L’Ajuntament de Barcelona continua sense reconèixer les milicianes executades a Manacor

El 5 de setembre de 1936, ara fa vuitanta-set anys, cinc milicianes antifeixistes que havien arribat a Mallorca amb el capità Bayo van ser executades a Manacor per forces falangistes. Eren Maria García Sanchis, les germanes Mercè i Daria Buixadé Adrover i Teresa Bellera, totes quatre vivien a Barcelona. De la cinquena miliciana assassinada se’n desconeix el nom.

El govern de les Illes Balears i l’associació memorialista Memòria de Mallorca van promoure l’any 2021 de retre’ls un homenatge col·locant davant les cases on van viure una llamborda Stolpersteine, però l’Ajuntament de Barcelona governat per Ada Colau s’hi va negar.

La setmana passada, amb la represa del curs, el canvi de govern al consistori, i vigília de l’aniversari, l’entitat mallorquina va tornar a registrar una instància a l’ajuntament perquè es reconsideri la negativa i decideixi de col·locar les llambordes de formigó recobertes amb una làmina d’acer que tenen el nom i altres dades de les milicianes gravat. L’actual regidora de memòria és la socialista Raquel Gil.

Llambordes només per als deportats

En una resposta per escrit a VilaWeb, l’ajuntament diu que el projecte Stolpersteine té un caràcter pedagògic impulsat per la regidoria de Memòria Democràtica i que es limita a un homenatge de Barcelona als deportats de la ciutat als camps de concentració nazi. És el mateix que s’explica al web municipal, on es remarca que centenars d’alumnes de quart d’ESO i de batxillerat han participat en el projecte que culmina amb la col·locació, pels mateixos alumnes, de la llamborda corresponent.

Stolpersteine significa en alemany llambordins o topada per ensopegar. Per a ensopegar amb la memòria, per no passar de llarg, si es fa una interpretació aplicada a la funció d’aquests objectes. La idea i el disseny de les peces va ser de l’artista Günter Demnig. Les originals fan deu per deu centímetres, són de formigó i tenen un recobriment de llautó. En un principi es van fer, i en això s’excusa l’Ajuntament de Barcelona, pensant a recordar les víctimes del nazisme. N’hi ha prop de vuitanta mil a tot Europa. D’ençà de fa uns anys, se’n poden veure pels carrers d’Itàlia per a honorar les víctimes del feixisme de Mussolini, i a l’estat espanyol, amb la coberta d’acer, per a recordar les víctimes del franquisme.

Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, diu a VilaWeb que les llambordes dedicades a les cinc milicianes les va fer el govern de les Illes emparat en la Llei de Memòria Democràtica de les Illes. Recorda que són un element present a totes les ciutats i pobles d’Europa. “És el memorial més gran del món”, diu.

Per a instal·lar-les a qualsevol població cal el permís municipal. “L’Ajuntament de Barcelona s’hi va negar al·legant que hi havia moltíssimes víctimes del franquisme i que no podien omplir els carrers. Això és absurd, perquè és clar que n’hi ha moltes, com hi ha molts jueus víctimes del nazisme, per exemple. És un absurd negar-s’hi”, diu Oliver.

Oliver no entén aquesta reticència, perquè l’any 2021 a Barcelona governava Ada Colau, dels Comuns, i a les Illes, la conselleria encarregada de memòria l’ostentava Juan Pedro Yllanes, dels seus correligionaris d’Unides Podem.

A Sabadell, sí

Davant la negativa de l’Ajuntament de Barcelona, la família de Maria García Sanchis, que tenia cinquanta-cinc anys i era la més gran el grup, va demanar a l’Ajuntament de Sabadell la possibilitat d’instal·lar la llamborda commemorativa davant la casa on la dona passava els estius, al barri de can Rull. L’acte es va fer el 27 de maig de 2022. Hi van participar el director general de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, el director general del Memorial de la Generalitat de Catalunya i la batllessa de Sabadell. “L’Ajuntament de Sabadell va posar totes les facilitats que el de Barcelona va negar”, diu Oliver.

Entre les famílies de les dones assassinades a Manacor hi ha desconcert i indignació. La biologia fa el seu camí i hi ha parents que ja són grans que temen que mai no veuran com la ciutat els ret homenatge.

La darrera comunicació que Memòria de Mallorca ha tingut amb l’Ajuntament de Barcelona és de la setmana passada mateix, quan van tornar a entrar-hi una instància per a demanar al nou consistori que col·loqui les llambordes. L’Ajuntament de Barcelona confirma que ha rebut aquesta segona petició, però, segons la nota escrita, van considerar que la proposta no tenia cabuda en el projecte. “Això no obstant, s’estudiarà la possibilitat de trobar un altre encaix per a reconèixer el cas de les dones milicianes represaliades”, diuen, sense concretar si finalment es concedirà per permís per a instal·lar les llambordes o es farà una altra mena de reconeixement.

Maria Antònia Oliver recorda com l’historiador Antoni Tugores, qui més ha estudiat la figura de les milicianes, diu que les varen matar dues vegades. La primera va ser quan les van disparar, i la segona quan les autoritats franquistes van voler embrutar la seva memòria escampant la brama que es tractava de prostitutes. Oliver opina que ara les estan matant per tercera vegada tot negant-les la possibilitat que amb una llamborda de la memòria les noves generacions puguin saber qui eren, què van fer i on van viure.

Qui eren les milicianes

Segons que explica Antoni Tugores, les cinc milicianes executades a Manacor van arribar a Mallorca amb l’expedició de l’aviador Albert Bayo. Van sortir en vaixell de Barcelona el 16 d’agost, i en veure com transcorria la guerra, el 3 de setembre van tornar a embarcar cap a la península. Però no hi eren tots. Les cinc milicianes, entre més, no es van assabentar de l’ordre de retirada.

Maria García Sanchis havia nascut a l’Olleria, però vivia a Barcelona. Va ser una de les responsables de les Milícies Femenines en defensa de la República. Teresa Bellera tenia vint anys quan la van executar, havia nascut a Osca i a Barcelona es va fer simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Daría i Mercedes Buixadé van nàixer a Mèxic i vivien a Santa Coloma de Farnés. Tenien 23 i 18 anys quan es van embarcar amb l’expedició de Bayo. Hi ha una cinquena miliciana de la qual se’n desconeix la identitat. Un diari falangista de Manacor va publicar un diari que suposadament ella havia anat escrivint durant l’estada a Mallorca.

Segons la reconstrucció dels fets, a partir del diari d’una d’elles que es queixava que no les deixaven dur armes, les van traslladar a un hospital de campanya que s’havia instal·lat en una casa de Son Carrió. L’endemà les van capturar i el dia 5 les van executar en un acte públic. Després va venir allò de la segona mort, l’escarn, l’etiqueta de bagasses i la insistència a embrutar-ne la memòria.

A Manacor la història de les cinc milicianes es va amagar davall capes d’un silenci que no va començar a trencar-se fins a les acaballes del segle passat. Arran de la tasca dels historiadors i de la Llei de Memòria Històrica aprovada pel Parlament de les Illes Balears, les peces del trencaclosques van recomponent-se.

Pendents d’identificació

L’obertura de les fosses permet de localitzar i identificar algunes víctimes de la repressió. Recentment, s’han localitzat les restes de les Roges del Molinar i d’Aurora Picornell, personatges emblemàtics. El mes de març, en una de les fases d’excavació del cementiri de Son Coletes, es van trobar quatre cossos que, per la manera com estan col·locats, per les restes de la roba i, perquè és una zona on s’hi han trobat altres milicians que van arribar amb Bayo, podria tractar-se de les cinc de Barcelona. Oliver explica que encara s’està penent del resultat de les proves i anàlisis i que, en aquest sentit, la col·laboració entre els governs de Catalunya i de les Illes és permanent.