23.08.2016 - 02:00
|
Actualització: 23.08.2016 - 09:55
L’aixecament del secret de sumari de part del cas Taula ha posat al descobert detalls de com funcionava la trama de corrupció de l’Ajuntament de València. El jutge ha decidit de fer pública la informació relativa als contractes de l’Ajuntament de València que, segons el magistrat, va manipular desenes de contractes durant l’etapa del PP per enriquir-se personalment. L’auto del jutge ha permès de saber que l’estratègia consistia en l’adjudicació del contracte i la modificació posterior.
L’exemple dels treballs de neteja i restauració
Les comissions il·legals es van cobrar dels contractes per la neteja de la Llotja i les Torres de Quart, la conservació dels ponts dels Serrans i de la Trinitat, la construcció i explotació del centre cultural la Rambleta i més de relacionats amb la Mostra de Cine de València. L’ex-gerent d’Imelsa Marcos Benavent, l’ex-regidora de cultura del PP, María José Alcón, el seu marit, que en aquell moment era gerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, i l’ex-assessor Pedro Arcil, són els qui es van enriquir amb aquests contractes.
L’abril del 2003 l’ajuntament va aprovar la convocatòria del concurs per a les obres de neteja i manteniment de les parets exteriors i interiors de la Llotja amb un pressupost base de licitació de màxim 1.284.593,20 euros, edifici catalogat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Amb un total de 96 punts, la mesa de contractació va adjudicar-lo a l’empresa Estudios Métodos de la Restauración S.L (EMR) per 1.027.674,64 milions d’euros, és a dir, un 20% menys del màxim de la licitació. Entre els criteris d’avaluació, un dels més ben valorats va ser el de ‘millores de l’oferta’, atès que l’empresa a més de rebaixar el preu també oferia més serveis.
En aquest cas, la quantitat pressupostada va ser modificada dos anys més tard. El setembre del 2005 el Servei de Patrimoni Històric va emetre un informe que detallava una ampliació del projecte inicial i un augment del cost de 448.056,08 euros. El mateix informe explicava la necessitat d’aquesta ampliació. La proposta d’ampliació va ser aprovada per la Junta de Govern.
Sí s’ha fet públic el mètode per inflar el preu i desviar diners també s’han revelat converses enregistrades on es veu clarament que actuaven en premeditació i sense escrúpols. Després de la formalització del contracte, abans esmentat, es va enregistrar la conversa que revelava que Marcos Benavent faria suposadament un lliurament de 9.000 euros a Maria José Alcón. ‘Mira, no em parlis. Porto set mesos darrere això. No m’han donat el que jo volia. Aquí només hi ha el dos per cent, 9.000 euros, milió i mig. No sé si et semblarà poc o molt (…) Un milió i mig de pessetes. Però almenys comparteix (…) dos regalets per Nadal i quatre festes’, va dir en aquell moment l’ex-gerent d’Imelsa. ‘El tema de les Torres, és un tema. Això és un tema. Tu tens compromís? Jo tinc una empresa ja’, continuava Benavent, i l’ex-regidora va contestar: ‘Compromís, EMR, hi estan darrere com bojos’. L’empresa que efectivament, com detallen a la seva pàgina web, va fer els treballs als edificis històrics.
Un altre enregistrament del 2006 entre Benavent i el conseller delegat de Ciegsa, Máximo Caturla, descobreix un comportament semblant. Aquests canvis en els contractes, tal com va declarar Benavent com a imputat el 2015, servien perquè les empreses adjudicatàries compensessin les pèrdues, la baixa feta a més de les comissions en cada cas.
L’estratègia ‘concurs-contracte-modificació’ es va aplicar al contracte de la Llotja, però no va ser pas l’únic. El jutge considera que la mateixa empresa, també adjudicatària de les obres de conservació i restauració dels ponts dels Serrans i de la Trinitat per 2,3 milions d’euros i que es van ampliar posteriorment amb 320.000, va poder pagar una quantitat no determinada de diners per aconseguir aquesta actuació.
