05.10.2016 - 13:56
|
Actualització: 05.10.2016 - 19:49
Després d’una pausa d’una hora, el parlament reprèn el ple del debat de política general que ha arrencat a les nou del matí amb la intervenció del president Puigdemont. Ara tocava als portaveus de l’oposició: Inés Arrimadas, Miquel Iceta i dos comuns… És el moment de parlar d’allò que importa a la gent. Un clàssic. La independència no importa a ningú, més enllà de quatre manifestacions petites i insignificants que el món menysté sistemàticament…
‘Només parla d’independència’
A la primera crònica, dèiem que la intervenció de Puigdemont posava molt nerviosos els diputats unionistes més aplicats perquè, no havent parlat del procés d’independència, els impedia de dir que només parlava d’independència. Ens hem equivocat. Arrimadas ha dit allò que el president no ha dit però que creu que és allò que realment hauria d’haver dit. Com que Puigdemont no ha parlat pràcticament del full de ruta, la presidenta del grup de Ciutadans ha recordat que el govern té un objectiu principal (i únic, segons ella), que és la independència.
Arrimadas tenia preparades unes quantes frases d’aquestes que queden bé: ‘Moltes persones dependents moriran esperant la seva arcàdia feliç de la independència.’ ‘Vostès fan moltes lleis de desconnexió però no volen parlar de dependència.’ O ‘amb vostè de president, hi ha més ambaixades i més barracons.’ La diputada de Ciutadans ha parlat dels seus ‘tataranéts’ (amb diacrític?) que, segons ella, hauran d’assumir la llosa del deute generat pel govern independentista.
Superman Puigdemont
El següent a intervenir ha estat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Que, com Arrimadas, ha fet servir l’expressió ‘arcàdia’ per referir-se a la independència. Iceta ha dedicat la intervenció a presentar l’objectiu de la independència com un somni adolescent. Pur pensament màgic. A Iceta el molesta que l’independentisme digui que una Catalunya independent podrà apujar les pensions en compte de dedicar-se a evitar que el sistema de pensions espanyol faci fallida. I ha retret a Puigdemont que, si ha de tancar la legislatura d’ací a un any, prometi fer tantes coses com ha dit al seu discurs. ‘Vostè hauria de ser el Superman!’
Les mànigues de Dante Fachin
La intervenció de Catalunya Sí que es Pot ha estat partida. Recordem que fa dues setmanes al grup dels comuns hi hagué una batalla de poder intern per falta d’acord, entre més coses, sobre qui prendria la paraula en la qüestió de confiança, en el debat d’avui i en el del pressupost, quan en sigui el moment. Avui han parlat Àngels Martínez Castells i Albano-Dante Fachin, quinze minuts cadascun. Si Martínez Castells s’ha dedicat principalment als dèficits de la sanitat catalana, Dante Fachin ha pres la paraula per marcar la posició del grup en termes més generals.
De fet, abans de pujar al faristol, mentre acabava la seva intervenció la diputada del seu grup, Fachin s’arromangava com qui s’escalfa a la banda. I realment ha encarat l’hemicicle amb energia. Ha retret a Puigdemont les accions del passat de Convergència. I li ha demanat si es creia tot allò que havia dit en el seu discurs inicial. ‘Si allò que diu s’ho creu, s’haurien d’aprovar la majoria de les resolucions proposades per CSQP. I complir-les. Que ja sabem que el govern no fa sempre allò que ha aprovat el parlament.’
El secretari general de Podem a Catalunya també ha fixat la posició respecte de la proposta de ‘referèndum o referèndum’. ‘Ho rebem com una bona notícia. Fa poc, aquesta via per Junts pel Sí ja havia estat superada. No li retrec el canvi d’estratègia. No passa res quan es rectifica i s’aprèn dels errors. Però cal estar atents també als errors que es poden cometre en el futur. Creiem que cal parlar de referèndum del 80%. Que aplegui la gran majoria del país que vol fer canvis. Si jo li dic que el referèndum ha de ser pactat, vostè em dirà que a Madrid no volen pactar res. I tindrà raó que és molt complicat. I si vostè em diu que cal fer el referèndum sigui quina sigui la situació el setembre, li diré que es pot repetir una cosa que ja va passar per manca de garanties. I també tindré raó.’
Un terreny comú per al 80%
Dante Fachin ha ensenyat una mica les cartes de CSQP en relació amb el referèndum. Voldran aigualir l’acord? La idea del 80% és mirar de portar el referèndum a una mena de terreny indefinit sobre quelcom que no se sap ben bé quin estatus donarà a Catalunya? Voldran que es pregunti per una Catalunya confederada amb Espanya? El diputat ha dit: ‘Això de la desconnexió no existeix. I vostès ho saben perfectament.’ L’atzar ha volgut que en aquell moment Junqueras abandonés la cambra i entrés Santi Vila, que n’havia sortit una estona abans. I el diputat ha continuat: ‘Hem de trobar un terreny comú d’aquest 80% de gent que a Catalunya té ganes de canvi…’ I una altra vegada l’atzar ha volgut que abandonessin el ple Benet Salellas i Eulàlia Reguant i entrés Andrea Levy.
Quin és aquest ‘terreny comú’ que proposa Dante Fachin? No l’ha concretat. Les sospites s’han escampat als passadissos del parlament: volen enfilar-se al carro per aigualir el mandat independentista? La intervenció del líder de Podem a Catalunya ha rebut un aplaudiment tímid del seu grup. Això sí, el primer d’aplaudir ha estat el diputat Coscubiela. Visiblement.
Crònica primera: El desglaç de CSQP, els neguits per la llengua i l’estratègia Puigdemont
