Laia Perearnau guanya el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb ‘Francesca de Barcelona’

Laia Perearnau (Barcelona, 1972) és la guanyadora del premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb l’obra ‘Francesca de Barcelona’. La novel·la ficciona la vida de Francesca Satorra, una de les primeres i poques dones que va poder exercir la medicina en la Barcelona de la baixa Edat Mitjana. L’obra estableix un equilibri entre fets històrics, començant per l’existència de Satorra i la llicència que li va concedir el Rei Joan I per poder exercir, amb una narració “carregada de ficció, amb amors i desamors, i complots”. Perarnau va topar Satorra al llibre ‘Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana’, de Teresa Vinyoles. De seguida va saber que havia trobat el personatge femení fort que cercava.

‘Francesca de Barcelona’ és la novel·la sobre Francesca Satorra, una noia de família humil (filla d’un pescador) de la segona meitat del segle XIV a Barcelona. La seva existència es troba documentada, principalment a l’esmentat llibre de Teresa Vinyoles, però tanmateix no és un personatge conegut popularment. Quan el va “descobrir”, Laia Perearnau, que a més d’escriptora i guionista és també historiadora, no va dubtar que seria la protagonista de la seva novel·la. Segons ha explicat avui, ella volia que la veu protagonista fos femenina, i que fos una dona “amb una història prou potent al darrere”. La història de Satorra, una dona que segons Vinyoles “exercia de manera lliure la medicina i la cirurgia” en ple segle XIV, era efectivament “prou potent” en un context on les dones no podien exercir aquest ofici de forma general.

La novel·la està trufada amb els pocs elements que es coneixen de la seva biografia, des de la seva viudetat, passant per les sancions que li van imposar quan va voler començar a fer de metge, i fins a la llicència que el mateix rei Joan I li va acabar concedit perquè pogués exercir (amb amenaça de multa de mil florins a tot aquell que volgués impedir-ho). Tanmateix, la novel·la conté un “equilibri perfecte” –segons el jurat- entre l’element històric, la versemblança, i alhora la bona ficció. La mateixa Perearnau ha destacat avui que el seu relat està carregat de ficció, i que les peripècies de Satorra que hi apareixen són principalment una invenció. Els elements de context que hi apareixen són tals com l’arribada de la pesta a Barcelona, la mort del rei Pere el Gran, o la persecució dels jueus, amb un episodi remarcable com els atacs indiscriminats al Call de l’any 1391, amb què l’autora clou la novel·la.

De la Ribera al Call

Francesca Satorra era filla d’un humil pescador i d’una nissaga de dones llevadores. Nascuda al barri de La Ribera, la jove no podia fer altra cosa que seguir dedicada a l’ofici d’ajudar les dones a parir. Però –i aquí comença el relat de ficció- el seu somni era convertir-se en metgessa i cirurgiana, cosa vetada a les dones. Per això, la protagonista de la novel·la s’apropa a la comunitat jueva, al Call de la ciutat, doncs els millors metges n’eren. Així comença a accedir a uns coneixements elevats que difícilment hauria obtingut en el seu entorn.

Però la medicina no és la seva única passió. La Francesca es troba enamorada d’en Martí, un amic d’infantesa. I es declaren l’amor per sempre, tot i que el matrimoni és una decisió de la família i ell ja està promès. A ella, el pare la casda amb Berenguer Satorra , “un home vidu vell esgarrifós”. A partir d’aquí farà el possible per fugir d’ell i viure amb veritable amor (malgrat la pena de mort amb què es castigava l’adulteri –per a una dona-), i poder convertir per fi en una metgessa i cirurgiana, també amb el risc de ser denunciada.

Barcelonina del barri de Gràcia, Laia Perearnau va passar par de la seva infantesa i adolescència a cavall entre aquest barri i el barri Gòtic, on els seus pares tenien una botiga de ceràmica. És d’aquest passat pels carrers de La Ribera i l’antic Call jueu d’on va sortir el cuquet d’ambientar-hi aquesta novel·la, segons ha relatat avui.

Perearnau és llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB) i també en Història (UB). Actualment treballa a TVC on ha estat guionista de programes diversos. També és autora del llibre de gènere fantàstic ‘El secret de l’església del Capmort’ (2014) i coautora dels llibres infantils ‘El Superiaio i la Martina en el mite d’Ícar’ (2007) i ‘El Superiaio i la Martina en el mite de Cronos’ (2009).

El premi Nèstor Luján, convocat per Columna Edicions, és el primer i únic premi de novel·la històrica en català. Es va crear el 1997, dos anys després de la mort del periodista i escriptor que li dona nom. En edicions anteriors van ser guardonats autors com Jordi Sierra i Fabra, Núria Esponellà, Tània Juste, Imma Tubella i Martí Gironell. El jurat d’aquesta edició l’han format l’editora Glòria Gasch, Tin Luján, Vicent Sanchis, Jaume Sobrequés i Maria Carme Roca.