Laia Estrada: “Si jo no fos diputada, hauria passat la nit al calabós”

Dijous a mitja tarda, l’equip de comunicació de la CUP va convocar la premsa d’urgència a la porta del parlament per anunciar que un jutjat de Tarragona havia ordenat la detenció de la diputada Laia Estrada. L’acusaven d’un delicte de desordres públics a Tarragona durant la vaga general del 21 de desembre de 2018 contra un consell de ministres espanyols a Catalunya en l’aniversari de les eleccions imposades pel 155. El cas és que, aquell dia, a Tarragona no hi va haver cap aldarull. És per això que Estrada es va negar a comparèixer davant la jutgessa quan la va citar. Una vegada es va fer públic, la presidenta del parlament, Laura Borràs, va ordenar d’emetre un document certificant que Estrada era diputada i, com a tal, no podia ser detinguda si no cometia un delicte flagrant. Després d’aquests moviments, avui la jutgessa ha deixat sense efecte l’ordre de detenció i, just després, Estrada ha parlat amb VilaWeb per aclarir què havia passat.

—Com és que s’ha suspès l’ordre de detenció?
—Diuen que no quedava clar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –que és on s’havia elevat la causa– hagués indicat que es fes la detenció. El jutjat d’instrucció de Tarragona no té competència sobre una diputada i per això ho havia elevat al TSJC, i ara es fa enrere. Si jo no fos diputada, ahir hauria passat la nit al calabós per haver-me negat a comparèixer voluntàriament davant la justícia en una causa rocambolesca que no s’aguanta per enlloc. No havíem interposat cap recurs perquè partíem de la premissa que la situació l’havíem motivada nosaltres amb la decisió de desobeir la crida de comparèixer.

—Si no heu presentat cap recurs, què ha fet canviar el jutjat?
—No ho puc saber, la notificació no explica com han arribat a la conclusió que s’havien equivocat. És evident que el fet d’haver-ho fet públic ahir ho ha desencadenat tot.

—A més de suspendre la detenció, us han citat per a un altre dia?
—No. El TSJC ha tornat el cas al jutjat de Tarragona perquè no ha acabat la instrucció i cal que l’acabi abans d’enviar l’acusació motivada, que haurem de veure si l’accepta. Representa que ara hauran d’acabar la instrucció, no sabem com.

—El reglament del parlament estableix que els diputats no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant, perquè tenen immunitat. Si us tornen a citar i no hi compareixeu, i tampoc no us poden detenir, què passa amb aquesta causa judicial?
—No us ho sé dir. No crec que hi hagi gaires casos en què un diputat arribi a aquesta situació perquè no vol anar a declarar, no sé com ha de procedir el jutjat d’instrucció. Sí que sé com actuaré jo: no penso comparèixer voluntàriament davant la justícia perquè és una manera de col·laborar amb una causa fantasiosa.

—Si finalment tornen a ordenar la vostra detenció, reaccionareu amb alguna mena de desobediència civil per mirar d’impedir-la?
—Normalment no saps quan et detindran i no vas acompanyada de centenars de persones que puguin fer un mur humà. Acceptem que, si no compareixem voluntàriament, ens poden detenir i, segons l’hora de la detenció, fer passar la nit al calabós. No voldria frivolitzar, tenim companyes que han estat detingudes un divendres i han hagut de passar tot el cap de setmana al calabós. Cal estar disposat a posar el cos per denunciar un exemple més de criminalització de la protesta, sobretot els qui som càrrecs electes i tenim la capacitat de fer d’altaveu.

—Com va ser la mobilització del 21-D del 2018 a Tarragona?
—Tothom pot fer una cerca ràpida a internet i veure que va ser una protesta totalment pacífica. Així com hi ha vagues generals en què es recorden situacions més sorolloses, igual com en les protestes post-sentència, en aquest cas no hi va haver cap element que fos destacable. La cosa important no és centrar-se en si un jutjat d’instrucció emet una ordre de detenció contra una diputada quan no pot, sinó desemmascarar què hi ha darrere d’aquestes causes, que deriven d’atestats dels Mossos d’Esquadra totalment fantasiosos que distorsionen la realitat. S’obren causes per protestes pacífiques com si haguessin tingut episodis de violència, cosa que no és real.

—Sou set els encausats per la mobilització a Tarragona, però segurament no se n’hauria parlat tant si no fóssiu diputada.
—Si jo hagués comparegut voluntàriament, això hauria passat desapercebut. Hi ha atestats que no arriben a convertir-se en causes que ens assenyalen, però ningú no se n’assabenta perquè s’arxiven, i n’hi ha d’altres que tiren endavant, però que s’acaben arxivant i passen sense pena ni glòria. Al final, hi ha voluntat de criminalitzar l’exercici de la protesta. És increïble que un jutge pugui instruir una causa a partir d’atestats que no s’aguanten en fets consistents. En canvi, quan portem a la justícia casos de corrupció ens els arxiven amb una facilitat increïble. Contrasta la celeritat amb què es persegueix l’independentisme i la desídia amb què es persegueix la corrupció.

—Xoca que el número dos per Tarragona de la CUP, Edgar Fernàndez, també estigui encausat per una mobilització. Creieu que hi ha una persecució més intensa al Camp de Tarragona que a la resta del país?
—No, la repressió la trobem a tot arreu dels Països Catalans. El Camp de Tarragona destaca perquè som uns quants els qui acumulem moltes causes, potser perquè som menys gent i recau d’una manera més clara en alguns de nosaltres. L’Edgar acumula diverses causes, i algunes tenen la Generalitat com a acusació particular. Quan decidim de no comparèixer voluntàriament, ho fem per denunciar el paper de la justícia espanyola, però també el paper dels Mossos d’Esquadra. De l’estat espanyol esperem pals, perquè ja sabem com és, però de la Generalitat no. De la mateixa manera que ahir la presidenta del parlament, Laura Borràs, va actuar per garantir el dret dels diputats, i va fer molt ben fet perquè com a presidenta del parlament ha de bastir un mur per a defensar el dret dels diputats, necessitem que el govern de la Generalitat també sigui un mur per a defensar els drets de tota la població catalana.

—Quines mesures demana la CUP perquè la Generalitat, a més de no tenir-hi un paper actiu, sigui un mur contra la repressió?
—La primera és que no faci pinça amb l’estat. Sembla molt evident, però ho hem de reclamar, perquè tenim més d’una vintena de casos amb la Generalitat com a acusació particular contra independentistes, i alguns d’ells són a punt d’entrar a la presó. I la segona és ser al costat dels represaliats i mostrar-los tot el suport. Necessitem un govern que sigui al costat de la gent que lluita pel nostre alliberament nacional, però també social, en defensa de l’educació pública i del moviment feminista.

—Creieu que fiances com les que el Tribunal de Comptes reclama a membres del govern que van organitzar el referèndum o del Diplocat s’haurien de pagar amb diners públics?
—Aquesta seria una decisió que caldria votar al parlament. Parlem de diners públics, hi hauria d’haver un consens.

—Són diners que es reclamen per despeses públiques que ara es volen carregar a persones individuals.
—Nosaltres hi estaríem d’acord, però s’hauria de sotmetre a votació.

—Creieu que a partir de l’acord de mínims entre ERC, Junts i la CUP es pot desblocar la investidura?
—Valorem positivament que sortíssim de la trobada havent consensuat els quatre punts, que poden semblar molt abstractes, però parlàvem de si estem d’acord en l’enfocament que donem a la legislatura. Si estem d’acord en això, la legislatura ha de poder començar. Unes noves eleccions no portaran a una situació diferent de la que tenim ara, per tant, ens trobaríem uns esculls molt similars. Això, en el millor dels casos. En el pitjor, serem amb una correlació de forces similar, però havent perdut vot independentista pel desencís i l’esgotament que s’arrossega.

—El problema és que els quatre punts no aborden les qüestions que ara separen ERC i Junts.
—Sí que resolen alguns dels esculls, com la qüestió d’on es teixeix l’estratègia comuna. Nosaltres proposem de decidir conjuntament quina és l’estratègia que estem disposats a fer avançar i, a partir d’aquí, que el parlament tingui el seu paper, el congrés espanyol el seu, els municipis el seu, el carrer el seu i el Consell per la República el seu. Entenem que, d’aquesta manera, es pot arribar a desencallar el problema que veiem sobre el paper que s’atorga a cadascun d’aquests espais.

—Arribat el cas, preferiu un govern de coalició entre ERC i Junts o només d’ERC?
—Ens importa que es compleixi l’acord que tenim amb ERC. Pensem que Junts no hauria de tenir problemes per a assumir-lo, perquè en termes programàtics és de mínims i, estratègicament, marca com a objectiu de la legislatura la confrontació amb l’estat. Hem intentat de facilitar que es desencalli la situació per començar la legislatura, però no podem fer un paper de mitjancers entre ERC i Junts més enllà del que ja hem fet.

—Una altra manera de tenir un paper més actiu i no fer de mitjancer seria que la CUP negociés l’entrada al govern. S’ha descartat, això?
—Hem fet assemblees parlamentàries obertes per a debatre aquesta possibilitat, però no per prendre cap decisió. Majoritàriament, n’ha sortit que amb un acord de mínims no té sentit plantejar-nos l’entrada al govern. Un entra a un govern per desplegar el seu projecte polític tant com pot, no tindria sentit fer-ho ara. Vull recordar que des de l’oposició la CUP ha estat determinant en moments clau, com el referèndum. D’altra banda, sempre hem dit que no ens tanquem a la possibilitat de reconsiderar-ho, segons com avanci la legislatura. A vegades s’entén la política com una cosa estàtica, però no ho és. Haurem de veure com comencem la legislatura, com es desenvolupa i com es compleix l’acord.

—Hi ha el precedent que quan la CUP es va oferir a entrar al govern abans del referèndum per donar-li força, es va considerar que no era convenient fer canvis a les conselleries. Potser és ara o mai.
—Sí, i té sentit que el partit que presideix després no ho vulgui, però si t’interessa seduir un altre partit per governar plegats, no hi fas un acord de mínims. Tot depèn de les ganes que hi posi tothom, però no seria la primera experiència en la qual a mitja legislatura hi ha canvis en la conformació de govern perquè interessa sumar mans.

—La mirada de futur per a considerar l’entrada al govern la poseu després dels dos anys de marge a la taula de diàleg?
—Aquest pot ser un moment, com també ho pot ser a partir de la qüestió de confiança [abans d’acabar la primera meitat del 2023]. Pot ser en qualsevol moment des que hagi començat la legislatura i puguem avaluar el compliment de l’acord en un sentit estratègic. Si realment es comprova que és una legislatura per a avançar en clau independentista de manera efectiva, confrontant-nos amb l’estat i exercint una ruptura, tindrà una lectura diferent. Si es percep que és una legislatura per a perpetuar polítiques autonomistes i neoliberals, doncs no caldrà que siguem dins.