28.02.2018 - 22:00
Laia Estrada, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, és al punt de mira del govern municipal encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros. Ha estat condemnada en el cas Bershka a tres mesos de presó i a inhabilitació per al dret de sufragi passiu, és a dir, que no pot ser elegida en unes eleccions mentre duri la condemna. Tot i que no proposa d’inhabilitar-la per a cap càrrec públic, l’equip de govern vol dur la seva destitució al ple. De fet, havia de ser votada dilluns, enmig d’una forta atenció mediàtica i ciutadana, però, en un tomb d’última hora, Ballesteros va decidir d’ajornar-ho quinze dies amb l’argument d’oferir més temps a la CUP perquè presentessin al·legacions. Mentre la tempesta amaina, si més no uns quants dies, parlem amb Estrada perquè valori la situació en què es troba. Considera que fa temps que tenen ganes de destituir-la per escarmentar la seva formació i la política d’oposició que ha fet d’ençà que va entrar al consistori.
—Si el ple de Tarragona aprova de destituir-vos, continuareu essent regidora?
—No ens quedarem plegats de braços i prendrem les accions que creguem oportunes per impedir això que nosaltres considerem que és la vulneració d’un dret democràtic fonamental. Les accions, les farem públiques en el moment que executin una decisió que entenem que ja fa molt de temps que tenen decidida, que tenen moltes ganes de dur a terme i que dilluns no van gosar aplicar. A més a més, encara que tots els grups de l’oposició hi votessin en contra, ells tindrien majoria perquè com que jo no puc votar –perquè sóc part afectada i ho entenc–, hi hauria un empat a tretze i el batlle podria exercir el seu vot de qualitat. Per tant, la decisió està a les mans del govern i la poden imposar.
—L’informe fet pel secretari de l’ajuntament diu que la vostra tasca com a regidora és incompatible amb la sentència.
—Primer de tot és important aclarir que el govern es justifica dient que tot deriva d’un informe que vàrem demanar nosaltres al secretari de l’ajuntament. Però no és cert. Tot això deriva d’una comunicació verbal del secretari, en un moment en què els terminis encara no s’havien exhaurit, quan ens va dir que teníem l’obligació de prescindir del meu càrrec si no presentàvem un recurs. Llavors li vàrem demanar que ens ho digués per escrit. En aquest informe explica el mateix que ens havia dit verbalment i esgrimeix que una de les causes que determinen que algú no pugui ser elegit, un dels motius que impedeixen de ser càrrec electe, és haver estat condemnat a pena privativa de llibertat. I a continuació afegeix que les causes d’incompatibilitat seran les mateixes que les d’inelegibilitat. Aquesta és la tesi del secretari.
—I vosaltres com ho contradieu?
—Segons els nostres serveis jurídics no és així, perquè la pena de presó només seria causa d’incompatibilitat si es fes efectiva. Però és una pena que no es complirà perquè no tinc antecedents i, per tant, entenem que no hi ha causa d’incompatibilitat. El secretari fa una lectura esbiaixada. La condemna hauria pogut preveure, en l’execució, que fos inhabilitada per a tenir un càrrec públic. I no ho ha fet.
—L’ajuntament té potestat per a retirar-vos l’acta, si aprova el cessament?
—Sincerament, nosaltres creiem que el procediment que fan servir és bastant estrany. L’acta és meva, però les incompatibilitats les declara normalment el ple. Llavors, efectivament, quan hi ha una causa d’incompatibilitat és el ple que ho ha de declarar i a partir d’aquí s’ha de desenvolupar els passos corresponents, però nosaltres els ignorem. Tampoc no ens preocupa gaire, perquè si ells tiren endavant amb aquesta proposta, nosaltres llavors emprendrem les accions legals oportunes.
—Com analitzeu la manera d’actuar del secretari?
—No hi entrem. Ni cal. La interpretació que en fem és que una confrontació política es disfressa d’arguments jurídics. No és res nou. És a l’ordre del dia. Es disfressa un conflicte polític de discrepància jurídica. I no és així. La justícia s’instrumentalitza i es fa una lectura jurídica per afavorir uns interessos polítics concrets. És una manera d’atacar-nos.
—Josep Fèlix Ballesteros va anunciar dilluns la decisió de deixar la proposta de destitució damunt la taula i de donar-vos quinze dies per a presentar al·legacions. Per què creieu que ho ha fet?
—Ells ho expliquen com si fos una concessió cap a nosaltres. Nosaltres creiem que va ser una victòria: no es van atrevir a executar una decisió, que, com us deia, ja ha estat presa fa molt de temps. Tenen moltes ganes d’anar contra nosaltres. No s’hi van atrevir, probablement perquè no ho veuen prou clar.
—Però no és un ajornament sine die, sinó que us deixen quinze dies.
—Però és que no ens han dit sobre què hem d’al·legar: si sobre la proposta que s’havia de votar però de la qual hem demanat la nul·litat perquè és resultat d’una junta de portaveus en què no vam poder participar, o bé sobre l’informe del secretari, quan nosaltres ja hem presentat una al·legació. Van prendre la decisió a última hora quan, a més a més, havíem registrat la petició de retirada de l’ordre del dia dijous passat, i just abans de ple. I en l’últim minut del ple ho retiren. Tot sense documentació. I donen quinze dies, sense especificar si són hàbils o naturals. És un procés improvisat.
—Per què dieu que tenen ganes de destituir-vos?
—No és un atac personal contra mi, és un atac contra la CUP, perquè es gesta una alternativa. En la sentència del cas Bershka l’ajuntament no va voler deixar de ser part acusadora i mantenir-se neutral, i ara veiem que els ha anat molt bé ser part perquè així coneixen les sentències. La CUP va entrar a l’ajuntament quan ja havia posat la denúncia d’Inipro i el batlle havia estat encausat. I no tan sols això, sinó que el seu projecte estrella, els Jocs del Mediterrani, denunciem que és un projecte fracassat. També denunciem tota la política urbanística i recentment ens han acceptat a tràmit la querella pel pla urbanístic de la Budellera. Afegim-hi l’opacitat de les empreses municipals i del funcionament de l’ajuntament. Per tot això, som una formació que els resulta incòmoda. Tot plegat és una manera de desacreditar-nos. Quan has renunciat a fer veure que no ets corrupte, que és el seu cas, intentes desacreditar i desemmascarar qui et denuncia.
—Dieu que actuen de manera opaca.
—Argumentem aquesta opacitat en el sentit que és un ajuntament que suspèn en transparència. De fet, va a la cua i ho diu el rànquing de ciutats transparents. Però és que, a més a més, us puc posar un exemple molt concret. Pels Jocs Mediterranis van crear una comissió de seguiment. Tota l’oposició vàrem denunciar que no teníem accés a la informació i aquesta comissió ni s’ha convocat. Un altre exemple. Ens vàrem assabentar que es contractaven serveis de motivació per a una empresa municipal d’aparcaments. O que hi ha targetes d’empreses municipals, quan nosaltres havíem demanat si existien i ens van dir que no. O el contracte de la brossa, que ens costa 21 milions d’euros anuals des del 2012, amb una pròrroga més que sospitosa que va doblar la quantitat i la durada del contracte; d’aquest contracta, no se’n fa cap seguiment tot i que hi ha moltes queixes sobre l’efectivitat. Són petits exemples, però exemplifiquen la manera de governar.
—Després dels escàndols previs a la crisi, es fa difícil de creure que continuï passant en ciutats tan grans.
—Bé, això ens ho trobem en molt municipis petits i passa més de desapercebut, i en les grans ciutats sobta més. Afortunadament, tenim la certesa que som a la fi d’aquesta era de política caciquista. Perquè el batlle Ballesteros actua com si fos el cacic de la ciutat, amb una lògica clientelista, opaca. Fa quatre dies a Sabadell hi tenien en Bustos i el recorda molt. Sí que sobta que el 2018 tornem a veure aquestes polítiques, però perquè canviïn hi ha d’haver una alternativa sòlida i a Tarragona es va gestant. No solament en clau de partits, sinó que parlo d’un auge d’entitats, de col·lectius ecologistes, culturals… Tots van aixecant la veu i feia temps que no passava.
