03.04.2025 - 21:40
“Laia, qui?” La sorpresa va ser majúscula quan la seleccionadora suïssa de futbol femení, Pia Sundhage, va presentar una de les novetats per als següents partits de la Nations League. Acabava d’anunciar la convocatòria de Laia Ballesté, una jugadora absolutament desconeguda per al futbol suís i que, de fet, tan sols fa tres anys i mig que té la nacionalitat suïssa, segons que informa el diari Blick. Aquest vespre, Ballesté podria debutar amb la samarreta de Suïssa en un partit contra França, i dimarts vinent torna a ser convocada per jugar contra Islàndia.
En realitat, Ballesté és nascuda a l’Ampolla (Baix Ebre). El seu segon cognom ja mostra les arrels suïsses: Sciora. “La meva mare és de Suïssa. Van haver de venir al Delta per una malaltia del meu avi, pel clima”, va explicar ara fa dos anys en un diari esportiu. Era la primera volta que verbalitzava a la premsa esportiva que ella anava amb Suïssa i no pas amb Espanya, i ho justificava com un homenatge a la mare. “A vegades em pregunten què faria si hagués d’elegir entre jugar amb l’una o l’altra, i jo sempre dic que elegiria Suïssa… per ma mare. Al final, és qui m’ha dut sempre a tots els camps de futbol, qui ha fet més sacrificis. És un sentiment que ho dec a ella i a la meva àvia materna, que és com la meva segona mare. Per a elles seria un orgull.”
Llavors, encara quedava lluny la possibilitat de jugar en una competició internacional. Tenia 22 anys i era jugadora de l’Sporting de Huelva, on havia arribat del Rayo Vallecano. Abans havia estat un any al DUX Logroño, un altre al Deportivo Alavés i tres al València CF B, el primer club professional en què va jugar. A 16 anys havia rebut la trucada del Barça, que va haver de refusar perquè no ho podia combinar amb la seva vida a l’Ampolla. “Del poble a Barcelona són dues hores, els meus dos pares treballaven, jo anava a l’institut, els entrenaments eren a les vuit del vespre…”, explicava. Em compte d’això, va fitxar pel Joventut Almassora CF, a la Plana Alta, cosa que la va posar al radar del València CF. I aquesta temporada ha fitxat per l’Espanyol per al seu retorn a primera divisió.
Després del Mundial de futbol del 2023 –que va guanyar Espanya–, l’agent de Ballesté va trucar a la Federació Suïssa de Futbol per fer-los saber que tenia passaport suís i que estava disponible per a ser convocada, però ha hagut d’esperar dos anys fins que li ha arribat el moment. “És un somni fet realitat”, ha dit en una entrevista a la radiotelevisió suïssa SRF. “No em puc creure que sigui aquí. Estava nerviosa a la meva habitació i he dit, ‘endavant, som-hi’.”, diu. Hi explica que és una mica tímida i que veure les seves companyes l’impressiona, però que no sent pressió. “Només visc el moment.”
View this post on Instagram
Justament, aquest estiu es jugarà a Suïssa l’Eurocopa de futbol femení, però Ballesté no vol aventurar-se si la convocaran ni s’ho marca com un objectiu. “No penso en l’Eurocopa, però sé que sóc aquí per algun motiu, per la feina que he fet.” Ara com ara, diu, vol ajudar les companyes d’equip i empènyer per a anar més amunt.
Se sent molt còmoda a l’Espanyol
La convocatòria amb Suïssa ha arribat en un bon moment per a Ballesté, però no li va ser fàcil aconseguir la titularitat a l’eix de la defensa de l’Espanyol. Segons que ha explicat al diari 1900, que segueix l’actualitat esportiva de l’Espanyol, va ser a partir de converses amb l’entrenadora Sara Monforte per a veure què podia millorar, i el rodatge en el joc li ha obert les portes de l’equip titular. També ha estat molt important l’aprenentatge que pot extreure de les seves companyes Amaia Martínez, Júlia Guerra i Simona Botero, amb qui comparteix posició al camp. “Som un grup molt bo col·lectivament, no som un equip d’individualitats i això fa gaudir. Les companyes que tinc són genials, no havia tingut mai un vestidor que sabés que puc comptar amb elles”, confessa.
Explica que durant la temporada va tenir “un moment personal una mica dolent”, però que sabia que, si durant el partit li passava res, les tindria totes al seu costat. “Els vaig agrair aquest sentiment que tenim de família, els vaig dir ‘gràcies, noies, no m’he sentit desprotegida, m’he sentit forta i som un gran equip’.”
