18.05.2017 - 13:28
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
L’escriptora Laia Aguilar, Premi Carlemany per al Foment de la Lectura convocat pel Govern d’Andorra, Grup 62 i la Fundació Enciclopèdia Catalana aprofundeix en les febleses d’un nen extraordinari en la novel·la ‘Wolfgang’ (Columna).
En roda de premsa aquest dijous, l’autora ha explicat que el seu protagonista és un nen “extraordinari” amb un elevat coeficient intel·lectual i una gran intel·ligència, a més de ser sobreanomenat Wolfgang pel seu virtuosisme musical.
Malgrat això, és un nen amb “grans mancances emocionals”, ja que és molt fràgil per dins, està bloquejat i no entén què passa, per què està bloquejat.
Amb la seva mare morta i un pare que torna després d’anys desaparegut, comença amb el seu progenitor una relació que “és una bomba de rellotgeria”, ja que és un nen incapaç d’acceptar el seu pare i planeja una fuga cap a la millor acadèmia musical del món, situada a París.
El jove està convençut que és superior als altres, i tracta amb menyspreu els qui l’envolten, fins que aquest viatge “delirant i ple d’obstacles” es converteix en un viatge interior i inciàtic.
El noi “s’acaba trobant amb els temors dels quals fugia”, i haurà d’enfrontar-se a les seves emocions fins entendre què li passa en realitat, tot amb un toc de comèdia.
DRAMA AMB SOMRIURE
“El lector es podrà divertir i emocionar, però la novel·la amaga un gran drama que es pot llegir amb un somriure”, ha relatat Aguilar, a la qual una amiga li va parlar d’un noi que es donava de cops contra la paret de frustració cada vegada que treia una nota de 9,5 per la seva escassa tolerància al fracàs.
“Era important que el personatge fos profund i contradictori, i tingués aquestes grans febleses”, ha explicat l’autora, que buscava una veu narrativa en primera persona provocadora, despectiva, arrogant i intel·ligent, que qüestionés el món dels adults amb ulls molt crítics.
El protagonista té 11 anys, un moment frontissa de la infància a l’adolescència, en el qual li cau la bena dels ulls i comença a veure les imperfeccions d’els qui l’envolten.
A més, la novel·la versa sobre el tema del perdó: “Un ha de perdonar-se a si mateix i al món o acaba autodestruint-se”, ha assegurat l’autora.
La novel·la és també un “petit elogi a la paternitat”, davant d’històries que sempre enalteixen la figura de la mare, ha afegit.
