23.07.2019 - 05:20
Fa 12.000 anys, al Creixent Fèrtil de l’Orient Mitjà va néixer un projecte que havia de canviar del tot la humanitat. Alguns grups de caçadors-recol·lectors van iniciar els seus primers experiments amb una nova tecnologia, l’agricultura, que els portaria a abandonar els seus hàbits nòmades i aprofitar d’una manera molt més eficient l’energia solar que les plantes capten i fan servir per al seu creixement i reproducció. L’agricultura va anar guanyant terreny amb lentitud –tardà més de 5.000 anys a imposar-se com a activitat principal de les poblacions humanes a Europa– però ho va fer amb força, perquè la seva implantació suposava un augment de la capacitat demogràfica, organitzativa, militar i tecnològica d’aquells que la practicaven (Morris, 2014). La conseqüència més evident d’això és que l’agricultura ha estat la causa essencial que la població del món hagi passat de menys de 6 milions de persones fa dotze mil·lennis als més de 7.600 milions actuals.
Més tard, l’agricultura va sorgir independentment en altres centres del món, però ho feu sempre a partir de la domesticació –entre el reduït nombre d’espècies potencialment domesticables– d’alguns animals i plantes, diferents en cada centre, que tenien les propietats nutritives imprescindibles per a poder mantenir una població sedentària i creixent, i que alhora permetien també guardar i intercanviar l’excedent de la recol·lecció agrària quan aquest es produïa. Aquestes plantes foren alguns cereals i llegums com a font primordial d’hidrats de carboni i proteïnes i diversos animals que completaven i enriquien la dieta al mateix temps que proporcionaven la força per a realitzar l’activitat agrària: llaurar la terra, moure l’aigua, transportar els productes de la collita, moldre el gra, etc. (Diamond, 1997). L’agricultura va incorporar a l’estil de vida humà altres ingredients de valor més discutible, com l’amuntegament de persones i animals en condicions sovint poc saludables o una degradació creixent del medi ambient.
«Garantir la seguretat alimentària és un dels reptes de l’agricultura quan s’espera que la població humana arribi als 9.000 milions d’aquí a trenta anys»
Al principi de la revolució industrial i amb la millor comprensió de la natura que permeteren descobriments científics cabdals, l’activitat agrària va experimentar canvis tecnològics enormes. L’ús de les energies fòssils implicà que la força animal, inclosa la humana, fos progressivament substituïda per maquinària autopropulsada, el que va reduir dràsticament el nombre de persones necessàries per alimentar la població i va proporcionar la força de treball que calia a la naixent indústria que va poblar les ciutats. L’any 2008 ja hi havia més persones al medi urbà que al rural, i aquesta és una tendència en alça que se situarà previsiblement en el 66 % el 2050, quan havia estat del 34 % el 1960.
Els reptes de l’agricultura
El primer dels tres reptes de l’agricultura que em semblen principals consisteix a garantir la seguretat alimentària al món quan s’espera que la població humana arribi als 9.000 milions d’aquí a trenta anys. Actualment l’agricultura proporciona suficients aliments per nodrir tota la humanitat –són altres les causes de la malnutrició d’uns mil milions de persones– però caldria que el 2050 es produís entre un 60 % i un 110% més que el 2006 (Food and Agriculture Organization [FAO], 2016; Ray, Mueller, West i Foley, 2013). Això significa que, almenys en els conreus que són la base de la producció de calories i proteïnes (blat de moro, arròs, blat i soja, com a més representatius), la producció hauria de pujar al voltant del 2,4 % anual, uns objectius poc probables, ja que el creixement mitjà ha estat molt per sota (0,9-1,6 %) en els darrers vint anys (Ray et al., 2013).
Llig l’article sencer al web de Mètode
Pere Arús, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Caldes de Montbui (Barcelona, Espanya). És enginyer agrònom per la Universitat de València i doctor en Genètica per la Universitat de Califòrnia.
