L’agenda política de Ximo Puig: teixir aliances per eixir de l’atzucac del finançament

El president Puig ha fet poques vacances, aquest estiu. Ha mantingut una agenda pública farcida d’actes, compareixences i visites a llocs. Això ho fa d’ençà que va començar la pandèmia. Però ara hi ha afegit les visites als incendis, a les falles, als partits de futbol que tornen a tenir públic…

És per això que aquest setembre, més que un començament de curs, es pot considerar una continuació de l’anterior. Si més, no, els grans afers, els que ocupen les carpetes més gruixudes, són els mateixos: la covid i la recuperació econòmica, l‘infrafinançament, les infrastructures, i més covid i més necessitat d’aconseguir finançament per a eixir de la crisi. Sense parar, fins que fa un parell de setmanes li va caure damunt una crisi de govern que no desitjava, però que esperava en un moment o un altre.

Pere Aragonès a Palau

En roig, a l’agenda nova del president hi ha la reunió que tindrà demà mateix a València amb el seu homòleg Pere Aragonès. Segons que han comunicat conjuntament els dos departaments de presidència, Puig i Aragonès es reuneixen per a tractar de qüestions comunes, com ara com encaren la superació de la pandèmia i la recuperació econòmica. Compartiran estratègies i parlaran de com aconseguir i gestionar els fons europeus de cooperació, especialment els que afecten les infrastructures compartides. L’exemple més clar és la connexió ferroviària de gran velocitat.

Puig intensifica així els contactes per a trobar suport en un àmbit tan fonamental com el canvi de model de finançament. L’atzucac permanent. Sempre el no de Madrid. Fa anys que tant ell com el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, clamen davant el govern de Madrid. Abans governat pel PP, ara pel PSOE. El joc de paraules conegut: Montoro i Montero.

La darrera vegada que Puig es va adreçar als seus correligionaris va ser dissabte passat mateix. Somrient, en un acte de partit va dir a Pedro Sánchez: “No tingues por d’abordar la reforma.”

Davant els resultats tan escassos que ha aconseguit fins ara, Puig ha teixit l’estratègia d’estrènyer lligams amb presidents autonòmics de tots els colors polítics. El mes de juliol va compartir cimera i demandes a Mallorca amb la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i el dia 21 anirà a Sevilla per a col·leccionar una nova fotografia. En aquest cas, amb el president Moreno Bonilla, del Partit Popular. Tots dos es van citar en el transcurs d’una de les taules de les jornades del Cercle d’Economia del mes de juny passat a Barcelona. La que abordava la situació de les perifèries. Respecte de Madrid, perifèries.

Una crisi de govern indesitjada

Aquesta mateixa setmana, Ximo Puig signarà la destitució del vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau i el nomenament d’Héctor Illueca per al mateix càrrec. La presa de possessió serà divendres dia 10 al Palau de la Generalitat, i l’intercanvi de carteres al de Pineda. La primera crisi de govern d’aquesta legislatura. Segons l’entorn del president, serà  una operació de cirurgia fina. Peça per peça, sense tocar el cartipàs de govern. Segueix així la recomanació de Sant Ignasi de Loiola: “En temps de tribulació, no fer mudança.” Aquesta mudança, Puig la fa obligat per les circumstàncies i per les baralles dins Podem, els socis de govern. Ell no veu que siga bona idea canviar cap altre membre del Consell mentre dure la situació de crisi i de pandèmia. Si de cas, en virtut dels acords del Pacte del Botànic, el president Puig només podria moure els consellers del Partit Socialista. La resta, com ha passat ara, és causada pels socis.

Així, en el ple de divendres, el primer després de les vacances, ja hi haurà nova fotografia del Consell amb Héctor Illueca, un home fidelíssim a Pilar Lima, assegut a l’esquerra de Puig.

L’eixida de Martínez Dalmau ha dolgut al president. El qui fins ara el membre de Podem en el Consell s’entenia bé amb Puig i, més d’una vegada, ha fet d’home bo intervenint en les discussions tant públiques com privades amb la vice-presidenta Oltra.

A Presidència temen que, ara que Pilar Lima ja té el control absolut sobre Podem al País Valencià, les relacions dins el Botànic no llisquen tan suaus com fins ara. El primer escull el trobaran en la discussió del pressupost per al 2022. La conselleria d’Hisenda començarà a rebre aquests dies els projectes de comptes de cada departament i a partir d’ací ve l’enginyeria fina, la tasca de rellotger per a encaixar les demandes amb la disponibilitat econòmica.

Aquest moment polític, que coincideix amb el final de l’any, sol reproduir desavinences cícliques i públiques entre socis que reclamen més recursos per a poder executar les seues polítiques. Tothom estira el mateix llençol cap a la seua banda. A vegades, el perill de desestabilitzar el govern ha estat més que evident i ha estat Martínez Dalmau, llevant públicament importància a l’afer, qui ha facilitat una pista d’aterratge perquè els altres dos partits rebaixassen la tensió.

La reforma del model de finançament

Com abordar l’infrafinançament és una qüestió fonamental per a Puig. La Plataforma per un Finançament Just té previst de convocar una manifestació el mes de novembre per a cridar l’atenció, una vegada més, al govern de Madrid sobre la situació al País Valencià. Ahir mateix, el conseller Vicent Soler exhibia un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), que ho feia molt evident.

Compromís, amb el diputat Joan Baldoví al capdavant, encapçala aquesta batalla a Madrid. Ara, Ximo Puig haurà de decidir si hi dóna un suport explícit o opta per la discreció.

Carlos Mazón, una amenaça?

Políticament, Puig ha viscut bastant tranquil la primera meitat de la legislatura. Amb un PP molt afeblit i Ciutadans que s’ha desfet com un terròs de sucre, no ha tingut gaires daltabaixos parlamentaris. Però l’estiu li ha dut un Partit Popular rearmat amb el procés de construcció del lideratge del zaplanista Carlos Mazón. Mazón continua atrinxerat a la Diputació d’Alacant. D’allí estant, amb el pressupost que administra, i amb els ressorts de comunicació de la institució, fa oposició i dirigeix el grup parlamentari que ja ha refet a plaer. La llengua i l’aigua són dos dels temes preferits. Es preveu que els mesos que venen pitjarà l’accelerador i intensificarà el ritme i la duresa perquè la legislatura ja tomba cap a la segona meitat.

La pau orgànica

Puig tindrà un paraigua per a suportar aquesta presumpta tempesta futura: la pau interna al PSPV. Una rara avis d’ençà dels temps de Joan Lerma. A l’agenda de Ximo Puig també hi ha dos caps de setmana assenyalats en roig per a subratllar aquest oasi: el del 15 al 17 d’octubre a València, i el del 12 al 14 de novembre a Benidorm.

Del 15 al 17 d’octubre es farà a València el quarantè congrés federal del PSOE. Un gest de Pedro Sánchez amb Ximo Puig, que és el president que dirigeix el territori més gran.

L‘altra cita orgànica és la del novembre a Benidorm. El congrés del PSPV serà, aquesta vegada, un camí de roses si es té en compte que Puig ha estat l’únic que ha presentat candidatura a la secretaria general. Després de veure com Sánchez defenestrava José Luis Ábalos, el mes de juliol, l’abalisme que encara resistia al País Valencià s’ha desactivat. Puig es presentarà a Benidorm com el líder omnipresent durant la gestió de la pandèmia, com el president d’un govern estable que s’entén bé amb els socis de govern, com el secretari general que no té por de plantar cara al dirigent espanyol del partit.

El debat de política general

Abans de tot això, aquest mes de setembre encara hi ha un acte previst que no té data assenyalada, però que per al president és fonamental per a acarar el curs, per a fixar prioritats i confrontar polítiques amb l’oposició: el debat de política general. El president va presentar ahir dilluns l’escrit de sol·licitud de compareixença davant les Corts. A partir d’ací, és la mesa que establirà la data, probablement, durant la segona meitat del mes.