L’aeroport de Barcelona aporta el 55% del benefici d’Aena i només rep el 7% de la inversió de l’ens

L’aeroport de Barcelona aporta el 55% del benefici d’Aena i només rep el 7% de la inversió aeroportuària de l’estat espanyol,segons un informe que ha presentat avui el govern després de la reunió del consell executiu. Per una altra banda, l’aeroport de Madrid rep el 20% de la inversió estatal i aporta el 4% dels beneficis d’Aena.

A més, l’estudi ambé destaca que l’aeroport de Barcelona tancarà el 2017 al 87% de la seva capacitat i sense cap inversió planificada per part de l’estat, més enllà de l’ampliació del dic Sud de la T1 i inversions en seguretat.

En conferència de premsa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha criticat que el gestor aeroportari Aena representa ‘un fre molt considerable a la capacitat d’expansió de l’aeroport de Barcelona’ i que el sistema aeroportuari centralitzat de l’estat ‘està orientat a afavorir una xarxa amb un únic aeroport de referència, que és Barajas’, l’aeroport de Madrid.

El govern estima que l’aeroport de Barcelona tancarà l’exercici del 2017 amb gairebé 48 milions de passatgers anuals, d’una capacitat anual total de 55 milions. Per contra, les projeccions de trànsit d’Aena estimen que l’aeroport de Barcelona registrarà un trànsit de 47,2 milions de passatgers l’any 2021. En aquest sentit, el govern denuncia ‘la manca o errada’ de previsió d’Aena respecte a aquesta ‘infraestructura estratègica de país’. ‘Ens trobem, doncs, davant d’un greu problema de planificació aeroportuària, ja que la pràctica habitual és començar a planificar ampliacions i alternatives quan l’aeroport està al voltant del 65%-70% de la seva capacitat’, ha retret el conseller de Territori i Sostenibilitat.

Rull ha apuntat que la diferència de la inversió estatal entre l’aeroport de Barcelona i el de Madrid s’explica perquè la gestió de tot el sistema aeroportuari estatal està en mans d’un únic operador. ‘El monopoli d’Aena està orientat a afavorir una xarxa amb un únic ‘hub’ a Madrid complementada per altres aeroports secundaris que només interessen pels beneficis, on destaca per sobre de tots Barcelona”, ha explicat.

La planificació estratègica actual que apareix al Document de Regulació Aeroportuària (Dora) per al període 2017-2021 mostra que es preveu una inversió per a Madrid de 445 milions i per a Barcelona de 157,1 milions. La inversió a Madrid és principalment per a una ampliació de plataforma d’estacionament remot i per a inversions en seguretat.

Rull critica la gestió d’Aena dels conflictes a l’aeroport
L’informe també analitza la gestió que ha fet Aena dels conflictes operatius d’aquest estiu, tant pel que fa a les cues en el control de passaports com la crisi amb controladors d’Eulen. Segons el conseller, els problemes s’han agreujat per la ‘poca predisposició a assumir cap responsabilitat ni compromís a nivell de servei’ per part d’Aena.

En aquest sentit, Rull ha reclamat la gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona, però també que la Generalitat passi a exercir el lideratge en les diferents qüestions que tinguin a veure amb els aeroports comercials situats a Catalunya. D’aquesta manera, el govern ja treballa en la redacció del Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya 2030, que preveu les accions que cal dur a terme per garantir un desenvolupament adequat de les infraestructures aeroportuàries catalanes. Així doncs, l’executiu català prepara un pla d’acció amb propostes com individualitzar la gestió dels aeroports de Girona i Reus, amb polítiques tarifàries independents i comercials per tal que puguin ser competitius respecte altres aeroports complementaris europeus.