L’advocat de Boye ensorra el castell de cartes contra ell en una intervenció memorable

L’estratègia obscura d’incriminació contra Gonzalo Boye que durant anys van anar teixint la policia espanyola, la fiscalia i la jutgessa d’instrucció María Tardón ha quedat exposada de manera clara, precisa i rotunda avui a la seu de l’Audiència espanyola de San Fernando de Henares, als afores de Madrid, per l’advocat Eduardo García Peña. El lletrat defensor de Boye ha fet una exposició brillant i memorable durant dues hores –en què ha deixat bocabadat tothom que hi havia a la sala, tret del sempre hieràtic magistrat Félix Guevara– del seu informe final en el macrojudici per narcotràfic i emblanquiment de diners que va començar fa gairebé tres mesos. Boye encara una petició de pena, confirmada per la fiscalia, de nou anys i nou mesos de presó per l’acusació d’haver falsificat uns documents mercantils per encobrir l’origen il·lícit de nou-cents mil euros que van intervenir a un empresari, Manuel González Rubio, i a la seva família a l’aeroport de Madrid el febrer del 2017.

García Peña no tan sols ha desactivat tots els paranys incriminatoris contra Boye que ha anat posant la fiscalia durant aquest judici, a partir, sobretot i pràcticament de manera exclusiva, del testimoni de l’única agent de la UDEF que ha comparegut, la inspectora número 127.263, i de la declaració d’un dels acusats, Manuel Puentes Saavedra. També ha exposat de manera nítida l’ànim incriminatori amb què unes quantes institucions de l’estat espanyol van voler involucrar Boye en aquesta macrocausa per narcotràfic d’ençà del 2019, un any molt decisiu en el procés d’independència a Catalunya en general i en alguns dels defensats per Boye, en particular, començant pel president Carles Puigdemont.

L’any del judici, del Tsunami i Urquinaona, de les protestes contra la sentència, de l’entrada dels exiliats a l’eurocambra, de l’espionatge amb Pegasus i de la reactivació de les euroordres, el 2019 també fou l’any en què la fiscalia i una jutgessa íntimament vinculada amb la dreta espanyola i l’estat profund, van engegar la maquinària contra Boye. De tot aquest context, que és imprescindible per entendre la causa, García Peña no n’ha parlat pas, perquè no tocava fer-ho en un informe que exposava tots els arguments jurídics que l’exculpen dels delictes que se li imputen; però surava en l’ambient, es llegia entre línies, era la pregunta constant on anava a parar constantment l’advocat i que tothom sabia però ningú no formulava: per què van voler inculpar Gonzalo Boye si no hi havia cap prova sòlida contra ell?

És la pregunta que es desprèn de tota la intervenció de García Peña, molt especialment en la primera part del seu informe, quan ha explicat la manera com la policia va escorcollar el seu despatx i el seu domicili l’octubre del 2019, just una setmana després de la sentència contra el procés: tenien ordre d’intervenir les comunicacions i la documentació que estiguessin relacionades amb una suposada trama d’emblanquiment de diners, però es van endur tots els correus electrònics que tenia desats Gonzalo Boye d’ençà del 2010, i es van quedar el seu mòbil i tots els missatges que hi tenia d’ençà del 2008: una dècada de comunicacions professionals (i personals) amb clients i amb altres advocats en desenes de causes judicials…

García Peña ha demanat per això, de nou, la nul·litat de la causa, per vulneració del secret professional. I, també, per vulneració del dret de la defensa. Perquè la policia també va intervenir uns documents que tant ell com el seu col·lega de despatx van elaborar conjuntament amb Boye per a poder defensar-se del més que segur encausament de què seria víctima; perquè van saber uns mesos abans dels escorcolls, el juliol del 2019, que un dels acusats que aleshores era a la presó, Puentes Saavedra, va declarar voluntàriament davant de la jutgessa Tardón per a canviar la seva declaració inicial i  incriminar directament Gonzalo Boye. Quaranta-vuit hores després en van acordar la sortida en llibertat incondicional amb un informe favorable de la fiscalia.

La policia va entrar al despatx i a la casa de Boye amb una ordre de la jutgessa Tardón que es fonamentava en la declaració de Puentes Saavedra. D’aquells escorcolls, la jutgessa en va aconseguir l’accés integral de totes les comunicacions de Boye. No li va caldre l’autorització d’infectar els seus dispositius amb Pegasus ni cap altre programari espia. L’advocat de Boye ha recordat sentències recents del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre casos semblants d’intervenció dels telèfons i les comunicacions d’advocats quan no ha estat prou motivades, segons les quals hi ha hagut una vulneració del dret de la vida privada que recull el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Això hauria de comportar, també, la nul·litat de la causa contra Boye. Però García Peña ha anat més enllà, quan ha fet notar que la jutgessa Tardón va prendre decisions que no li corresponien i que li van fer perdre l’aparença d’imparcialitat que se li ha d’exigir: en comptes d’encarregar a la policia que, de totes les comunicacions intervingudes a Boye, en seleccionés aquelles que podien ser d’interès per a la causa, va decidir de fer-ho ella, de llegir tots els correus i missatges de l’advocat, absolutament tots, i de fer-ne ella la selecció. I ho va fer de tal manera que va deixar a l’abast de totes les parts informació cabdal de la seva estratègia de defensa, accessible a altres acusats, començant per Puentes Saavedra.

García Peña ho explicava escandalitzat: “Tota la resta de la informació del mòbil de Gonzalo Boye la jutgessa va decidir que restés en una caixa forta del jutjat central 3 [de l’Audiència espanyola]. Fins quan? Ad eternum”.

L’advocat de Boye ha recordat també les proves que han aportat al judici per a demostrar que Puentes Saavedra va rebre la visita d’agents de policia a la presó, “i que estava desesperat”, poc temps abans que demanés de declarar contra Boye i que acabés sortint de la presó. I ha assenyalat les contradiccions entre les diferents declaracions de Puentes Saavedra durant el procediment i que s’han anat ajustant a les novetats que anaven apareixent, per mirar de no entrar en contradicció. I, tanmateix, ho va fer, quan va mentir sobre unes suposades reunions al despatx de Boye amb el presumpte capitost de la trama de la droga, José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco; perquè en el judici s’ha demostrat que ni tan sols era a Madrid els dies de les reunions.

Per això ha estat dur amb els fiscals, que, malgrat la inconsistència de la declaració de Puentes Saavedra, van demanar al tribunal que valorés d’aplicar-li un atenuant per delació. “Si la fiscalia considerava que diu la veritat, jugant-se-la davant de cinquanta perillosos narcotraficants, li hauria hagut d’aplicar directament l’atenuant; però si creu que menteix o en té dubtes, la seva declaració no es pot tenir en compte.”

El tribunal deixarà el judici vist per a sentència el 19 de març vinent, quan acabaran d’intervenir els pocs advocats que encara no han tingut temps de fer-ho. I s’obrirà un període de deliberació en què Guevara haurà de decidir si remata tota la causa construïda contra Boye o si, al contrari, l’atura a temps.