L’advocat de Boye desactiva el moment més perillós del judici a l’Audiència espanyola

Gonzalo Boye ha vist avui com el fiscal engegava l’atac més directe, dur i seriós contra ell en el judici a l’Audiència espanyola en què l’acusen de falsedat documental i d’emblanquiment de diners del narcotràfic en el marc de l’anomenada operació Mito. El fiscal Ángel Bodoque ha anat agafat de la mà d’una inspectora de la policia espanyola, de la UDEF, que ha afirmat directament que Boye havia participat com a advocat en la falsificació d’unes lletres de canvi per justificar l’origen de prop de nou-cents mil euros que van intervenir a començament del 2017 a cinc persones a l’aeroport de Madrid quan els volien traslladar a Colòmbia. L’atac contra la defensa de Boye ha estat frontal, ha detallat per què els documents que l’advocat va aportar no eren vàlids, però ha estat incapaç de justificar que provinguessin de venda de la droga. I ha estat en aquest punt que l’advocat de Boye ha pogut desconcertar el testimoni. La inspectora ha estat evasiva i insegura a l’hora de respondre qüestions determinants per a exculpar l’advocat del president Puigdemont d’una acusació per la qual la fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó.

L’agent 127.263 ha estat l’autora dels informes policíacs sobre la suposada estratègia d’emblanquiment dels diners que ha nodrit els anys d’instrucció de la causa que va tenir a les mans la jutgessa María Tardón. I el fiscal Bodoque ha anat entrant, un per un i amb tota mena de detall, en aquests informes, perquè la inspectora anés trenant el relat acusatori contra Boye: segons que ha dit, van comprovar que les lletres de canvi que va presentar Boye per a justificar l’origen dels diners de l’empresari Manuel González Rubio (a qui es van intervenir els diners juntament amb quatre persones més, familiars i vinculades amb la seva empresa) havien estat totes cancel·lades, “i no tenien cap validesa legal, i això desmunta completament l’estratègia d’emblanquiment de capitals”, ha reblat.

Ha dit: “Els contractes van ser elaborats per a justificar exclusivament l’origen il·lícit dels diners, però es van fer només amb la informació de les escriptures amb què les lletres van ser originades, és a dir que Boye no sabia què havia passat amb aquelles lletres, quina vida havien tingut, i només van fer quadrar les dates perquè el relat tingués cronològicament una veracitat.” I ha afegit: “Però vam comprovar amb aquestes escriptures de cancel·lació que aquestes lletres mai no van estar al seu poder perquè van ser carregades a unes altres persones, la majoria el mateix creditor de les lletres.”

El fiscal i la inspectora han mirat de desmuntar una de les línies argumentals més importants de la defensa de Boye, segons la qual l’acusació es fonamenta en la declaració voluntària d’un altre dels acusats quan era a la presó i que, en canvi d’incriminar l’advocat, va sortir en llibertat. El fiscal ha portat l’agent a dir que la declaració d’aquest acusat, Manuel Puentes Saavedra, no era pas gaire important: “Això és una anàlisi objectiva de la documentació, aquí no hi ha cap element subjectiu que s’hi pugui introduir.” Ha dit, en tot cas, que la declaració de Puentes Saavedra, que va afirmar que els diners intervinguts no eren de González Rubio sinó de José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, el capitost del suposat entramat, i que Boye els va ajudar a camuflar-ne l’origen.

Però si bé la inspectora ha aconseguit d’exposar els dubtes sobres l’autenticitat i validesa de les lletres, no ha estat capaç de demostrar de cap manera que els diners provinguessin de la venda de la droga i que, per tant, hi hagués un cas evident d’emblanquiment d’aquells diners intervinguts a l’aeroport.

L’advocat de Gonzalo Boye ha portat el testimoni a una situació d’incomoditat i tensió que li ha fet oblidar pràcticament tot allò per què li demanava: no recordava ni sabia si González Rubio havia cobrat un deute a favor seu d’una empresa amb què havia tingut vinculació perquè hi havia fet una aportació important per a una ampliació de capital uns quants anys abans dels fets de l’aeroport de Madrid; ni que el deute a favor seu coincidia de manera gairebé exacta amb els més de vuit-cents mil euros intervinguts (“recordo que ho vam mirar, però vam considerar que no estava relacionat amb la confiscació de diners”); ni que el contracte de compra d’una oficina a Colòmbia tancat quatre mesos abans coincidia –pel valor– amb els diners que duien a l’aeroport; ni que González Rubio i Gonzalo Boye tenien una relació de client-advocat des de força anys abans; ni que les comunicacions intervingudes entre Boye i la filla de Sito Miñanco, Isabel Prado, potser es devien al fet que ella treballava com a advocada al mateix despatx…

L’amnèsia sobrevinguda ha deixat buides de resposta les preguntes, però el silenci ha estat força revelador. Si més no, per a sembrar de dubtes moltes de les afirmacions i les acusacions amb què havia començat, de manera força inquietant, l’interrogatori al testimoni més perillós fins ara per a Gonzalo Boye.