L’advocada de la víctima d’Alves diu que la noia ha viscut un “infern” per l’actuació de la premsa

L’advocada de la víctima de Dani Alves, Ester García, ha explicat que la noia va arribar molt fràgil i medicada al judici perquè havia viscut un “infern” d’ençà del dia que va interposar la denúncia. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha criticat durament el tracte rebut per part de la premsa i ha detallat que fins i tot ha hagut de canviar de domicili perquè algú es va presentar a casa seva per conèixer la seva identitat. García ha destacat la força de la seva clienta i ha dit que no tothom hauria arribat a judici amb tot el que ha viscut. Ha assegurat que el seu objectiu ha estat mantenir-la amb la salut suficient fins llavors. Amb tot, reconeix que ha estat molt difícil sostenir-la i aconseguir-ho.

García ha insistit que per a la víctima el més important és que la sentència demostra que l’han cregut, però ha lamentat que no hi ha hagut cap esforç reparador real ni econòmic ni moral. Amb tot, espera que sí que sigui un punt d’inflexió per tal que la noia pugui començar a recuperar-se.

Ha lamentat, però que no creu que la pressió mediàtica baixi i s’ha mostrat molt dura amb la manera de fer de part dels mitjans de comunicació i de la societat. Per a García, la premsa, en general, ha fet molt de mal publicant coses que per a ella no eren noticiables i qüestionaven la víctima, posant el focus sobre ella. També ha assegurat no entendre que se li doni veu a un agressor, de qui ha dit que pot defensar-se però no situar el focus sobre la noia i ridiculitzar-la.

Ha insistit que la principal por de la noia ha estat en tot moment que es conegués la seva identitat i ha explicat diversos episodis viscuts en què es buscava aquest objectiu. Per exemple, ha explicat que hi ha hagut periodistes que han intentat contactar amb ella, moment en què la noia va entrar en pànic. I és que aquest “plus mediàtic” ha fet que la salut mental de la noia es veiés molt més perjudicada a mesura que avançava el procediment. En un altre moment, algú es va presentar al porter de casa seva per saber si ella hi vivia, motiu pel qual va canviar de domicili.

Ha explicat que hi havia persones del seu entorn que no sabien que la víctima era ella i que fins i tot els seus avis se’n van assabentar pels mitjans. García ha relatat també el moment en què es va fer públic a l’estranger un vídeo on se la identificava i que alguns mitjans espanyols van reproduir. “M’han tornat a violar”, explica que li va dir la seva clienta. Sobre això, ha recordat que es va interposar una denúncia perquè suposa també una vulneració de drets. Aquest moment, el de la publicació del vídeo, va suposar un empitjorament de la seva salut mental, perquè les seves pors es van complir. Des de llavors fins al judici, a principis de febrer, l’advocada reconeix que tot va ser molt complicat.

A més, ha assegurat que darrere d’aquesta publicació hi havia una intencionalitat: que no arribés a judici en condicions normals per a declarar. García ha insistit que la reproducció de les imatges no va ser gratuïta sinó que els mitjans que ho van fer tenien una intenció.

Mitjans de comunicació a les portes del despatx

L’advocada ha explicat que fa més de vint anys que porta temes de violència masclista des del seu despatx, que és petit i gens mediàtic. Per això ha dit que ha estat també dur per al despatx i ha relatat episodis en què, per exemple, hi havia mitjans de comunicació a les portes esperant poder trobar la víctima d’Alves i això ha afectat altres clientes. Entre més, ha detallat que alguna clienta li ha hagut de trucar amagada en un pàrquing per dir que no acudiria a la visita perquè havia vist que hi havia càmeres a les portes del despatx. “Això no és justificable ni es legitima perquè jo porti un tema mediàtic”, ha manifestat.

Informar de manera neutra i acurada

De fet, aquest mateix dijous ella va atendre la seva clienta al despatx per poder parlar de la sentència, però ella es va veure desbordada perquè un cop més hi van arribar mitjans i van haver d’acabar traient-la d’allà preservant la seva intimitat. Per això, encara no han tractat temes de futur sobre quina actuació emprendran ara.

Sobre si es podrien emprendre accions legals per totes aquestes situacions que ha viscut la noia per conèixer la seva identitat, l’advocada s’ha limitat a dir que ho haurà de parlar amb ella.

En tot cas, ha augurat que el cas no acaba amb la sentència, i per això ha demanat als mitjans de comunicació que informin de manera neutra i acurada i sense posar el focus en la noia.

Comentaris de la societat

Més enllà de la premsa, l’advocada ha explicat que la noia ha viscut altres episodis en què també s’ha posat en dubte la seva versió o se l’ha situat al focus de la notícia. Per exemple, ha explicat que ha hagut de sentir comentaris com ara: “Aquesta només busca diners”, en un bar on ella hi era per part de gent que no sabia que era la víctima. També a la sala d’espera d’una visita psiquiàtrica on hi havia una televisió i va sortir una notícia relacionada amb el cas i les persones que hi havia a la sala la van criticar.

De fet, l’advocada ha explicat que li va prohibir tenir accés a internet, que disposa d’un mòbil antic sense accés a les xarxes, i que no mirava la televisió. Malgrat tot, la informació li ha anat arribant.

Amb tot, García ha posat sobre la taula el desconeixement que hi ha sobre els efectes que informacions no acurades, intencionades o opinions de gent no especialista pot provocar sobre una víctima d’una agressió sexual. A més, ha recordat que ella no és el personatge públic, però ha tingut la mala sort que el seu agressor sí que ho és. L’advocada ha reconegut que en tot aquest any ha arribat a fer de psicòloga de la seva víctima, oferint-li tot el suport necessari.

Com ja va fer ahir, García ha volgut desvincular la pena de la llei de llibertat sexual i ha criticat també el mal ús que, a parer seu, s’ha fet del cas per anar en contra d’aquesta norma. Sobre la pena, ha lamentat que mai havia tingut una de tan baixa amb un supòsit de fet similar. Tot i això, ha celebrat que la sentència sigui condemnatòria i no ha volgut criticar el criteri de la sala per establir la pena de quatre anys i mig, tot i que ha expressat la seva preocupació perquè pugui calar el missatge que tenir diners pot ser un atenuant en aquests casos.