L’advocacia de l’estat demana de rebaixar a set anys la inhabilitació de Junqueras

L’advocacia de l’estat espanyol ha demanat al Tribunal Suprem que revisi la condemna de tretze anys de presó i inhabilitació que es va imposar a l’ex-vice-president de la Generalitat i dirigent d’ERC, Oriol Junqueras, i la substitueixi per una pena de set anys d’inhabilitació absoluta. Aquesta és la interpretació que fa la part judicial representada per Rosa María Seoane una volta aprovada la reforma del codi penal. Si el Suprem acceptés aquesta rebaixa, la inhabilitació de Junqueras s’acabaria el juliol del 2025 en lloc del 2031.

Aquesta petició difereix de la que va presentar ahir la fiscalia del Suprem, que va considerar que la reforma del codi penal –tal com havia ordenat el fiscal general de l’estat– no alterava la pena de tretze anys d’inhabilitació contra Junqueras i més condemnats en el judici contra el procés.

Al seu escrit, l’advocacia conclou que no es pot atribuir a cap dels condemnats el nou delicte de malversació amb ànim de lucre, sinó només el d’administració deslleial. Recorda que durant el judici del procés “ni es va practicar cap prova ni es va declarar a la sentència” que els fets “fossin amb ànim de lucre”, i per tant ara no es poden encaixar en els casos més greus de malversació que recull l’article 432 del nou Codi Penal.

En canvi, segons l’advocacia, sí que es pot considerar que van cometre un delicte d’administració deslleial perquè van destinar els fons a qüestions diferents a les que estaven destinats que recull l’article 433 del Codi Penal, i per tant la inhabilitació per aquest delicte hauria de ser d’un a tres anys.

Hi suma anys d’inhabilitació per desordres públics agreujats. L’advocacia conclou –en sintonia amb la fiscalia, però no amb Llarena- que malgrat la derogació de la sedició es pot atribuir a part dels condemnats el nou delicte de desordres públics agreujats que permet penes d’inhabilitació de 3 a 5 anys i de 6 a 8 anys en cas d’autoritat.

El tribunal del procés haurà de revisar les penes imposades el 2019 per aplicar el codi penal més favorable als condemnats, tal com fixa la norma en l’article 2. Tot i que el Suprem ha instat les parts a pronunciar-se, serà el tribunal, presidit pel magistrat Manuel Marchena, que decidirà finalment com queda la sentència.

La fiscalia del Suprem, més dura

Segons que publica EFE, l’advocacia de l’estat també demana rebaixes en la inhabilitació de Carme Forcadell (6 anys i 6 mesos); Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (4 anys); Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (6 anys i 9 mesos); i Joaquim Forn i Josep Rull (6 anys i 3 mesos).

La fiscalia del Suprem, en els seus casos, també és més dura i no demana les mateixes rebaixes que l’advocacia. En el cas de Romeva, Bassa i Turull, que –com Junqueras– van ser condemnats per sedició i malversació, el ministeri fiscal es manté inalterable i continua demanant els dotze anys d’inhabilitació que els va imposar el Suprem. Considera que no es poden beneficiar d’una retallada de penes perquè encara els pot ser aplicada la versió agreujada de la malversació.

D’una altra banda, per als condemnats per sedició, els fiscals, en compte de tombar les inhabilitacions, les reformula per la suma de desordres públics agreujats i desobediència. Així doncs, Josep Rull i Joaquim Forn passen de 10 anys i 6 mesos a 8 anys i 2 mesos; i Jordi Sánchez i Jordi Cuixart passen de 9 anys a 5.