18.09.2018 - 16:23
|
Actualització: 18.09.2018 - 17:10
El Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, dóna suport i empara pública al lletrat Gonzalo Boye després que ho demanessin uns 400 advocats de la mà de la plataforma #Compromesos i de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya. L’advocat del president Carles Puigdemont va denunciar ‘amenaces, injúries i calúmnies’ a través de xarxes socials per haver interposat una demanda contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica i va demanar empara a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que va denegar-li ‘per unanimitat i sense reserves’. Tot i que el Consell i els catorze col·legis puntualitzen que no poden atorgar l’empara formal a Boye perquè es tracta d’una competència que únicament pot exercir l’òrgan on estigui col·legiat, sí que li donen suport explícit i posen la institució a la seva disposició per ‘garantir i assegurar la seva tasca, la seva seguretat personal i la dignitat de la professió’, segons la resposta acordada.
Després de rebre divendres passat la petició d’uns 400 advocats per donar empara i suport a Boye, el Consell de l’Advocacia Catalana ha acordat per unanimitat donar-li suport públicament en considerar que correspon a l’advocat ‘exercir el dret de defensa del seu client de la millor manera possible i en la màxima confidencialitat i discreció en la defensa dels interessos d’aquest’. L’Advocacia Catalana destaca que la seva funció fonamental consisteix a ‘garantir el dret de defensa dels advocats i advocades per tal que aquests puguin exercir la seva professió de forma responsable, lliure, sense pressions ni ingerències de cap mena’.
Segons raona el Consell de l’Advocacia Catalana, quan un lletrat demana empara en l’exercici de la seva professió, es presumeix que està actuant amb total responsabilitat i amb el compliment de les normes deontològiques de la professió i que té pressions externes que perjudiquen al seu client; ‘pressions que no han de manifestar-se d’una forma objectivable sinó que és suficient la seva incomoditat’. El Consell considera que per aquest motiu el col·legi al qual pertanyi té ‘I’obligació de donar-li I’emparament’.
En la seva resposta, també puntualitzen que el dret de defensa ‘ha de ser respectat per tots, ciutadans, poders públics, operadors jurídics entre els que es troben els propis advocats i l’advocacia institucional’ i que són ‘intolerables les intromissions mediàtiques o de qualsevol altre tipus en I’exercici del dret de defensa’.
El Consell i els col·legis mostren suport a tots els lletrats que ‘rebin pressions i ingerències de qualsevol tipus i provinents de qualsevol persona o entitat que puguin perjudicar la independència, la llibertat, la dignitat i la integritat de l’exercici professional’.
L’Advocacia Catalana també aprofita per recordar que els advocats, en defensar amb independència els drets i llibertats de les persones, presten un ‘important servei’ a la societat per l’exercici del dret de defensa i que contribueixen a la justícia i a la pau social. També puntualitzen que per garantir el dret de defensa, I’advocacia institucional no pot fer declaracions de defensa de cap de les parts d’un procediment judicial per no vulnerar els drets de les altres parts, i en conseqüència dels seus lletrats.
