05.06.2017 - 18:21
Denuncia que alguns directius es van jubilar el dia abans d’arribar ells a l’entitat i que el seu objectiu va ser “paralitzar la sagnia”
MADRID/VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
L’administrador provisional de la Caja Mediterráneo (CAM) nomenat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a mitjan 2011 José Antonio Iturriaga ha assegurat este dilluns que no va donar credibilitat als estats financers presentats pels directius de la caixa per a eixe exercici perquè “no és possible” que demanaren la intervenció i alhora defengueren que estaven obtenint beneficis.
“Eixa és la raó per la qual nosaltres diem que això no pot ser veritat”, ha dit el gestor en qualitat de testimoni davant el tribunal de l’Audiència Nacional que investiga l’antiga cúpula de la caixa per falsejar, presumptament, els comptes de resultats de l’entitat en 2010 i 2011. Sobre este tema ha afirmat que els tres administradors provisionals nomenats pel FROB després que el Banc d’Espanya acordara substituir provisionalment l’òrgan d’administració, es van negar a aprovar els estats financers que llançaven uns beneficis (provisionals, segons els acusats) de 65 milions d’euros.
El testimoni ha assegurat en esta cinquena sessió de vista oral que van encarregar a l’auditor extern una nova anàlisi i van presentar els nous comptes que arreplegaven unes pèrdues després d’impostos d’eixe mateix exercici d’1.136 milions d’euros. “Vam fer un treball de paralitzar la sagnia que presentava la tresoreria de l’entitat”, ha defès.
El fiscal Luis Rodríguez Sol demana per a set dels huit acusats penes de presó que van des dels deu mesos als set anys i mig per delictes de falsedat en els comptes anuals, estafa agreujada i apropiació indeguda i apunta que els encausats van rehabilitar crèdits fallits i dubtosos a normals i a més van comptabilitzar incorrectament la titulització d’actius per a presentar beneficis en els comptes de 2010 i poder assignar-se el cobrament de complements retributius (com a paga de beneficis, plans de pensions, incentius i prejubilaciones).
ANÀLISI DE LA LIQUIDITAT DE LA CAIXA
El testimoni ha assegurat que els tres gestors van ser “autènticament incompresos” després del seu aterratge en la caixa alacantina al juliol de 2011 i que es van trobar amb una entitat en la qual “pràcticament el dia anterior havia desaparegut part dels directius recentment jubilats”. També ha argumentat que van treballar 24 hores al dia posant l’accent principalment en l’anàlisi de la situació de liquiditat i qualitat creditícia. “Una intervenció és com el que es munta al vaixell en marxa: el vaixell està caminant però cal arreglar les màquines mentrestant”, ha dit.
El gestor també ha reconegut que després de la intervenció del Banc d’Espanya, la CAM va rebre una injecció de 5.249 milions d’euros per part del Fons de Garanties de Dipòsits (personat com a acusació particular en la causa) i que en este procés de rescat que va acabar amb l’adjudicació de la caixa al Banc Sabadell pel valor simbòlic d’un euro, l’Estat va perdre els 2.800 milions d’euros que va injectar el supervisor per a capitalitzar la caixa i els 3.000 milions atorgats en qualitat de línia de crèdit.
No obstant açò la situació de la caixa alacantina en el moment de la seua intervenció va ser producte de la “pèrdua i deteriorament” que venien arrossegant moltíssimes operacions de risc no solament des de 2011 i 2010 sinó d’abans, ha assegurat el testimoni.
