L’acció dels mossos desperta una forta controvèrsia i l’opinió pública se’ls gira en contra

L’actuació dels Mossos d’Esquadra durant les manifestacions d’ahir arreu del Principat ha tornat a aixecar una polseguera de crítiques contra el cos policíac. Algunes de les escenes que es van viure van recordar temps passats, quan Joan Saura o Felip Puig eren al capdavant de la conselleria d’Interior i no hi havia mobilització que no acabés amb enfrontaments entre la policia i els manifestants. Aquesta deriva es deu, en bona part, al fet que els Mossos són sota el control de l’estat espanyol gràcies a l’aplicació del 155, que va situar Juan Antonio Puigserver, número tres del Ministeri de l’Interior, al lloc equivalent al que fins fa uns mesos ocupava Joaquim Forn.

Les dades de ferits durant el dia d’ahir parlen per si soles. El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va realitzar cent atencions sanitàries en total, principalment per contusions, vint-i-tres de les quals per assistir mossos d’esquadra. De fet, el sindicat majoritari de policies Sap-Fepol denuncia les agressions dels manifestants envers el cos. Però molts han denunciat justament l’excés de violència policíaca en els diferents fronts que hi havia repartits arreu del territori en l’intent de controlar les concentracions ciutadanes. En alguns casos, els agents van colpejar al cap i el tronc superior, fet que vulnera el protocol d’actuació, segons que han denunciat col·lectius dels Mossos mateixos.

Al meu amic li van obrir el cap. Ferir un braç mentres li feien puntades de peu quan era al terra. pic.twitter.com/fr2ihUBcVB

— RafaViolin🇦🇷🇦🇷🎗🎗🎗🎗🎗🎗 (@Rafa_violinista) March 25, 2018

Divendres, en les manifestacions posteriors a l’empresonament de Turull, Rull, Bassa, Forcadell i Romeva, els Mossos van defensar algun cordó policíac mentre mostraven visiblement escopetes preparades per a disparar pilotes de goma. Si bé es té constància que no en van disparar cap, la seva utilització és prohibida pel parlament. Segons el col·lectiu d’advocats Irídia, si el projectil és prohibit, l’ús de l’arma que les llança també ho hauria de ser. ‘Considerem que tots els usos són prohibits: llançar projectils, simular-ne el llançament amb “salves” o exhibir-ne’. Els antiavalots tenen alternatives com les llançadores de projectils de foam, que disparen projectils menys lesius i que també poden fer soroll.

Fins a 3 escopetes preparades per disparar pilotes de goma pic.twitter.com/YoEWyOimd0

— Joan Solé (@JoanSole_) 23 de març de 2018

Aquesta pràctica, de fet, no és nova. Durant el desallotjament del Banc Expropiat ja es van poder veure diferents agents dels mossos brandant escopetes de pilotes de goma.

A les xarxes també hi ha molts vídeos i missatges en què es denuncia que hi ha brigades de mossos que actuen sense número d’identificació. A Catalunya, la Llei 10/1994, de l’11 de juliol determina que els agents sempre han d’acreditar la identitat a l’uniforme.

Difoneu!! #Tarragona, han obert el cap d’una noia i no l’han auxiliat, enlloc d’això l’empenten fins a fer-la caure entre la gent

Mossos sense indentificar-se, sense dignitat i atonyinant a gent pacífica pic.twitter.com/ISqG0jvskF

— CDR Part Alta Tarragona (@CdR_PA_TGN) 24 de març de 2018

Persecucions al límit de l’atropellament
Arreu de Barcelona es van viure escenes de tensió intermitent quan els mossos provaven de desallotjar els manifestants. En alguns casos, a través de mètodes de dispersió molt perillosos. Ho mostra un vídeo del periodista de la BBC Enric Botella, en el qual es poden observar agents de Mossos d’Esquadra mirant d’espantar els ciutadans accelerant les furgonetes contra ells i girant al darrer moment. Podeu veure’n les imatges ací:

La policía carga en Barcelona. Los furgones arremeten contra los manifestantes con velocidad pic.twitter.com/YCBG2W6MKj

— Enric Botella (@enricbotella) 25 de març de 2018

Com es veu a l’enregistrament, els manifestants formaven petits grups al carrer quan les furgonetes els van voler envestir a gran velocitat. Amb sort, van poder esquivar-les i, quan els mossos van girar cua per a tornar pel carrer d’on venien, els manifestants els van empaitar i els van tirar objectes.

L’advocat d’Irídia Andrés García-Berrio considera que aquest sistema de dispersió utilitzat per les furgonetes policíaques és contrari al dret. ‘El sistema no és regulat, hi ha un buit legal’, però creu que l’actuació ha de preservar sempre la integritat física dels manifestants. Per això, demana una reflexió a la policia catalana i que actuï amb proporcionalitat, recordant que el 2012 una furgoneta policíaca va atropellar un agent del cos.

Aquest sistema de dispersió va ser utilitzat en diversos carrers de Barcelona. Una escena semblant es va poder veure a la intersecció entre el carrer de Còrsega amb Diagonal. L’Èrica, present al lloc dels fets, explica que venia de Pau Claris escapant de les càrregues juntament amb altres persones. Quan es trobaven davant del Palau Robert, van veure com unes quantes furgonetes pujaven de passeig de Gràcia  a gran velocitat i van decidir de pujar a la vorera del carrer Còrsega (direcció Rambla Catalunya). La sorpresa va ser que les furgonetes van fer el mateix i es van dirigir a tota velocitat contra la massa de gent, que escapava com podia:

VÍDEO: Els Mossos a punt d’atropellar uns quants manifestants pujant amb les furgones dalt de la vorera al Cinc d’Oros pic.twitter.com/edEoZJVYuy

— Albert Forns (@senyorforns) 25 de març de 2018

‘Vàrem refugiar-nos dins d’un bar i el propietari va abaixar la persiana del local. A fora, els policies van sortir de les furgonetes per perseguir els manifestants que no havien trobat refugi’, explica l’Èrica, que diu que no entén el nivell de persecució que duien a terme els Mossos. ‘Pensàvem que entrarien al bar’. De fet, en alguns punts de la ciutat, els agents van arribar a entrar en bars  per perseguir manifestants, cosa que va provocar escenes plenes de tensió.

En poc mesos les tornes han canviat. Fins fa poc l’opinió pública era molt favorable al cos dels Mossos, sobretot, gràcies a la seva actuació als atemptats de Barcelona i Cambrils. Llavors va ser quan va néixer el càntic ‘Els Mossos seran sempre nostres’. Ahir i divendres, ja no es va sentir i va ser substituït per uns altres molt crítics com ‘El vostre consellers és a la presó’, en referència a Joaquim Forn. La distància entre el cos i la població comença eixamplar-se, tot i que de moment no ha arribat als nivells de les etapes de Saura i de Puig. Les manifestacions que han de venir marcaran l’esdevenidor d’aquesta relació sempre difícil.