10.09.2015 - 06:00
El passat dia 6 de setembre VilaWeb va publicar un article d’opinió signat per Andreu Barnils que citava explicitament l’actuació de CCOO de Catalunya en relació al Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya. Com responsable de l’Àrea de Previsió Social Complementària i assessor dels companys de CCOO a la Comissió Promotora del Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya vull fer els següents aclariments.
Primer de tot, cal aclarir que els PGE de l’any 2004 van suposar un avenç molt important pels drets dels empleats i empleades públics en la seva reivindicació històrica d’igualar-se en drets amb els empleats del sector privat, especialment en matèria de negociació col·lectiva. Malgrat que fins aquell moment s’havia formalitzat algun que altre pla de pensions en l’administració local, els empleats públics tenien impossibilitat el seu accés als plans de pensions del sistema d’ocupació al ser afectats pel principi de ‘concurrència de pensions’ que existia fins aquell moment i per no tenir les administracions públiques l’habilitació pressupostària per incloure el concepte d’aportacions a un pla de pensions. Per això, l’article 19 del PGE del 2004, tot i limitar les aportacions al 0,5% de la massa salarial, va ser considerada pels sindicats com un èxit.
La formalització d’un pla de pensions del sistema d’ocupació a l’administració pública no pot suposar mai una rebaixa salarial perquè l’habilitació pressupostària només permet destinar els recursos habilitats per destinar-los a aportacions al pla de pensions. Dit d’una altra manera, de no destinar aquests recursos a aportacions al Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya, els treballadors i treballadores de l’administració catalana els haguessin perdut.
També cal saber que anys abans de la formalització del Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya, CCOO havia rebutjat la mutualitat de previsió social que ens proposava el govern de CiU, quan Artur Mas tenia responsabilitat de govern en aquesta matèria. Es tractava d’una proposta on l’aportació dels treballadors i treballadores era obligatòria i l’aportació de la Generalitat era ridícula. Vàrem aconseguir que la retiressin també per una altra raó. Els sistemes complementaris de previsió social han de partir del reconeixement de la titularitat del treballador o treballadora del patrimoni que hi hagi a l’instrument de previsió i s’ha de reconèixer la participació total dels treballadors en la gestió de recursos, en igualtat de condicions amb el promotor del sistema, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya.
Considero oportú recordar que el govern de CiU, en el tema dels plans de pensions també ha estat el primer d’aprovar, abans que ho fes el PP pel conjunt de l’estat, la prohibició als promotors públics de fer aportacions als plans de pensions de les empreses i administracions públiques d’elles dependents.
Els plans de pensions d’ocupació són un element més de les condicions de treball a negociar i, tal com diu la Llei de Plans i Fons de Pensions, RDL 1/2002, tenen un caràcter complementari, mai substitutori, al sistema públic de la seguretat social, que per nosaltres és un element fonamental per la cohesió social i econòmica del conjunt de la societat.
A la negociació per formalitzar el Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya hi varen participar tots els sindicats representatius, sense excepcions. Però el més significatiu és que fins i tots aquells que varen qualificar el Pla de Pensions com representatiu del ‘capitalisme depredador’ (expressió textual a la Comissió Promotora per part del representant de la IAC) ni cap dels seus afiliats han renunciat a participar-hi i continuen com a partícips del Pla de Pensions. Perquè cal saber que els Plans de Pensions són contractes d’adhesió, és a dir, qui no vulgui tenir la condició de partícip en un pla de pensions d’ocupació pot renunciar-hi, preservant així els seus principis i la seva voluntat de ser o no integrat.
El sistema de plans de pensions d’ocupació és un sistema col·lectiu, la qual cosa permet dos avantatges molt importants en relació al sistema individual. La primera que té uns costos de gestió molt més baixos, la qual cosa es tradueix en més rendibilitat neta pels treballadors i treballadores. En concret, enfront del màxim permès legalment per despeses de comissió de gestió i dipòsit del 2,50% del patrimoni, que era legalment vigent al moment de la seva formalització, les despeses acordades amb VIDACAIXA pel Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya va ser un 0,10% de gestió fixa per la seva administració i una comissió de gestió variable d’un màxim del 0,30%, amb un 0% per despeses de dipòsit, que dóna com resultat d’un màxim del 0,40% de despeses per aquest Pla de Pensions davant un 2,50% dels plans de pensions individuals, és a dir, un acord que suposava un diferencial de 2,10% de rendibilitat neta anual extra només per la raó de ser un pla de pensions col·lectiu, acordat pels sindicats representatius dels treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya.
El segon avantatge és que té reconeguda una comissió de control en la qual hi participen tant els representants del promotor com els representants dels treballadors i treballadores, a través de tots els sindicats representatius i que vetlla pels interessos dels treballadors i treballadores partícips. En el cas de la Generalitat de Catalunya a la comissió de control també és membre el sindicat IAC, tot i no ser signant del Pla de Pensions. Aquestes comissions de control dels plans de pensions d’ocupació tenen com a missió la gestió, execució i control de pla de pensions, cosa que no tenen els plans de pensions individuals.
Al Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya, com a la resta de plans de pensions d’ocupació, l’existència de la Comissió de Control permet que l’Entitat Gestora tingui que ajustar-se a allò que estableixi la Declaració de Principis de Política d’Inversió (DPPI), coneguda com ‘mandat de gestió’, per realitzar les seves funcions i la gestió del patrimoni. Dins d’aquesta DPPI hi ha una clàusula d’inversió socialment responsable. Al Pla de Pensions de la Generalitat aquesta clàusula ha estat recentment renovada i, entre altres qüestions, fixa els Principis d’Inversió Responsable de la ONU, els coneguts com els PRI, com un referent a tenir en compte per establir i concretar tota la política d’inversió.
Al ser un sistema col·lectiu, amb els avantatges que això comporta segons acabem d’esmentar, l’entitat gestora és única per a tots els partícips del pla de pensions del sistema d’ocupació. Per això, un cop acordat el Reglament del Pla de Pensions de la Generalitat, els representants de l’administració i els representants dels treballadors i treballadores, que componien la Comissió Promotora que es va constituir públicament i amb transparència per governar tot el procés de formalització, van procedir a seleccionar l’entitat gestora del fons de pensions on s’integraria el Pla de Pensions de la Generalitat de Catalunya. I després d’un procés de selecció, basat en criteris objectius prèviament establerts per la Comissió Promotora i que van ser les bases del concurs per les entitats financeres que van decidir participar-hi, va ser escollida VIDACAIXA. Com en el cas del Pla de Pensions de l’Administració General de l’Estat, ho va ser GPP-BBVA, o en el cas del Pla de Pensions de Promoció Conjunta de l’Administració Local de Catalunya, subscrit pels secretaris generals de CCOO –aleshores Joan Coscubiela– i UGT de Catalunya i AMC, ho va ser BANSABADELL.
Finalment, la signatura dels acords en matèria de previsió social complementària per part dels secretaris generals del sindicat, quan s’ha produït, no és sinònim d’una acció per la cúpula sinó expressió del reconeixement de la importància de les conquestes assolides en aquesta matèria per part del companys i companyes sindicalistes que treballen dia a dia sobre el terreny, representant els treballadors i treballadores per ells representats.
Espero que totes aquestes explicacions serveixin per aclarir les qüestions plantejades, en relació a CCOO de Catalunya, en l’article publicat al seu mitjà.
Jordi Giménez, responsable de Previsió Social Complementària. CCOO de Catalunya
