31.05.2017 - 11:56
MADRID, 31 (EUROPA PRESS)
L’actor Lluís Homar relata en una part de les seves memòries ‘Ara comença tot’ (Now Books) la seva experiència al costat del director de cinema Pedro Almodóvar en les pel·lícules ‘La mala educación’ i ‘Los abrazos rotos’, en les quals va assegurar passar “del cel a l’infern” i en les quals havia de “dopar-se per treure’s del damunt l’ansietat”.
Homar fa una pausa en les seves extenses memòries per dedicar un capítol recollit per Europa Press sobre la seva feina al costat del cineasta manxec, que el va ocupar prop de cinc anys i en els quals va arribar a ser protagonista en la pel·lícula ‘Los abrazos rotos’.
Si bé en la primera cinta l’actor reconeix que va tenir “una actuació ben valorada” i fins i tot Almodóvar el va defensar públicament per optar al Goya a millor actor secundari, tot va canviar amb la seva segona col·laboració.
“Amb Almodóvar vaig aprendre moltes coses. Del cinema i del que l’envolta, amb ell entres en una altra dimensió. Ell estava fascinat amb mi i jo amb ell, (la promoció de ‘La mala educación) va ser apoteòsica, vaig viure en la glòria durant uns dies. Si m’haguessin arribat a dir com acabaria tot, no m’ho creuria”, relata Homar en les seves memòries.
La relació va començar a torçar-se amb l’oferiment del cineasta d’un paper protagonista (Homar fa broma en el llibre recordant que Almodóvar diu ‘protagònic’) i el principi de responsabilitat que va començar a sentir l’actor català.
“Malgrat sentir-me escollit, també tenia molta por de no estar a l’alçada”, recorda Homar, qui assenyala que ja des de l’inici del rodatge a Lanzarote “tot va ser complicant i les coses no funcionaven”.
L’intèrpret donava vida a un personatge cec i, malgrat un dur assaig previ de quatre mesos, reconeix que l’aire que va donar al seu paper no va agradar a Almodóvar. “Quan assajàvem ja hi havia alguna cosa que no anava bé. “Em sona teatral”, em deia quan passava text. Jo em sentia cohibit, paralitzat, sense saber per on tirar. Tot era no. “Treballaem els tons”, deia, i jo sentia una inseguretat abismal. I qualsevol proposta meva rebia, generalment, una resposta: no”, apunta Homar.
L’actor enumera diferents episodis en els quals es trobava a si mateix “plorant, abraçat a ell, perdut i esperant una guia per al desenvolupament del personatge”, i fins i tot recorda que en els últims dies de rodatge prenia un valium “per estar en condicions”: un “dopatge per llevar de damunt l’ansietat”.
“EM VA IGNORAR DAVANT DE TOTHOM”
També reconeix que va arribar a enfrontar-se obertament a Almodóvar. “Recordo un altre dia en el qual no sé com, m’hi vaig enfrontar. Almodóvar m’estava donant indicacions i va acabar dient-me: “És que no m’entens”. A mi només em va sortir respondre-li: “És que potser no t’expliques bé”, assenyala.
L’actor reflexiona sobre el que va poder haver fallat en aquells dies de rodatge i una de les conclusions és que “potser” no es va integrar “com Almodóvar volia en el seu sèquit”. En qualsevol cas, reconeix que anys després és quan va “començar a perdonar” el cineasta manxec, de qui no vol “retreure-li” capítols com el de la roda de premsa de presentació.
“Ja no vull pensar que em va ignorar davant de tothom i ni tan sols em va citar quan va començar a donar la paraula als actors perquè hi intervinguessin, ni vull pensar que el que hauria d’haver fet és aixecar-me i anar-me’n. Ja no vull trobar raons per emprenyar-me, encara que en tindria, segurament, moltes. No. Ara el que vull és deixar espai a la pena, perquè tot va ser com va ser i no d’una altra manera, i la meva relació amb Almodóvar és la que és”, ressalta.
“ENCARA SENTIA AQUELLA VEU: NO ÉS AIXÒ!”
Així, malgrat insistir que durant el rodatge no hauria d'”haver permès moltes coses”, entén que “aquestes patacades et fan créixer”. “Només vaig saber fer una cosa, patir, però en comptes de recordar els mals moments en els quals la personalitat avasalladora d’algunes persones em va atrapar i em va convertir en un èsser depenent, ara li puc donar la volta i ser jo qui aposti per mi mateix”, afegeix.
L’actor continua el seu relat dels anys ‘post-almodovarians’ amb l’arribada de “dues persones fenomenals” a la seva vida que “van donar la volta a la situació” que vivia. Així, Sílvia Quer, qui el va dirigir en la miniserie ’23-F: El dia més difícil’ i Emilio Aragón, que va fer el mateix a ‘Pájaros de Papel’, van ajudar a canviar el xip de l’actor, encara malgrat que “cada vegada que sonava la paraula ‘acció'” Homar sentia encara “aquella veu: ‘No, no és això, no, no, no!”.
En ‘Ahora empieza todo’, amb edició del periodista Jordi Portals, Homar fa un recorregut per tota la seva trajectòria vital i professional, des dels seus inicis en el Teatre Lliure fins a aquests últims anys en els quals alterna el seu amor pel teatre amb obres en el cinema i la televisió. L’actor admet que ha necessitat 60 anys per “sortir de la closca”, però que la idea d’aquestes memòries és la de “transmetre que la vida cal gaudir-la i esprémer-la”.
