09.01.2017 - 22:00
Fa un any, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas feia el seu famós ‘pas al costat’. L’endemà passat, Carles Puigdemont, aleshores batlle de Girona i president de l’Associació de Municipis per a la Independència, era investit president de la Generalitat al Parlament de Catalunya amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. S’aconseguia formar govern després de tres mesos i una investidura fallida: la CUP es mantenia ferma en el seu rebuig a Mas i Puigdemont reeixia a aglutinar i, per a alguns, reforçar, el suport de la majoria independentista que hi havia a la cambra, per primera vegada.
D’aleshores ençà, el parlament ha aprovat 5 lleis, 4 decrets llei, hi ha 15 projectes de llei en tràmit i els grups han presentat 30 proposicions de llei (de les quals 12 continuen la tramitació parlamentària). La cambra també tramita 5 proposicions de llei fruit de la iniciativa legislativa ciutadana (ILP). Hi ha hagut 85 mocions i el ple ha aprovat 32 resolucions.
Lleis, decrets, projectes i proposicions
D’ençà que Puigdemont és president, el parlament ha aprovat cinc lleis: la llei de modificació de mesures fiscals i financeres (8 de juny), la de modificacions urgents en matèria tributària (2 de novembre), la de pròrroga del pla Serra Húnter (15 de desembre), la de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial i la del pla estatístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la llei 23/1998, d’estatística de Catalunya (ambdues el 22 de desembre).
Durant aquesta legislatura, el ple ha validat set decrets lleis. D’aquests, quatre han estat amb el govern de Puigdemont. Els decrets llei són normes amb rang de llei que aprova el govern en casos excepcionals i de necessitat urgent. El parlament els ha de donar el vist-i-plau, però si no ho fa en un primer moment, la norma entra en vigor igualment i més endavant el ple ha de decidir si la valida o no.
Els decrets llei de l’executiu de Puigdemont han estat: el d’aplicació de l’increment retributiu d’un 1% per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2016 (aprovat el 19 de gener i validat pel ple el 3 de febrer), el de modificació de la llei 6/1998 de regulació del funcionament de les seccions de crèdit a les cooperatives (aprovat el 17 de maig i validat el 9 de juny), el de mesures urgents en matèria de contractació pública (aprovat el 31 de maig i validat el 13 de juliol) i el de recuperació parcial de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya i altres mesures urgents en matèria de personal (aprovat el 21 de juny i validat el 28 de juliol).
El projecte de llei és una proposta concreta de llei articulada (és a dir, per articles) que sempre és a iniciativa del govern. En els sistemes parlamentaris, com és el cas català, la majoria de lleis s’aproven a iniciativa de l’executiu. El projecte és enviat al parlament; si el govern disposa d’una majoria sòlida (perquè té majoria absoluta o un acord parlamentari estable) aquest projecte s’aprovarà. Un dels possibles problemes del sistema parlamentari és aquest enorme poder de les majories absolutes: un govern amb majoria absoluta (un cas recent n’és el govern espanyol del Partit Popular entre els anys 2011 i 2015) és pràcticament invulnerable i ho pot aprovat tot per la via del decret llei o del projecte de llei.
Avui hi ha quinze projectes de llei en tràmit, dotze dels quals ja han superat el debat a la totalitat (és a dir, han superat el debat d’esmenes a la totalitat i es tramiten en comissió parlamentària). D’aquests, el més destacat és el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2017: va superar el debat a la totalitat amb els vots de Junts pel Sí i el suport parcial de la CUP i es votarà definitivament el 9 de febrer.
Durant l’any de govern de Puigdemont, els grups parlamentaris han presentat trenta proposicions de llei, de les quals dotze han superat el debat de totalitat. D’aquestes, tres són de Junts pel Sí i la CUP, quatre del PSC, dues de Ciutadans, una de Junts pel Sí, CSQP i la CUP, una de CSQP i una de JxSí, PSC, CSQP i la CUP.
En una proposició de llei la iniciativa legislativa és dels grups parlamentaris. Els grups proposen i, si compleixen els requisits, s’obre un termini d’esmenes a la totalitat. El text articulat arriba al ple, que ha de decidir si vol legislar o no sobre la qüestió. Si supera aquest primer tràmit, la proposició va endavant i s’envia a la comissió corresponent. La resta de grups analitzen el text i presenten esmenes a l’articulat. El text esmenat va a la ponència, que redacta un document i recomana algunes de les esmenes que s’han fet. Quan torna a la comissió, es voten les esmenes i s’elabora un dictamen, que és elevat al ple perquè l’aprovi.
Iniciatives legislatives populars, mocions i resolucions
D’ençà que Puigdemont va accedir al càrrec no s’han proposat noves ILP al parlament. Tanmateix, actualment se’n tramiten cinc que ja han superat els debats a la totalitat. Són la ILP de renda garantida de ciutadania, la de mesures urgents per a l’habitatge, la de les associacions consumidores de cànnabis, la de modificació de la llei de finances públiques de Catalunya i la de la llei electoral de Catalunya. Al mes de maig, el ple va rebutjar la ILP del sistema educatiu amb els vots de Junts pel Sí i el PP.
Les ILP són proposicions de llei que fa la ciutadania. Hi ha algunes matèries que en resten excloses (el pressupost, la reforma de la constitució…). En el cas català, per a presentar una ILP calen 50.000 signatures per arribar al parlament i, un cop a la cambra, segueix el procediment legislatiu ordinari.
Els grups han presentat vuitanta-cinc mocions. Les mocions són subsegüents a les interpel·lacions que fan els grups parlamentaris al govern. Una moció estableix una paràmetres bàsics que l’executiu hauria de seguir. Si el govern de majoria absoluta o una majoria parlamentària estable, ja sap quines mocions aniran endavant (aquelles en què hi estigui d’acord) i quines no. Tot i aprovar-se una moció, el govern no té la obligació de complir-la.
Les darreres mocions aprovades fan referència a la inversió en carreteres, a la política internacional de Catalunya, a les polítiques d’habitatge i a la violència masclista.
Finalment, les resolucions són un altre procediment parlamentari que reflecteix la posició política de la majoria de la cambra. Les propostes de resolució esdevenen resolucions quan recullen un acord parlamentari. Durant la legislatura de Puigdemont, se n’han aprovades trenta-dues, entre les quals es destaquen la del debat de política general sobre el referèndum i la de defensa de la llibertat d’expressió i del dret d’iniciativa dels diputats.
Vint-i-set plens des de l’inici de la legislatura i el pressupost a l’horitzó
Des que va començar la legislatura –malgrat que encara no hi havia govern perquè no s’havia investit el president– s’han fet vint-i-set plens. D’aquests, sis han tingut lloc en el darrer període de sessions, és a dir, entre el setembre i el desembre del 2016. Entre aquests plens, es destaquen la qüestió de confiança al president de la Generalitat amb el famós ‘o referèndum o referèndum’, que posava una nova data per a l’independentisme.
A l’octubre, es va fet el debat de política general, el primer de Puigdemont. I aquell mateix mes la cambra va acollir un ple especialment emotiu, que va permetre la tramitació en comissió de la proposició de llei que vol anul·lar tots els judicis sumaríssims dels franquisme.
El quart període de sessions comença el 15 de gener i s’acabarà el 31 de juliol. La principal qüestió que ha d’abordar ara el parlament és l’aprovació del pressupost, primer en comissió (del 16 al 20 de gener) i finalment al ple (el 9 de febrer).
