L’activitat s’ha estabilitzat al juny

L’economia del sector privat de l’estat espanyol es va acostar a l’estabilització al juny, tal com ho indica l’Índex Compost d’Activitat Total dels directors de compres (PMI), que se situa en els 49,7 punts enfront dels 29,2 registrats el mes anterior. Val a dir que la lectura de juny ha estat la millor des del febrer passat, perquè les empreses de l’economia del sector serveis van registrar un creixement marginal, i la producció manufacturera, tot i que va continuar disminuint, ho va fer d’una manera molt lleugera.

Com pensava ahir amb la publicació de les xifres de l’atur i de les afiliacions a la Seguretat Social, sembla que l’inici de la recuperació no va tan malament com es temia fa un parell de mesos. Val a dir que, segons l’índex del PMI de serveis i d’indústria, la pujada de juny a l’estat espanyol ha estat la segona de la zona euro, només darrere de França. Cal pensar que al país l’evolució ha estat semblant.
Potser la dada més rellevant sobre la situació a la zona euro –que és vital per a l’economia catalana– és que la confiança entre les empreses del sector privat va retornar a territori positiu al juny i va aconseguir el seu nivell més alt en quatre mesos. S’espera que la reducció contínua de les restriccions de confinament aplani el camí per a un creixement més alt de la demanda i de les vendes durant els dotze mesos vinents. Sense ser una gran notícia, sí que és un oasi enmig de la munió de males perspectives que ens envolten.

Segons l’informe, en el sector industrial manufacturer estatal –en el qual Catalunya representa una quarta part– tant la producció com les noves comandes van continuar caient al juny, tot i que a ritmes molt més lents. Igual com va passar en el cas de les noves comandes totals, les últimes dades mostren que les corresponents a les exportacions van disminuir, però de manera relativament modesta. Per això, l’IHS titula l’informe ‘L’economia manufacturera s’acosta a l’estabilització al juny’. Malgrat tots els problemes que continuen latents, doncs, parlar d’estabilització a la indústria sembla un pas endavant, tot i que no en podem saber la magnitud, ara com ara.

Sens dubte, els serveis són el veritable taló d’Aquil·les en aquesta crisi. I el turisme, el primer de tots. I aquí l’interrogant es manté obert. Però un dels subíndexs de l’informe, concretament el d’activitat comercial, basat en una pregunta en què es demana a les empreses que comentin l’evolució de la seva activitat pel que fa al mes anterior, torna a situar-se per sobre del nivell d’absència de canvis: de 50,0 punts al juny, assenyalant 50,2, molt per sobre dels 27,9 registrats el maig. Encara que és encoratjador, hem de pensar que el creixement va ser marginal, després d’un període de contracció sense precedents de l’activitat del sector serveis. Però la qüestió important, com passava a la indústria, és que és un pas positiu.
Com és lògic, algunes empreses enquestades van informar que molts treballadors havien deixat els expedients de regulació temporal d’ocupació i havien tornat a la feina al juny, cosa que va contribuir a impulsar un augment considerable en les despeses operatives generals. Després de dos mesos de descensos sense precedents en els costs, l’augment observat al juny va ser molt fort. També hi va haver informes d’un augment dels preus cobrats pels proveïdors i un augment dels costs del transport. Ara bé, malgrat aquests augments, moltes empreses no van poder repercutir-los als seus clients, de manera que els preus cobrats es van reduir per quart mes consecutiu. De fet, l’entorn empresarial encara és extremadament competitiu i les empreses es van veure obligades a oferir preus més baixos als clients, en un intent de mantenir el negoci. El resultat és evident: una caiguda dels marges. Si la situació no dura gaires mesos es podrà aguantar, però si no és així, afegeix un problema més al sector.

De totes maneres, és important destacar que la confiança va millorar notablement al juny. En general, les empreses del sector serveis es van mostrar optimistes sobre el futur, i el sentiment va ser el millor des del febrer passat. Voldria insistir que tot allò que envolta el sector del turisme menja a part.

Pel que fa a Catalunya, aquesta tarda hem rebut l’índex de vendes de Comertia, que és un bon indicador del consum a casa nostra i penso que els resultats que ha reflectit són menys negatius del que es temia. El mes de juny continua amb una evolució negativa (-17,5%), però no tan pronunciada com la registrada al maig (-53,6%). Em sembla destacable que al juny un 32,5% de les empreses hagi tingut un augment de vendes respecte al mateix mes de l’any anterior i que un 5% les hagi mantingudes. I em sembla normal que un 62,5% les hagi disminuïdes. Que una tercera part de les empreses fos capaç d’augmentar vendes respecte del 2019, crec que no entrava en els càlculs inicials.

Respecte a les vendes per sectors, han estat molt diferents. Així, oci i cultura (-62,5%) i restauració (-53,8%) són les activitats econòmiques que han tingut un descens més fort de vendes, seguit d’alimentació no bàsica (-39,8%), moda (-19,8%) i complements de la persona (-15%). La resta de sectors experimenten un creixement de vendes: alimentació (+14,3%), equipament de la llar (+15,6%) i altres (+13,1%).

Una cosa ha tornat a quedar clara, que continuen augmentant les vendes en línia en tots els sectors, fins i tot amb creixements de tres dígits amb relació al mateix mes de l’any anterior, si bé l’abril va registrar el pic més alt d’aquestes vendes i els dos mesos següents la tendència dels creixements és de desacceleració. I, per acabar, em quedo amb les paraules del seu president, David Sánchez: ‘Es comença a notar una certa recuperació de la confiança que, lligat a la prudència amb l’acompliment de les mesures sanitàries per part dels consumidors, esperem que ajudi a recuperar la normalitat els mesos vinents.’ Amén.