01.02.2021 - 19:50
La producció industrial de la zona euro va créixer al gener per setè mes consecutiu, però el ritme d’expansió ha estat el més feble de la seqüència actual de creixement. Els resultats amb les noves comandes han seguit el mateix camí. Una desacceleració que s’ha observat tot i que l’exportació ha registrat el resultat més bo, en termes de creixement, d’aquests darrers tres mesos. És el resum, a grans trets, de com ha funcionat la indústria de la zona euro al gener, segons com ho veuen els directors de compres i com es plasma en l’índex PMI, fet per la consultora internacional IHS Markit.
Comparat amb informes anteriors, el gener mostra dos fets nous, o si es vol, que ja existien però que s’han endurit. El primer és la queixa de les indústries europees perquè els terminis de lliurament dels proveïdors han empitjorat i s’han deteriorat per dotzè mes consecutiu. Les dades del gener mostren que els terminis s’han allargat en un grau, cosa que, de fet, no s’havia vist des de l’abril del 2020 en les mercaderies provinents de l’Àsia.
El segon fet és una derivada del primer. Amb la intensificació de l’escassetat d’oferta, els preus pagats pels subministraments han crescut notablement. L’enquesta del gener mostra que els costs dels subministraments per a les empreses han crescut al ritme màxim en gairebé tres anys, i Alemanya, els Països Baixos i Itàlia són els països que han registrat els augments mensuals més pronunciats. Si bé les empreses han provat de repercutir els costs més alts als clients, la taxa d’inflació dels preus al consum, en general, ha estat modesta i més feble que la dels costs.
Aquesta escassetat de subministraments porta a un tercer fenomen: el de posar tot el poder de fixar preus en mans dels proveïdors, la qual cosa ha impulsat considerablement a l’alça el cost de les matèries primeres. L’augment dels costs del transport, per la seva banda, fa agreujar encara més la situació. Segons l’informe, aquestes pressions sobre els preus s’haurien d’alleujar quan es torni a posar en funcionament tota la capacitat de l’oferta. Però, ara com ara, això és una incògnita.
El creixement industrial més alt s’ha registrat novament als països amb unes bases més sòlides d’exportació, com els Països Baixos i Alemanya. Itàlia també ha obtingut el millor resultat en gairebé tres anys. A la resta dels països, l’expansió ha tendit a ser modesta i, en el cas de Grècia, s’ha estancat. Per últim, destaca que l’estat espanyol és l’únic que ha registrat una contracció, situant-se a la cua de la taula de classificació –i en mínims de set mesos–, si bé això es deu, en part, als efectes disruptius causats a la producció per la tempesta Filomena.
L’altre informe, referit al sector manufacturer de l’estat espanyol, insisteix en el fet que té els mateixos problemes europeus, però que en aquest cas han afectat més. En conseqüència, la pèrdua de llocs de feina ha crescut, tot i que la confiança sobre el futur es manté pràcticament sense canvis després d’haver assolit la seva màxima en gairebé dos anys i mig, el desembre de 2020. Per la seva banda, els costs de les compres, en general, han augmentat al ritme més pronunciat en tres anys.
A més dels efectes d’aquests factors adversos, durant el gener, la producció manufacturera també ha disminuït lleument per la reducció en les noves comandes, la més forta des del maig de l’any passat. Els estralls del temporal Filomena, a més de les persistents restriccions de l’activitat de mercat a causa de la pandèmia, han afectat tant la producció com la demanda interna. La internacional també ha estat menor, i ha disminuït lleument per segona vegada en els darrers tres mesos. Segons l’informe, un altre factor que ha obstaculitzat la producció ha estat el retard continuat en el lliurament dels subministraments. Els terminis mitjans de lliurament s’han deteriorat per catorzè mes consecutiu, especialment en els productes que vénen de l’Àsia.
La secretària general del Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM), Natàlia Ortega, m’explica que els problemes de subministrament per a les empreses del metall han estat una constant des que va començar la pandèmia, “i no solament de matèries primeres, sinó també de components i peces”, però no creu que sigui correcte generalitzar, “perquè depèn molt de les empreses i dels països proveïdors”. Quant a les matèries primeres, m’assegura que hi ha inquietud entre els empresaris i que molts van fent aprovisionament. “El motiu és que hi ha el temor que, quan la pandèmia passi, la recuperació serà molt intensa arreu i els preus poden pujar molt de pressa. En la pujada actual, jo no hi veig un problema d’oferta, sinó més aviat de demanda i de la por de la possible velocitat de la recuperació.”
En definitiva, l’any no comença bé, hi ha preocupacions que fins ara no hi eren o hi eren en una intensitat menor: les alces en els preus de les matèries primeres i en els costs del transport. La dificultat de repercutir els increments als preus de venda, per la baixa demanda existent, afecta negativament els marges, cosa que afegeix més dificultat al cúmul de circumstàncies negatives que han d’afrontar les empreses. De totes maneres, i malgrat els problemes actuals, no podem perdre de vista la dada que indica l’informe sobre les expectatives, que “mantenen un grau d’optimisme consistent amb un augment de l’activitat en el termini de dotze mesos, naturalment supeditat al fet que la vaccinació tingui èxit i que s’observi un clar fi de la pandèmia”. Quedem-nos amb aquesta frase.
