L’activitat a la zona euro s’accelera al febrer

Els missatges que deixa anar de tant en tant el Bundesbank han canviat el to de la música, darrerament. Ara com ara, veu que les perspectives de l’economia alemanya a curt termini són més favorables que no pas uns mesos enrere. La institució, doncs, ha anat rebaixant el seu pessimisme de gairebé tot el 2022. En aquest sentit, abans-d’ahir deia que la inflació havia arribat al punt màxim a Alemanya, però que la subjacent (la total menys els productes alimentaris frescs i l’energia) disminuiria amb lentitud els mesos vinents. Alguna cosa devia saber, perquè aquest matí s’han fet públics els resultats de l’IPC, i l’índex harmonitzat, que es fa servir per comparar-ho amb la resta d’Europa, ha baixat del 9,6% al 9,2%, mentre que la subjacent ha pujat del 5,2% al 5,6%. Una dada millora i una altra empitjora. Però ambdues continuen molt altes.

La dada surt el mateix dia que hem sabut que la confiança dels empresaris alemanys ha millorat al febrer per quart mes consecutiu, segons que reflecteix l’índex elaborat per l’Institut de Recerca Econòmica de Munic (Ifo), que s’ha situat a 91,1 punts (el mes passat era a 90,1) i ha assolit el seu valor més alt d’ençà del juny de l’any passat. “L’economia alemanya va sortint gradualment d’un període de feblesa”, ha dit el president de l’Ifo. Però és que ahir s’havia fet públic l’índex de confiança de l’inversor alemany, que ha millorat al febrer per cinquè mes consecutiu, després dels mínims registrats el setembre passat, segons l’indicador del Centre d’Investigacions Econòmiques Europees de Leibniz (ZEW), que ha assolit el nivell més alt d’ençà del febrer del 2022, quan Rússia va començar la invasió d’Ucraïna. Són dos fets que convé no passar per alt, atesa la repercussió que tenen aquests indicadors.

Allò que succeeix a Alemanya, i el seguiment de la seva conjuntura, és vital per a l’activitat de la resta de la zona euro i, no cal dir-ho, per a molts exportadors i empresaris catalans. Fa vuit dies, em preguntava en aquesta columna si enguany tindríem “un any no tan dolent com s’havia previst”, a la vista d’alguns indicadors interns que semblaven indicar un fre al pessimisme dels darrers temps a Catalunya i la resta de l’estat. Doncs les dades d’Alemanya sembla que també assenyalen en aquesta direcció. I, probablement, les de la zona euro, si hem de fer cas de l’avanç de l’evolució de l’activitat que ahir van publicar els directors de compres (PMI) relativa a aquest mes de febrer.

El comentari que en fa el seu director és molt clar de com veu l’evolució de l’economia. Escriu: “L’activitat empresarial total a la zona euro va augmentar molt més ràpidament que no s’esperava al febrer, atès que el creixement va assolir la seva màxima en nou mesos, gràcies al ressorgiment de l’activitat del sector serveis i una recuperació de l’economia del sector manufacturer. L’índex PMI del febrer pràcticament assenyala un creixement del PIB en una taxa trimestral al voltant del 0,3%.” Em sembla una taxa prou robusta per a descartar gairebé del tot el temor de recessió que alguns encara tenen.

I continua: “El creixement s’ha vist encoratjat per un augment de la confiança, tenint en compte que el temor de la possibilitat de recessió s’esvaeix i la inflació presenta indicis que potser ja ha passat la pitjor part, encara que el sector manufacturer també s’ha beneficiat d’una millora important del comportament dels proveïdors, en el sentit de l’eliminació dels colls d’ampolla.”

Les dades que desgrana l’informe són molt positives, si les comparem amb les que teníem uns mesos enrere, i assenyalen aspectes determinants, com ara, l’augment de les comandes i la millora en la indústria. Així, afirma que el creixement de l’activitat comercial de la zona euro s’ha accelerat al febrer fins a la màxima dels nou darrers mesos, i reflecteix més bons resultats al sector serveis i un retorn al creixement de la producció manufacturera. La demanda creixent, la recuperació a les cadenes de subministrament, la reducció de les comandes pendents a les carteres i la millora de la confiança empresarial van promovent el repunt. Els resultats representen un creixement econòmic en aquest començament del primer trimestre de l’any, i l’ocupació també continua creixent.

És particularment positiu que es vagin millorant les expectatives. No oblidem que són el primer pas per a prendre moltes decisions dins les empreses. I l’informe apunta que el sentiment respecte del futur és més positiu d’ençà de final de l’any passat, tant al sector manufacturer com als serveis. Les empreses enquestades ho atribueixen a una reducció de la preocupació per la possibilitat que hi hagi una recessió profunda, a una menor inquietud al voltant del subministrament i els preus de les energies, als indicis que pot ser que ja hagi passat la pitjor part amb els preus i a un fet molt important i tangible com és un volum més alt de consultes per part dels clients.

Recordem que l’avanç dels PMI S&P el fan només per a dos països concrets i per al conjunt de la zona euro, sense més detalls. Doncs bé, l’anàlisi indica que tant França com Alemanya van tornar a territori de creixement, per primera vegada d’ençà de l’octubre i el juny de l’any passat, respectivament. Això no obstant, on es va registrar el millor resultat va ser a la resta de la zona euro en conjunt, atès que l’índex compost va augmentar de 51,4 punts a 53,9 punts, cosa que representa la seva màxima en nou mesos, gràcies a un creixement generalitzat de l’activitat empresarial, tant al sector manufacturer com als serveis.

En definitiva, sembla que al febrer haurem fet un pas més en el camí de la recuperació, cosa que no dubtaria a qualificar de molt important. Però en economia sempre hi ha dues cares. En aquest cas, una embranzida de l’activitat pot fer créixer el temor del BCE que la moderació de la inflació serà menor que no la que es podria esperar amb la política monetària feta fins ara, per la qual cosa als mercats ja es comenta que els augments dels tipus d’interès continuaran.

Abans-d’ahir, el governador del Banc de Finlàndia i membre del consell de govern del BCE, Olli Rehn, defensava més pujades dels tipus d’interès i no esperar “que el cicle d’alces assoleixi el punt màxim fins al transcurs de l’estiu”, en una entrevista a un diari alemany. Les declaracions de Rehn són especialment destacables, perquè no és considerat un dels “falcons” del BCE, i tot just la setmana passada la seva presidenta, Christine Lagarde, va reiterar la intenció de l’organisme de tornar a incrementar els tipus d’interès en 50 punts bàsics a la reunió del març.

Mentrestant, com a referència més propera, no hem de perdre de vista l’euríbor a dotze mesos. Avui ja el tenim per sobre del 3,6%. En concret, l’indicador més utilitzat a les hipoteques de l’estat espanyol s’ha enfilat 47 mil·lèsimes en la taxa diària, fins al 3,625%, de manera que assoleix uns valors no vists d’ençà del desembre del 2008… i sembla que s’encamina amb decisió cap al 4%. Un maldecap per a molts.