11.06.2018 - 22:00
Durant aquestes últimes hores ha tornat a agafar embranzida la possibilitat de traslladar els presos polítics a Catalunya mentre no comenci el judici al Tribunal Suprem espanyol. Aquest cap de setmana, els ministres catalans del govern espanyol han argumentat que l’acostament dels presos no depèn de l’executiu de Sánchez. La ministra de Política Territorial espanyola, Meritxell Batet, va dir que era partidària del trasllat, però que depenia del jutge Pablo Llarena. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, també va dir que era competència dels tribunals.
Quan es debatia el suport de l’independentisme a la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va negar que s’hagués negociat el trasllat dels presos polítics. En canvi, el PP i Ciutadans van acusar el PSOE d’haver-ho pactat amb el PDECat i ERC en canvi del seu suport.
Malgrat els arguments adduïts per Batet i Borrell, l’acostament dels presos no depèn dels jutges, sinó del Ministeri d’Interior espanyol. Concretament, de la secretaria general d’Institucions Penitenciàries. Tal com va explicar VilaWeb, el procediment estableix que es dóna compte de la petició al jutge, el qual emet una opinió, però que les peticions les resol Institucions Penitenciàries.
El jutge no decideix l’emplaçament dels presos
La llei penitenciària espanyola estableix que qui determina a quins centres es destinen els presos és l’administració penitenciària, no pas la justícia. També indica que els presos han d’estar tan a prop com sigui possible del seu domicili. En l’empresonament preventiu, que és el cas dels dirigents independentistes, no hi ha cap norma que indiqui que han de ser a prop del tribunal on s’instrueix el cas, malgrat que es manté aquest costum. En aquest cas, però, la instrucció al Suprem és pràcticament enllestida i els presos polítics catalans probablement no tornaran a ser citats fins al judici.
El director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera, va explicar que si Institucions Penitenciàries denegués els trasllats, en el cas dels presos que tenen nens menors d’edat pot començar un procés contenciós-administratiu i també es pot obrir la via internacional al Consell d’Europa i a les Nacions Unides per vulneracions de drets fonamentals dels presos polítics.
Cal recordar que l’acostament dels presos suscita un gran consens en els partits polítics i en la societat civil. A part els partits independentistes, té el suport dels comuns, de les entitats i dels sindicats. En canvi, dins el PSC hi ha diversitat d’opinions. Els socialistes de Barcelona no van donar suport a una moció a l’ajuntament que demanava l’acostament. En canvi, Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat) van votar a favor de sengles mocions dels partits independentistes.
