15.12.2018 - 08:00
|
Actualització: 15.12.2018 - 10:47
La CUP decidirà finalment avui a Artés (Bages) si es presenta a les eleccions europees del 26 de maig. Ara fa un mes el consell polític ja va tractar d’aquesta possibilitat en una reunió a Perpinyà, però va ajornar la decisió per a debatre-ho més profundament. Dijous el diputat Carles Riera va dir que ‘Anna Gabriel està a disposició del moviment’ si li demanen de ser candidata a les europees. Però va afegir que encara no havia arribat el moment de decidir els candidats.
Tanmateix, entre la reunió del mes passat i la d’avui el panorama polític d’aliances ha canviat i, de fet, la participació de la CUP a les eleccions s’ha complicat. EH Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec, tenen un pre-acord amb ERC per a fer una candidatura conjunta que encapçalaria Oriol Junqueras, de manera que si la CUP hi vol participar, haurà de ser en coalició amb ERC. La militància del BNG ja ha donat suport a la candidatura.
Abans de la reunió del novembre, el secretariat nacional ja avisava: ‘Caldria que la CUP s’avancés i prengués la decisió aviat per poder-hi donar la forma desitjada en cas de concórrer conjuntament amb altres forces determinades.’
Una candidatura encapçalada per exiliats i represaliats
Segons que ha pogut saber VilaWeb, després de la reunió del novembre a Perpinyà les posicions favorables i contràries s’han reduït a dos documents. El text ‘Internacionalitzem la lluita’ proposa de fer una candidatura instrumental per a ‘internacionalitzar la causa dels pobles (i, evidentment la catalana)’ i ‘sacsejar el sistema de partits del 78, blocar l’aparició de l’extrema dreta i presentar batalla davant el discurs eurocrític que es va quedant l’extrema dreta amb personatges com Le Pen i Salvini’.
Aquesta candidatura, apunten, l’encapçalarien, simbòlicament, ‘persones exiliades i represaliades del nostre entorn polític i referents de les lluites emancipatòries d’arreu de l’estat’. Tot i que el text no els esmenta, en aquesta definició hi cabrien noms com el d’Anna Gabriel.
El document parla de les aliances que voldrien amb les principals forces polítiques independentistes de Galícia i el País Basc. Si no és possible, diuen, la candidatura hauria de coordinar ‘espais de campanya amb la candidatura on participin els referents majoritaris de les esquerres independentistes basques i gallegues’ i treballar ‘alguna acció comunicativa/política conjunta perquè es visualitzin àmbits de treball conjunt en els territoris de fora dels Països Catalans’.
Finalment, proposen que els eventuals eurodiputats de la CUP participin en el grup de l’Esquerra Unitària Europea – Esquerra Verda Nòrdica, el mateix on ja hi ha Podem, Esquerra Unida, ICV, el Front d’Esquerres francès, el Bloc d’Esquerres portuguès, el Sinn Féin, Syriza i Die Linke.
‘Hauríem de menjar-nos més i més gripaus?’
Per contra, el text ‘No siguem còmplices. El procés d’alliberament nacional no passa per la UE’ s’oposa a participar en les eleccions. ‘La proposta d’anar a les europees genera excessius debats en el conjunt de la militància’, diu. I considera que la CUP ha de poder centrar el debat polític en el municipalisme. Les eleccions municipals es faran, justament, el mateix dia que les europees.
El document fa una crítica global de la Unió Europea i recorda que en processos electorals anteriors la CUP sempre ha propugnat de sortir-ne. A causa d’això, diuen: ‘No és possible establir una aliança amb partits amb qui no compartim una mateixa anàlisi sobre la naturalesa de la Unió Europea, sinó que moltes d’aquestes forces defensen una mera reforma d’aquesta institució.’ Afegeixen que l’eventual candidatura europea no implicaria crear noves aliances, com es pretendria per a eixamplar el projecte de la CUP: ‘Seria una candidatura d’aquelles aliances que ja tenim establertes –en major o menor mesura– en l’actualitat.’
Tampoc no veuen clar en quina família política europea s’hauria d’inserir la CUP. ‘Amb qui ens agruparíem per a poder capgirar l’Europa del capital? Amb qui trobaríem prou afinitat per a fer propostes (i guanyar-les) de canvis estructurals vers les polítiques d’Europa? O hauríem de menjar-nos més i més gripaus en nom d’una representativitat que no serviria absolutament per a res?’
La CUP no es presenta a les europees d’ençà del 2004
L’última vegada que la CUP es va presentar a les eleccions, fa catorze anys, els resultats van ser insignificants. Tan sols va obtenir 6.985 vots al conjunt dels Països Catalans: 6.185 al Principat (0,29%), 697 al País Valencià (0,04%) i 103 a les Illes (0,04%). Cinc anys després, el 2009, no s’hi va presentar, tot i que una part de l’esquerra independentista era representada per Endavant en la candidatura Iniciativa Internacionalista. La llista no va obtenir cap eurodiputat, però als Països Catalans va aplegar 21.727 vots. A les eleccions del 2014 ja no s’hi van presentar.
