L’acord de la claredat d’Aragonès només convenç els comuns

Ni el PSC, ni Junts ni la CUP no han fet seva la proposta d’un acord de la claredat formulada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per a pactar amb l’estat espanyol quan i com Catalunya té el dret de fer un referèndum d’autodeterminació. La proposta, a més, ja ha estat refusada pel govern espanyol. Naturalment, tampoc no s’hi han afegit ni Vox, ni Ciutadans ni el PP. De fet, Aragonès només ha aconseguit els aplaudiments dels comuns, que ja van fer aquesta proposta al debat de política general del 2018. Al tram final del debat, l’atenció ha passat de l’acord de la claredat a les tensions entre ERC i Junts. S’ha palesat la distància quan Junts ha dit que presentaria una qüestió de confiança si Aragonès no concreta com complirà els punts de l’acord d’investidura que veu essencial. ERC, al seu torn, ha dit que si Junts trenca l’executiu cercarà una altra fórmula de govern.

“No hi estic d’acord, crec que no resol res. Amb tot el respecte, és un déjà-vu. Sí a votar acords, no a votar divisió”, ha etzibat el secretari general del PSC, Salvador Illa, poc després d’haver encetat el torn dels grups parlamentaris al debat de política general. Illa ha dit a Aragonès que les mesures econòmiques anunciades eren poques, però que hi donaria suport, i ha afegit que el seu govern “arrossega els peus” i que la seva obra de govern és de les més migrades d’ençà de la recuperació de l’autogovern.

Illa no ha passat per alt l’oportunitat de furgar en la divisió entre ERC i Junts –“Mentiria si digués que m’ha sorprès, però sí que m’ha sorprès la rapidesa i la intensitat del trencament”– i, amb “el permís dels companys i companyes de la CUP”, s’ha ofert per a pactar el pressupost de l’any vinent, un guant que Aragonès ha menystingut en el seu torn de rèplica; no hi ha fet cap menció. En canvi, sí que ha fet referència a la fredor amb què Illa ha rebut la proposta de l’acord de la claredat, i li ha retret el canvi de parer del seu partit sobre aquesta via: “Una proposta que no és tan dolenta, si el 2016 la defensava el PSC i si als darrers congressos del PSC hi ha agrupacions locals que el demanen.”

Però abans l’ha renyat i li ha dit que o no havia escoltat el seu discurs o havia fet veure que no l’havia sentit. “Del debat de propostes és d’on poden sortir acords per a tirar endavant”, li ha retret. I li ha exigit que no fes veure que la Generalitat té les mateixes competències i recursos que l’estat espanyol per a promoure segons quines mesures: “Li demano que al costat de les propostes digui com es finançaran”, ha dit. I ha respost que si vol que el govern tingui una agenda internacional intensa faria bé de vetllar perquè el govern espanyol no la boicotés. “Quan anem a fer reunions per buscar inversions, moltes vegades ens trobem que hi ha hagut una trucada perquè no es faci la reunió”, ha denunciat.

Els comuns, en canvi, han celebrat sorneguerament la proposta de l’acord de la claredat. “No li puc dir altra cosa que benvingut a la proposta que va fer En Comú Podem fa cinc anys. I sap què deien vostès? Que era una pantalla passada. Benvingut a les propostes dels comuns”, li ha dit Jéssica Albiach. Amb tot, ha dit que els que han de convèncer de la idoneïtat de la proposta no són els comuns, sinó la resta de l’independentisme, i ha posat la lupa en la divisió entre partits sobiranistes: “No farem de cascos blaus de l’independentisme.” Aragonès li ha respost que les circumstàncies del 2018 eren diferents de les d’ara, però ha afegit que no li reca que algú altre hagi defensat en el passat l’acord de la claredat i ha celebrat que encara ara hi estiguin d’acord. “Formen part del govern espanyol, si des d’allà també ho accepten haurem fet un gran pas.”

Albiach, que algunes altres vegades havia ofert els comuns com a soci de confiança del govern, avui ha dit que ells no són socis de govern, sinó que negocien llei a llei, i ha mantingut un discurs dur contra l’obra de govern d’Aragonès. “Del paquet de mesures econòmiques vostè n’ha dit escut social i nosaltres el veiem més aviat com un colador”, ha etzibat. Ha discutit l’abast i l’eficàcia de les mesures anunciades, una per una, i li ha retret l’aliança amb Junts, que a parer seu vol fer de Catalunya “un paradís fiscal pels rics”. “Vostè ja sabia tot això de Junts i som aquí, pendents del senyor Batet i del xantatge que li faça”, ha afegit.

Junts exigeix a Aragonès que compleixi el pacte d’investidura o se sotmeti a una qüestió de confiança i ERC insinua un govern diferent

“Hem de ser conscients de la transcendència del moment. Aquesta legislatura és el resultat d’unes eleccions amb el 52% independentista”, ha dit Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, que ha començat el discurs recordant que ara fa cinc anys el país vivia amb nervis i il·lusió els darrers dies abans del referèndum d’independència. Però, després de lloar l’obra de govern dels consellers de Junts, ha fet un tomb en el discurs per retreure a Aragonès l’incompliment del pacte d’investidura. En concret, ha citat tres punts que diu que són clau per a Junts: la manca d’un acord estratègic independentista, la discrepància envers la taula de diàleg i la manca d’unitat d’acció d’ERC i Junts al congrés espanyol. “Per això Junts per Catalunya li hem dit amb solemnitat que així no podem continuar. Per això li pregunto de manera clara i directa: pensa complir l’acord que el va fer president?”

Inicialment, Batet no ha valorat explícitament l’acord de la claredat proposat per Aragonès, i s’ha limitat a dir: “El moll de l’os és la confiança. Com podem confiar ara en una proposta si no es compleix l’acord d’investidura?” En la seva rèplica, Aragonès ha insistit en la proposta: “Aquest país ha demostrat que sap fer referèndums. El que resta pendent és com sabem que tenim la força política per implementar-ne el resultat. Jo he posat una proposta sobre la taula, amb totes les seves dificultats, i estic disposat a estudiar-ne més. Però han de ser propostes que ens facin avançar.” Després Batet li ha dit que si vol que la proposta tingui més força l’hauria poguda acordar amb tot el govern de manera que fos conjunta i no una proposta del president de la Generalitat.

Aragonès ha respost a la crítica per l’incompliment del pacte d’investidura dient que cal reforçar el govern, i ha demanat que Junts participi en la taula de diàleg per fer-la més forta. Sobre la manca d’un espai estratègic de l’independentisme, ha fet públic que hi va haver converses per a conformar-lo que no van reeixir. “Un acord entre dos no pot implicar terceres parts. És un aprenentatge que n’hem d’extreure”, ha dit sense arribar a detallar quin va ser aquest impediment a l’espai de direcció estratègica. També ha dit que la unitat d’acció a Madrid s’ha de combinar amb la diferència entre la força política de cada partit, i ha demanat d’enfortir la taula de diàleg per a facilitar l’obtenció de resultats. “Espero que puguem continuar treballant plegats”, ha acabat dient.

“President, amb voluntat constructiva i amb el millor to: per a nosaltres respondre la pregunta era molt important. Necessitem concreció i garanties, perquè aquest govern ja té un any i mig i durant aquest temps no s’ha avançat en aquests punts que són essencials per a Junts”, ha dit Batet, que ha proposat de reunir-se per concretar com complir els punts. “Si no hi ha aquestes garanties i aquesta concreció, li demanarem que se sotmeti a una qüestió de confiança al Parlament de Catalunya“, ha dit. Aragonès tenia dret de respondre la darrera intervenció de Batet, però hi ha renunciat i no ha dit res sobre la demanda fins a la rèplica a Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d’ERC: “No entraré en cap joc que generi inestabilitat a les institucions.”

Després de la dura intervenció de Batet, a Jové li ha tocat el paper de reivindicar el govern d’Aragonès, tant en l’àmbit econòmic com en el nacional, i no ha deixat passar l’oportunitat de criticar fortament Junts pel debat sobre el trencament de govern. “Convindrà amb mi, president, que de soroll n’hem sentit força, i és una llàstima. No ens podem permetre un qüestionament constant. Som aquí per acompanyar el govern, no per desestabilitzar-lo“, ha dit.

“Utilitzar les estratègies per atacar-nos els uns als altres no serveix de res. Tots tenim la nostra, i de fet tots hauríem de fer-la pública per debatre-la amb respecte”, ha continuat. I ha afegit implícitament que en cas de trencament amb Junts, ERC podria formar un altre govern. “Creiem en la fórmula actual, però no descartem fer-ho amb una fórmula diferent“, ha deixat caure.

La CUP es desmarca de l’acord de la claredat

Hores abans, Eulàlia Reguant, que demà declararà com a encausada al Tribunal Suprem espanyol per haver-se negat a respondre a Vox durant el judici contra el procés, ha expressat la desconfiança de la CUP en la viabilitat de la proposta d’Aragonès sobre com exercir l’autodeterminació. “Ha parlat de l’acord de la claredat, que la Moncloa no ha trigat ni trenta minuts a descartar”, ha exposat com a exemple clar del mur que és el govern espanyol. Una negativa a la negociació política per a resoldre el conflicte de fons que, ha dit, en aquest moment polític també afecta la taula de diàleg, de la qual ha demanat de sortir: “Ha quedat reduïda a una reunió bilateral amb resultats més aviats pobres.” Aragonès ha celebrat que la negativa de la CUP a la taula de diàleg sigui pel context polític actual, no pel mecanisme en si mateix, i ha dit que abans de refusar l’acord de la claredat perquè el govern espanyol s’hi ha oposat de seguida caldrà treballar-hi i insistir-hi. “No em donaré per vençut per un ‘no’ al cap de trenta minuts”, ha dit.

Amb tot, Reguant ha reconegut que la CUP no té “fórmules màgiques” per a arribar a la independència. “De fet, no en té ningú”, ha afegit, però ha apuntat com a línia per a treballar que el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol deixi de ser un conflicte intern i salti a l’àmbit internacional aprofitant el referèndum d’independència anunciat per Escòcia i el possible procés de reunificació d’Irlanda. Aragonès s’ha agafat a aquesta apel·lació a la comunitat internacional per defensar que la fórmula que generaria més simpaties és la d’un referèndum acordat. A la contrarèplica, el diputat Carles Riera ho ha reblat: “Tingui clar que només assolirem un escenari de resolució internacional fruit d’un procés de mobilització i d’un procés de conflicte democràtic en què actuïn les institucions i la ciutadania.”

Abans, Reguant també havia criticat les propostes econòmiques d’Aragonès, que ha dit que són pedaços i no posen en qüestió el model econòmic capitalista: “Vostè ha fet un discurs més propi del president de la patronal que de la Generalitat: davant la crisi econòmica i ecològica només hem vist cops de xecs i anuncis, cap proposta transformadora.” I ha llançat un missatge al PSC en relació amb la mà oberta per a pactar el pressupost: “No es preocupi, senyor Illa. Entre vostès i nosaltres, el govern fa temps que els prefereix.”

Vox, Ciutadans i el PP rebutgen de ple la proposta

Ignacio Garriga, de Vox, ha definit l’acord de la claredat com “l’última bajanada del separatisme” i, estarrufat per la victòria del neofeixisme a Itàlia, ha cercat l’espectacle i ha vulnerat repetidament el codi de conducta del parlament, tot vinculant obertament la immigració amb la delinqüència. Durant la seva primera intervenció la vice-presidenta del parlament, Alba Vergés –que presidia el ple per la suspensió de Laura Borràs, qui ho observava tot a la tribuna de convidats de l’hemicicle– l’ha avisat de l’incompliment, però no ha estat fins a la reiteració del torn de rèplica que l’ha cridat a l’ordre. Garriga, que sabia perfectament què feia, ha respost fent el paper de víctima i reivindicant que l’objectiu del seu partit és trencar els consensos socials. “Vostè ha dit que no passaríem, però ja hem passat. I això no és sinó el principi”, ha amenaçat.

Durant el discurs del matí, Aragonès ha exhibit dades del CEO per a reforçar la idea que el procés sobiranista s’ha de resoldre amb un referèndum i ha dit que fins i tot el 50% dels votants de Ciutadans hi estan d’acord. En canvi, Carlos Carrizosa, president del seu grup parlamentari, ha dit que la proposta no era seriosa i que si es va aprovar va ser perquè la constitució del Canadà no blinda la unitat de l’estat –com sí que ho fa l’espanyola, ha insistit. I ha afegit que des que es va aprovar no s’ha tornat a aprovar cap referèndum d’independència.

“Vostès no treballen per la independència, treballen d’aprofitar-se del somni d’independència de milers de catalans”, ha furgat Alejandro Fernández, president del PP. Creu que demanar un referèndum pactat ara vol dir negar la legitimitat del referèndum del Primer d’Octubre. “La llei de la claredat del Canadà es va aprovar respectant la llei del Canadà. Faci això mateix: presenti al congrés dels diputats una proposta de reforma de la constitució amb una majoria qualificada. La llei de la claredat del Canadà partia d’una sentència de la Cort Suprema del Canadà”, ha recordat Fernández. Per ell l’independentisme no és capaç de recórrer amb èxit aquesta via. “Per tant, no hi veiem gaire futur”, ha acabat.