08.01.2024 - 21:40
Demà, si no passa cap miracle, Pedro Sánchez estrenarà la legislatura amb una derrota espectacular. Junts i probablement Podem votaran contra els tres decrets llei que el PSOE pretén que el parlament espanyol valide.
Això se sabia de feia molts dies. Són decrets que per a aquestes dues formacions atempten contra principis bàsics i que no poden votar. El govern espanyol els va aprovar en un consell de ministres sense negociar-los, pensant-se que tenia un xec en blanc després de la investidura. I ara s’ha trobat enmig d’un atzucac. Ha deixat passar dies i dies sense negociar i, segons que sembla, no hi ha temps per a rectificar. La derrota serà dura.
Junts ha demanat a Pedro Sánchez que els retire, els modifique i els torne a presentar després de negociar-los amb les forces que van donar suport a la investidura. Seria el procés lògic per a reconduir aquesta crisi. El PSOE, com sempre, en veure les orelles al llop, ha intentat que el PP li salvàs la votació, però els de Feijóo no estan de romanços. Prefereixen que Sánchez es creme.
I el cas, espectacular, és que els socialistes ni així no ho veuen. Ahir la vice-presidenta primera del govern espanyol va fer unes declaracions en què afirmava que Junts vota contra aquest decret perquè té una batalla electoral amb ERC i en vol treure rèdit –ERC, tan dòcil com sempre, hi votarà a favor. I va arribar a dir que mirarien com compensar els de Puigdemont en canvi que votassen una cosa que no volen votar –com si tot fos un mercat persa.
No tinc cap dubte que a Junts ja li va bé marcar distàncies amb ERC, però la lògica dels socialistes és simplement absurda. Primer perquè menysté deliberadament les raons de Junts i de Podem per a votar-hi en contra. Pretén fer-ho passar tot com un caprici, malgrat que els dos grups tenen raons ben clares i concretes per a prendre aquesta posició.
Però sobretot perquè, deliberadament, inverteix el procés. En qualsevol país del món, quan el govern és tan feble com aquest de Pedro Sánchez, el partit del govern s’esforça a mantenir la coalició unida, tractant-ne bé els components, escoltant-los, dialogant-hi i pactant-hi fins a l’esgotament. Adaptant-se, en definitiva, a la realitat dels vots que té i els que no té. Sánchez, en canvi, inverteix el mètode i es pensa que són els altres que s’han d’adaptar a ell. Com si la responsabilitat de governar no la tingués qui governa.
És clar que tot plegat forma part de la tradició espanyola més rància –aquella cosa de l’ordeno y mando. I cal reconèixer que el mètode, durant dècades, als socialistes els ha funcionat de meravella. Però, segons que sembla, demà la carraca deixarà de funcionar, cosa que és un símptoma clar que hi ha coses que efectivament han canviat per sempre, sobretot a Catalunya. I ja veurem quines conseqüències té això. Perquè el PSOE es pot enfadar molt i fer tants escarafalls com vulga, pot fer la campanyeta de mitjans acusant els altres –malgrat ser responsabilitat seua – de deixar perdre drets socials. Però la crua realitat que hauria d’assumir és que Junts i Podem, fins i tot Junts tot sol, és qui té la clau de la Moncloa, qui pot decidir si Sánchez dijous hi dormirà o si ha de començar a cercar pis.
La cosa, doncs, es torna molt interessant…
PS1. Ahir es va morir Ventura Pons, un home excepcional que deixa un forat immens en la cultura catalana, un ciutadà d’una dignitat civil i empresarial a prova de tot. L’any 2020, Montserrat Serra va parlar amb ell en un moment difícil, i d’aquella conversa en va eixir una entrevista que el retrata a la perfecció i que avui crec que ens pot servir a tots de record i homenatge: “Sóc català, amb mentalitat britànica i ciutadà del món“.
PS2. El PP i Vox han prohibit la cavalcada de les Magues de Gener a València, amb una excusa estúpida. Després de destruir la cavalcada de Reis, ara pretenen impedir aquesta tradició del temps de la Segona República espanyola que aquests darrers anys havia renascut amb força al cap i casal. Esperança Camps ha entrevistat la coordinadora de les Magues, Cristina Escrivà, que explica que la decisió del govern municipal converteix en política una activitat que no volia ser-ho. Fins al punt que diumenge vinent, a l’hora que s’havia de fer la cavalcada, hi haurà una manifestació en defensa de la cultura i la llibertat, clarament amenaçada per l’autoritarisme de la dreta.
