L’abstenció per la por, clau a les eleccions basques

Les eleccions d’ahir al Parlament Basc ens han deixat dades interessants. Unes eleccions sempre són el reflex de l’estat d’ànim del moment i cal dir que, tret de les del 2009, quan no van deixar que es presentés l’esquerra independentista, aquestes d’ara han estat, a Guipúscoa, Àlaba i Biscaia, les més condicionades. Els grans guanyadors, el PNB i EH Bildu, ho haurien de tenir en compte, això. La fotografia electoral real no és la d’ahir encara que sigui la d’ahir la que val.

L’abstenció és la clau, i és comprensible perquè la situació és molt complicada per la pandèmia. Evidentment, com era previsible, aquesta abstenció ha perjudicat menys els partits més militants, en aquest cas EAJ-PNB i EH Bildu, perquè per als seus votants aquestes són les eleccions més importants.

El PNB ha aconseguit l’objectiu principal i únic que era revertir la situació de minoria del govern que ha format amb el PSE. El preu que ha hagut de pagar és la pèrdua de 50.000 vots, però és menor que la tranquil·litat que ara tindrà per als quatre anys vinents. El partit continua en estat de gràcia perquè aquesta pèrdua sembla provenir de la gent que s’ha abstingut per la inseguretat sanitària i no del càstig per casos com Zaldibar o De Miguel.

A EH Bildu li ha sortit molt bé –a banda l’estratègia que ha tingut històricament– la centralitat que ha donat a Maddalen Iriarte durant tota la campanya, el seu tarannà de presidenta, que ha posat tots els focus sobre seu. Era una jugada important i els ha sortit bé, a Iriarte personalment i a la coalició. Qualitativament, el fet més important és que ha superat l’abstenció, ha pujat en vots; i, quantitativament, en escons. Però els bons resultats d’ahir no poden tapar el forat històric que té EH Bildu a Bilbao i ciutats de la vora. Si no tapa aquest forat, no competirà mai per l’hegemonia amb el PNB.

Aquestes eleccions no són les preferides per a la base social del PSE-EE, però tampoc no ha reeixit a treure profit de les mesures socials adoptades pel govern espanyol per pal·liar les conseqüències de la covid-19. De tota manera, serà segur un aliat fidel del PNB a l’hora de revalidar la coalició, perquè el PNB li ho premiarà bé.

Elkarrekin Podem va ser la gran perdedora de la jornada d’ahir. Per dues raons principals. La primera, estructural: perquè, com els ha passat també a Galícia, al nostre país se li va acabant a aquest partit la força de l’efecte Pablo Iglesias. La segona, domèstica: han arribat a aquestes eleccions amb una gran convulsió interna i tots sabem que als votants els agraden les aigües tranquil·les. De manera que han tornat a EH Bildu els vots que sempre s’hi haurien quedat si no s’hagués creat Podem. I això posa en dubte el futur de la formació.

Malgrat que semblava impossible, Iturgaiz ha aconseguit que la coalició formada pel PP i Ciutadans empitjorés encara els resultats. Els conservadors espanyols d’Hego Euskal Herria tenen una sola sortida si volen mantenir-se vius i amb una opció pròpia. Han de trencar amb el PP i formar un partit independent, partidari d’Espanya però que sigui només d’aquí. Al PNB no li agradaria pas gaire una competició d’aquest estil.

Finalment, molt poca gent es deu haver sorprès de veure el resultat de Vox. S’han beneficiat de l’abstenció, fins i tot rebent bastants menys vots que en les últimes eleccions espanyoles, i així han aconseguit l’escó que somniaven. Donaran molta feina al Parlament Basc perquè hi van per a actuar amb una actitud molt estrident. Volien l’altaveu i ja el tenen.