09.06.2017 - 11:42
|
Actualització: 09.06.2017 - 12:20
A les nou del matí no hi havia ningú, davant el Palau de la Generalitat. Bé, no hi havia ningú fora de la gent habitual. Transportistes, turistes i artistes diversos transitaven com si no fos a punt d’esdevenir-s’hi un terratrèmol de conseqüències i rèpliques imprevisibles. Una pluja tímida i serena acompanya les primeres hores d’un dia històric. Puigdemont i Junqueras, dos símbols de la unitat independentista, han anunciat que el referèndum sobre la creació d’un nou estat català –el segon després d’Andorra– es farà l’1 d’octubre. La convocatòria demanarà als ciutadans si volen que ‘Catalunya sigui un estat independent en forma de república’. Puigdemont ha deixat ben clar que la resposta donada per la ciutadania seria vinculant i que el govern es comprometia a fer-la efectiva. ‘La resposta serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar’, ha dit el president.
Un dia històric, sí
Els periodistes, més dels habituals, havien esperat des de primera hora el gran moment per a poder-lo explicar als lectors, oients i espectadors amb tota mena de detalls. Amb aquest posat incrèdul i distant tan en voga, el comentari entre els cronistes del gremi era ‘un altre dia històric, oi?’, amb aquell mig somriure perdonavides. Sí que és un dia històric. Com ho seria en qualsevol país del món que hagués decidit de fer-se gran. Decidir la independència del teu país deu ser la cosa més important que pot fer un poble durant la seva història.
Poc abans de començar la reunió extraordinària de govern, hem vist com travessava la plaça de Sant Jaume un dels cervells de tot plegat: Carles Viver i Pi-Sunyer. Semblava un missatge, en el seu camí cap a l’Institut d’Estudis Autonòmics, com si ell ja ho hagués deixat tot a punt per a aquest moment. Diuen que tota l’enginyeria de la independència, amb els mapes d’estructures i els plans d’acció, ja és a punt. Tan sols cal que el poble parli i decideixi de romandre al Regne d’Espanya o crear una república moderna per als catalans.
El moment i l’atenció internacional
La pluja no ha cessat mentre arribaven els consellers, el vice-president i el president al Saló Daurat, amb la gran taula rodona del Tribunal de Cassació de la Generalitat republicana i el mural d’Antoni Tàpies, que ret homenatge als redactors de les quatre grans cròniques medievals, sempre vigilant. L’escena ha estat seguida pels fotògrafs habituals i per una colla de corresponsals de mitjans estrangers que també ha volgut viure el moment. A partir d’ara, l’atenció internacional tindrà un ull posat als mesos més decisius de la història recent de Catalunya. L’estat espanyol ho sap i haurà de calcular bé què fa per no provocar efectes contraris als que desitja.
El mandat i un estat impropi
Junqueras, que ha estat el primer de parlar davant la presidenta del parlament, de tot el govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, ha recordat que abans d’arribar a aquesta situació les institucions catalanes havien demanat divuit vegades a l’estat espanyol d’acordar la convocatòria un referèndum. Divuit ocasions que han trobat la mateixa resposta negativa. El vice-president ha justificat que el govern convoqui un referèndum i ha desgranat algunes de les mancances més significatives que implica mantenir-se dins l’estat espanyol. Finalment, abans de donar la paraula al president per al gran anunci, Junqueras ha recordat que la decisió presa en la reunió extraordinària de govern d’avui és el resultat d’una majoria parlamentària amb un mandat electoral clar sobre la independència.
El sol ha sortit al Pati dels Tarongers
Carles Puigdemont ha pres la paraula quan el sol ja havia eixit i donava aquell to tan màgic del Pati dels Tarongers, on s’ha fet l’anunci. ‘Hem perseguit l’acord de manera reiterada’, ha dit el president, que ha recordat que Catalunya havia fet moltes propostes a l’estat espanyol per resoldre la situació amb un pacte. ‘Hem fet arribar moltes vegades la nostra voluntat de seure a dialogar’, ha dit. També ha explicat que el govern havia fet arribar aquesta voluntat a tots els racons del món on havia pogut. I que s’havia explicat a tothom qui havia volgut parar l’orella. ‘S’acaba la legislatura i no tenim cap resposta positiva de l’estat’, ha recordat davant les cares somrients dels membres del govern i de la majoria parlamentària.
Ni febles ni subordinats
I després d’agafar aire, el president ha encarat l’anunci que tothom esperava. El govern fa ús de l’exercici legítim del dret d’autodeterminació d’una nació mil·lenària, ha reforçat Puigdemont. El referèndum es farà el dia 1 d’octubre. S’havia especulat amb el 24 de setembre –que és la festa de la Mercè– i el 8 d’octubre –una mica allunyat d’aquesta segona quinzena de setembre que sempre s’havia assenyalat. I la pregunta només utilitzarà els arbres per a la confecció dels sobres i les butlletes de vot. Tampoc no té ni subordinades ni pronoms febles… Quin missatge: ni febles ni subordinats! Serà binària i rotundament clara: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ Anirà impresa en les tres llengües oficials –català, aranès i castellà– i tan sols oferirà dues respostes possibles: sí o no. Hi haurà pocs dubtes d’interpretació del resultat. I això és important perquè Puigdemont s’ha compromès –ell i el seu govern– a aplicar la resposta que doni la ciutadania.
Un ‘visca Catalunya’ que ha ressonat i moltes escenes
Puigdemont ha tancat l’anunci amb un ‘visca Catalunya’ que ha ressonat en un Pati dels Tarongers vibrant d’emoció. Els diputats i els membres del govern han aplaudit una bona estona. Anna Simó, membre de la mesa del parlament investigada, ha mirat Marta Rovira, secretària general d’ERC, amb les mans obertes: ‘Bé! Ja ho tenim!’ S’han abraçat emocionades. El diputat revelació Lluís Llach tenia els ulls plorosos. No ho podia pas amagar. Tampoc no ho volia, segurament. Germà Bel bescanviava parers amb el batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. Podria ser que li recordés que bona part del joc del referèndum es viurà en les seves terres: el Baix Llobregat i les Terres de l’Ebre. Una altra escena ens recordava que el referèndum ha de servir per a sortir de l’atzucac en què han restat atrapades algunes comarques com l’Anoia. Potser parlaven d’això l’economista i diputat Oriol Amat i la diputada d’Igualada Maria Senserrich.
El futur a les mans
Alguns dels setanta-un diputats de la majoria parlamentària –caldrà veure què passa amb l’absent Germà Gordó– s’han fet fotografies al lloc dels fets. Rialles, encara. Aplaudiments, emocionats. Com per donar-se força per tot això que vindrà. Perquè avui, entre les deu i les onze del matí d’aquest 9 de juny, s’ha fet el tret de sortida d’una cursa que l’estat omplirà d’obstacles que caldrà esquivar, tombar o, fins i tot, negligir. La convocatòria formal arribarà quan el parlament hagi aprovat la base legislativa del referèndum. Però avui ja ha començat el compte enrere. El poble tindrà la paraula. Una cosa tan revolucionària com aquesta. El futur a les mans.
