06.10.2018 - 22:00
|
Actualització: 07.10.2018 - 13:17
La topada d’aquesta setmana entre Junts per Catalunya i ERC té un origen que ha acabat amagat rere les discussions als passadissos i als despatxos del parlament sobre la manera d’entomar la pretensió de Pablo Llarena de suspendre els diputats processats d’aquests dos partits. Rere el debat sobre l’acatament o la desobediència hi ha una maniobra del jutge del Tribunal Suprem espanyol que va més enllà d’allò que li permeten la llei i la jurisprudència del Tribunal Constitucional: la suspensió d’uns diputats electes de manera irregular, amb el propòsit de condicionar l’activitat normal del parlament i d’interferir en la seva sobirania. Perquè la suspensió dels diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull que vol Llarena és il·legal.
Llarena invoca la l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per a justificar la suspensió dels diputats. Aquest article diu: ‘Amb una interlocutòria de processament ferma i decretada la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que ostentés una funció o un càrrec públic serà automàticament suspès en aquest mateix exercici mentre duri la seva situació de presó.’ Llarena va trobar que aquest article servia per a justificar la suspensió de càrrec públic dels diputats esmentats.
La sola lectura de l’article resulta xocant si hom pensa en els afectats per la suspensió dictada pel jutge. Però és que el contingut del 384 bis ja ha estat interpretat pel Tribunal Constitucional espanyol. Els rebels d’aquest article que esgrimeix Llarena són els qui utilitzen armes o explosius per a equiparar-los a terroristes. I el Suprem mateix ha reconegut en les interlocutòries d’aquesta causa que en aquesta ‘rebel·lió’ no hi havia hagut ni armes ni explosius: ho indica la sentència 199/87 del TC. Efectivament, aquesta sentència diu: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’
Forçar, com ha fet Llarena, l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per suspendre del càrrec els diputats que són empresonats o que són a l’exili és contrari a l’article 55.2 de la constitució espanyola, que fa referència a la suspensió de drets ‘en relació amb les investigacions corresponents a l’actuació de les bandes armades o elements terroristes’. I quant als exiliats, Puigdemont i Comín, una suspensió de càrrecs encara és més forçada. La llei mateixa distingeix entre el ‘ordre de presó’ i la ‘situació de presó’. I Puigdemont i Comín no són en situació de presó i, per tant, tampoc no haurien de ser suspesos aplicant el 384 bis. Ara per ara, Llarena no ha donat aquesta ordre en el cas de Comín, perquè el seu processament encara no és ferm.
Però, dit tot això, encara hi ha un altre element que cal tenir en compte. El reglament del Parlament de Catalunya estableix, en l’article 25, que la suspensió de diputats ha de ser acordada pel ple i que, per tant, una votació contrària dificultaria les suspensions ordenades pel Suprem. Hi ha, com a mínim, una contradicció entre una llei espanyola (interpretada de manera esbiaixada per Llarena) i el reglament del parlament, que també forma part de l’anomenat ‘ordre de constitucionalitat’. I és això que van voler fer valer Junts per Catalunya i ERC: que fos el ple del parlament que decidís sobre la suspensió. I ho va fer, però amb un text que en un primer punt desestimava la suspensió però que en un segon punt obria la possibilitat a fer-la efectiva.
L’aplicació d’aquest darrer punt ha encès les discrepàncies entre totes dues formacions. Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar un escrit en què designaven un diputat substitut perquè exercís els seus drets com a diputats. Els processats de JxCat no ho van fer i es van acollir al mecanisme de delegació del vot que havien fet servir fins ara, al·legant que no calia fer-ho de cap altra manera perquè el ple ja n’havia desestimat la suspensió. Però ERC no volia comprometre judicialment cap membre de la mesa i va demanar a JxCat que tramités la designació d’un substitut per als seus quatre diputats afectats. Després de molts estira i arronsa, JxCat va acabar cedint amb el registre de quatre documents de delegació de vot individuals (cada un rubricat per un afectat), com els demanava Roger Torrent per tal de tenir ‘garanties’. El ple ha estat ajornat fins dimarts, quan serà reprès, amb el debat i, finalment, la votació de les propostes de resolució dels grups. I Ciutadans ja ha amenaçat que hi presentà querelles. Caldrà veure com actuen tant Llarena com el Tribunal Constitucional en aquest cas, en relació a la fórmula de delegació del vot que aplicaran JxCat i ERC.
L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías ja avisava divendres passat a Twitter que no era possible que hi hagués cap delicte de desobediència a la interlocutòria de Llarena sobre la suspensió dels diputats perquè, com hem vist, és clar que la llei permet unes quantes interpretacions de l’article 384 bis que el jutge fa servir de base. ‘És competència del parlament de decidir com cal executar la suspensió, respectant la provisionalitat i sense que això alteri les majories parlamentàries. És discutible què significa estar suspès, i si això permet delegació o substitució temporal. El parlament ha d’interpretar la llei. Però tots aquests dubtes permeten diferents solucions. Si l’acord del parlament no compleix la idea de suspensió podrà ser recorregut per uns altres diputats perjudicats. Però no és possible cap sanció penal. És una discussió jurídica legítima, i no una desobediència. No és possible cap querella. I això per no parlar de fins a quin punt la llei obliga a suspendre algú que és en llibertat a Bèlgica però amb una ordre de presó a Espanya.’
