La Xina respon amb agror a les pressions perquè investigui l’origen del coronavirus

Mentre la pandèmia arrasa i a molts països fa difús el futur immediat, la lluita per contenir-la –és a dir, per mantenir viva la gent i aconseguir que la sanitat sigui eficient– n’amaga una altra de més profunda però igualment important: la geopolítica. Tot i que és aviat per a dir en quin sentit, l’esclat de la Covid-19 ha alterat sens dubte la tendència de les aspiracions de la Xina per a rellevar els Estats Units com a primera potència mundial. Els estralls econòmics que la malaltia llegui a cada país seran cabdals per a mesurar l’ordre mundial de la ‘nova normalitat’.

A poc a poc es van fent els primers moviments. Diumenge, el secretari d’estat dels Estats Units, Mike Pompeo, va dir sense aportar cap prova que hi havia una ‘evidència enorme’ que el brot de coronavirus que va començar a Wuhan, a la Xina, no venia pas d’un mercat d’animals, com fins ara han indicat la immensa majoria d’investigacions científiques, sinó que s’havia escapat d’un laboratori. És una teoria que ha ressonat poc, com més va amb una mica més de força. Pompeo no va dir si ho atribuïa a un accident o a un pla deliberat, però el cas és que les acusacions no s’havien fet fins ara d’una manera tan concreta i en un nivell tan elevat. El president Donald Trump ha fet costat a Pompeo i ha despertat crítiques enfurismades dels mitjans xinesos.

El president de la Xina, Xi Jinping, només dóna per vàlida una possibilitat: l’origen del virus és un ratpenat. També és la posició oficial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): ‘hi ha un consens científic ampli’ per a assenyalar un animal com l’origen del brot. Amb el matís que l’OMS obre el marge a considerar que un altre animal hagi fet de baula. Podria ser-ho, diuen, el pangolí, tal com apunten diverses investigacions. Les tesis semblen si més no més consistents que les de Pompeo, que fins ara no n’ha comunicat cap de clara. En la compareixença en què acusà la Xina, va afirmar: ‘Sembla que els experts pensen que el virus va ser creat pels humans. No tinc cap motiu per a no creure-m’ho.’ Pocs minuts després, un periodista li va recordar que la intel·ligència nord-americana havia emès un comunicat formal en què deia que el consens científic indicava que el virus no havia estat creat per humans ni modificat genèticament. ‘Hi estic d’acord’, va dir Pompeo.

Però els Estats Units no són l’única potència que ha pressionat el govern xinès perquè aclareixi l’origen del virus i la seqüència inicial del brot. També ho han fet l’estat francès, el Regne Unit, Alemanya i Austràlia. El ministre d’Afers Estrangers del govern d’Angela Merkel, el socialdemòcrata Heiko Maas, ho ha demanat públicament a Xi. ‘Tot el món vol que s’aclareixi l’origen exacte del virus’, va dir en una entrevista. La unió d’agències d’intel·ligència Five Eyes, que integra la dels Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Nova Zelanda i Austràlia, va fer públic un report de quinze pàgines en què sentencia que Pequín va ocultar informació, va fer desaparèixer proves i va silenciar els primers metges que havien alertat del brot. El document acusa la Xina d’haver reduït de sobte les exportacions i augmentat les importacions de material mèdic mentre publicava xifres inexactes dels contagis.

El cas australià

Trump és qui més amunt ha apujat l’aposta: ha avisat fins i tot que estudia represàlies contra el govern xinès, com ara en aranzels i demandes, i ha retirat l’ajuda econòmica a l’OMS. Tanmateix, un dels casos més especials és l’australià. El primer ministre del país, Scott Morrison, ha desafiat la Xina, gran soci comercial seu, amb el qual té un tracte bilateral, tot reclamant una revisió de l’OMS i una investigació més acurada de l’origen del coronavirus, dirigida per investigadors independents que determinin exactament la responsabilitat de la potència asiàtica en tot plegat. ‘És totalment raonable que el món vulgui disposar d’una avaluació independent de què va passar, perquè puguem aprendre’n les lliçons i evitar que es repeteixi la situació.’ Les declaracions no han estat gens ben rebudes a la Xina, que evidentment refusa les propostes i nega haver comès cap error. L’ambaixada xinesa va revelar un informe del Departament d’Afers Estrangers i Comerç d’Austràlia (Dfat), en què, segons la potència asiàtica, es deia que ara no era el moment de començar aquesta revisió que proposa Morrison.