18.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Lily Kuo i Pei-Lin Wu
Pequín. Durant les vacances de cinc dies del mes passat, quan milions de xinesos es movien per tot el país, la Gugu va restar tancada a casa.
Aquesta dona de quaranta-tres anys de Nanjing va enviar un missatge als seus amics: “No vingueu a buscar-me. Que ningú no em demani que surti a menjar.” Els casos de coronavirus a la Xina van augmentar durant tot el mes de maig i es preveia que continuessin augmentant al juny; ella va decidir que es quedaria a casa tant com fos possible.
La Gugu és una de les persones que segueixen encara la política de “covid zero”, que mantenen les mesures més estrictes de control d’infeccions, tot i que la resta del país ha girat full. Ella porta una màscara a l’exterior i a l’apartament on viu té una habitació separada, amb llums ultraviolades per desinfectar tot allò que ve de fora. “És com una sala de quarantena”, diu.
Aquests entusiastes de la prevenció de la covid s’autoanomenen irònicament fangyi dingzihu (‘casa clavada covid zero’), una referència als propietaris entercs que no volien vendre als promotors durant l’auge de la construcció a la Xina. Aleshores hi havia edificis que no es podien construir perquè un sol propietari es negava a vendre la seva caseta i desafiava l’entorn mantenint l’edifici clavat, dempeus.
La Gugu, que és diabètica i té hipertensió, se sentia segura sota el règim de covid zero, que es va acabar al desembre, aquell enfocament tan estricte de la Xina per mantenir-se aïllada del virus mitjançant proves en massa obligatòries, quarantenes, confinaments i rastreig de contactes.
Actualment, a la Xina hi ha un augment dels casos de coronavirus, que hom preveu que arribaran a 65 milions per setmana aquest mes.
Però aquesta vegada gairebé no hi ha restriccions, no es fan proves i no hi ha requisits de quarantena. La majoria de xinesos avui –com la majoria d’habitants del món– viuen com si fossin a l’any 2019.
En canvi, la Gugu, no. “Ara ningú no et controla. Ara t’has de controlar tu mateix”, explica. La Gugu fa aquestes declaracions amb la condició que només es faci servir el seu nom de fonts, per qüestions de seguretat, car és una qüestió encara políticament sensible.
La política de covid zero, anomenada “neteja dinàmica” en el llenguatge oficial, anava estretament vinculada amb el dirigent xinès Xi Jinping i era un motiu d’orgull per al Partit Comunista Xinès que enaltia la superioritat del seu sistema respecte del dels governs occidentals.
Aquesta política va ser la primera prioritat política durant tres anys, fins i tot quan era evident que paralitzava l’economia i desgastava els ciutadans. El novembre passat, aquesta insatisfacció va esclatar i va originar l’onada de desordres socials més gran que el país havia viscut d’ençà de les protestes pro-democràcia del 1989. I al desembre, mentre les autoritats lluitaven per contenir la variant òmicron, molt encomanadissa, es va abandonar oficialment la política de covid zero.
Tanmateix, el fet que una part de la població mantingui aquestes mesures evidencia l’ombra llarga que aquella decisió continua projectant a la Xina i la dificultat que tenen els dirigents xinesos per esborrar tants anys de convèncer la població dels perills de la malaltia.
“La intensa campanya del govern contra la covid ha fet créixer el perill de la malaltia, cosa que ha causat un temor i una ansietat desproporcionats”, diu Yanzhong Huang, investigador principal de salut global al Consell de Relacions Exteriors.
“Fins i tot després de la fi oficial de la campanya la gent lluita per fugir de la seva ombra”, afegeix.
La filosofia de les cases clavades es pot resumir en tres objectius clau, segons Lin Yiwu, resident autodeclarat d’una casa clavada que viu a Pequín amb la seva família.
“Si és possible, evita del tot agafar-ho. Retarda-ho, com més tard ho agafis, millor. I, tant com puguis, redueix el nombre de vegades que agafes la malaltia. Retarda, redueix i evita”, diu.
Lin –que duu màscara, evita llocs concorreguts i desinfecta tots els lliuraments que entren a casa amb llums ultraviolades– ha trobat una comunitat a internet, on les cases clavades de la covid han format una mena de subcultura virtual. En grups i fòrums privats, la gent comparteix coses com el vestit de protecció que ha fet per a un nadó de sis mesos, consells sobre com construir un purificador d’aire o quines màscares són més transpirables.
Aquests grups virtuals van començar a aparèixer tan bon punt la Xina va aixecar les mesures més estrictes contra la covid, el desembre passat, i el nombre de casos es va tornar a enfilar.
En aquell moment, Yu Liang, de quaranta-cinc anys, que viu amb els pares, l’esposa i els fills a Xangai, estava decidit a protegir la família, que prèviament havia tingut el coronavirus durant la pandèmia i el confinament de la ciutat a la primavera. Els seus pares, vells i amb condicions de salut precàries, van patir molt.
Yu va convocar una reunió familiar en què va demanar a tothom que continués portant màscara. Va comprar una prestatgeria de jardineria i la va cobrir amb una làmina de PVC per guardar-hi el calçat i la roba exterior de la família (entrades separades com aquestes són habituals en les cases clavades).
Després de cercar pertot arreu, Yu va aconseguir una quarta dosi del vaccí per a cada membre de la família. Els dos mesos següents, quan gairebé el 90% del país va agafar el virus, ells no es van tornar a infectar.
“Crec que aquestes mesures encara són efectives”, afirma, veient que els seus esforços són semblants als del seu país al començament de la pandèmia. “D’alguna manera, la Xina, l’únic lloc que va mantenir la covid zero, va ser la casa clavada original.”
Avui dia, continua portant màscara, tot i que la majoria dels seus companys de feina ja no ho fan. Fa que els seus fills es netegin el nas amb esprai salí cada dia abans d’anar a escola. I quan es troba amb amics, procura triar llocs amb terrasses a l’aire lliure.
Mentre la majoria del país ha girat full de la covid, tot i que s’enfronta a una segona onada d’infeccions, la distància entre persones com Lin i Yu, del “camp de la covid zero” –com els anomenen en to crític– i aquells que no es preocupen per la prevenció de la covid s’ha ampliat cada vegada més.
Aquestes divisions es manifesten públicament, però també privadament. “Tothom és positiu [del coronavirus], però malgrat això continuen sortint, anant a treballar i mesclant-se entre la gent”, va escriure un comentarista de les cases clavades la setmana passada, quan els casos van augmentar.
“Els teus símptomes són lleus i per a tu és com un refredat, però la covid-19 no és igual per a tothom. Els qui no tenen gens de respecte pel deure cívic no són diferents dels bàrbars”, deia el missatge.
Per contra, els crítics diuen que el camp de covid zero sembra la por, perquè la seva vida se centra en aquesta classe de mesures. També hi ha qui diu que viuen en el seu món. A Weibo, el mes passat, després d’una inundació de comentaris irritats com a resposta a una cobertura de notícies desfavorable del grup de cases clavades de la covid, la plataforma va desactivar les discussions que portaven l’etiqueta “Com hem de veure els entusiastes de la prevenció hardcore de la covid.”
Avui, la Gugu diu que no perd el temps culpant els altres, i que se centra en allò que pot fer per protegir-se. Ella i Lin argumenten que el seu estil de vida no és aïllant ni opressiu. Quan els casos són més baixos, la Gugu fa viatges de feina i veu amics més regularment.
“És com jugar a un joc. Elabores estratègies i proves coses. Amb el temps, t’hi acostumes i comences a simplificar aquests processos. No afecta tant la meva vida”, diu Lin.
Yu creu que l’objectiu de la Xina en obrir-se era permetre als residents de triar com volien viure. “Si vols quedar-te estirat, pots fer-ho”, diu, fent servir un adagi que porta connotacions d’haver-se rendit. “Si vull mantenir els esforços de prevenció de l’epidèmia, ho faré. Per això ens anomenem cases clavades, perquè encara estem dempeus, resistint la covid.”
No obstant això, el discurs oficial sobre la covid afegeix molta confusió al debat. “La gent recorda que els van dir: ‘Hauràs de fer quarantena obligatòria. Infectaràs la teva família i els teus veïns'”, diu Larry Au, professor ajudant de sociologia al City College de Nova York, que ha investigat els discursos sobre la covid a la Xina.
“La gent desconfia de les institucions que envien aquests missatges diferents sobre la salut pública. La gent està desorientada. No sap en qui confiar ni a qui recórrer”, afirma.
És a causa d’aquesta confusió i manca de confiança en els funcionaris de salut que una estudiant de negocis de divuit anys de Shenzhen vol fugir de la ciutat i formar una comunitat segura pròpia. Planeja d’anar a una àrea muntanyosa remota al Tibet aquest estiu, i espera convèncer més gent perquè s’hi uneixi i tornar així a la política de covid zero.
“Ara ens hem rendit totalment a la covid”, diu. Demana que li mantinguem l’anonimat perquè ha estat atacada tant a internet com en persona per les seves opinions. “Avui dia, a la Xina, la covid es veu com una grip. Quant a informació i prevenció, anem molt endarrerits en comparació amb Hong Kong i la majoria de països occidentals.”
A més de desinfectar tot el cos i tots els objectes cada vegada que torna a casa, porta sempre una màscara respiratòria. No fa gaire, quan se la va posar en una estació de tren, un home va començar a etzibar-li obscenitats.
A diferència de molts ocupants d’aquestes cases clavades que culpen les manifestacions del novembre d’haver empès el govern a abandonar prematurament la política de covid zero, aquesta estudiant diu que va donar suport al dret dels manifestants d’expressar-se. I per aquest motiu creu que s’ha de respectar també les opinions d’aquells que volen continuar amb la covid zero. “Hauríem de considerar com millorar la política de covid zero i regular-la, en compte d’abandonar-la completament”, diu.
