La Xina avisa els Estats Units que no farà marxa enrere, després de l’entrada en vigor d’un aranzel del 104%

The Washington Post · Lily Kuo

Pequín. Els mercats asiàtics han obert avui amb caigudes, després d’una nova jornada d’extrema volatilitat als Estats Units, on l’índex S&P 500 ha tancat amb una davallada de l’1,5%. Amb aquesta nova caiguda, el descens acumulat des de mitjan febrer ja voreja el 20%, límit que marca l’entrada en un mercat baixista.

La caiguda als Estats Units ha coincidit amb l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels impulsat pel president Donald Trump, que imposa un gravamen a productes procedents de 86 països. En el cas de la Xina, l’aranzel és del 104% per a totes les importacions. Tot i l’escalada, Trump ha deixat la porta oberta a arribar a acords comercials.

A Hong Kong, l’índex Hang Seng, on cotitzen molts exportadors xinesos, ha obert amb una caiguda de gairebé el 4%, tot i que més tard ha remuntat parcialment. A Tòquio, el Nikkei 225 retrocedeix més d’un 4% a primera hora de la tarda. A Austràlia, l’ASX 200 ha perdut gairebé d’un 2%, i a Corea del Sud, el KOSPI ha caigut d’un 1,4%.

Encara no és clar com respondrà Pequín, però els mitjans estatals ja han fet circular nombrosos comentaris que apunten que la Xina no pensa recular. En un article al bloc Niu Tanqin, gestionat per un ex-periodista de l’agència estatal Xinhua, es diu: “Com més dèbil siguis, més content estarà els Estats Units i més fort et colpejarà.”

La persistència del conflicte comercial fa que a Pequín es percebi com un intent deliberat dels Estats Units de contenir l’ascens xinès. “Pequín perd la paciència amb l’equip de Trump, perquè creu que no té cap voluntat real de negociar”, diu Zhao Minghao, professor del Centre d’Estudis Americans de la Universitat Fudan.

També hi ha preocupació entre els sectors productius xinesos. “Els fabricants no poden absorbir aquest cost”, explica Liang Mei, presidenta de l’Associació de Joguines i Productes Infantils de la Xina, al diari Global Times, vinculat a l’estat. Segons que ha dit, els distribuïdors nord-americans assumiran part del cost, però la resta “la pagaran els consumidors dels Estats Units”.

Naomi Fink, estratega en cap de Nikko Asset Management a Tòquio, adverteix que els aranzels afectaran sobretot els consumidors nord-americans, cosa que al final repercutirà sobre els exportadors que abasteixen aquell mercat. “L’impacte final sobre els interessos interns dels Estats Units és molt notable, i els països afectats per les taxes ho saben”, ha dit.

Fink hi afegeix: “Crec que la Xina ja ho ha dit: l’únic motiu pel qual contraataca és perquè sap que el consumidor nord-americà, que també és votant, en pateix les conseqüències.”

Mentre alguns governs han optat per obrir vies de negociació amb la Casa Blanca, Pequín ha contraatacat amb aranzels propis, entre més mesures, com ara, controls a l’exportació i vets a determinades importacions. Segons els analistes, l’escalada bilateral fa menys probable que hi hagi converses.

“Passat un cert punt, escalar encara més perd sentit”, diu Lizzi C. Lee, experta en economia del Centre d’Anàlisi sobre la Xina de l’Asia Society Policy Institute. Segons que diu, la Xina podria arribar a concloure que no val la pena continuar dialogant, i aleshores la represàlia adoptaria formes per a les quals els Estats Units no estan preparats.

Entre aquestes represàlies, Pequín podria suspendre la col·laboració per a frenar l’arribada de fentanil i més substàncies als Estats Units, blocar les importacions de productes nord-americans que depenen del mercat xinès –com ara, aliments, serveis o energia– o obrir ràpidament noves vies comercials amb països també perjudicats pels aranzels, segons que ha explicat Lee.

Alguns blocs influents xinesos han suggerit, fins i tot, que Pequín podria prohibir la importació de films nord-americans.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb