08.09.2015 - 06:00
El Mobile World Congress (MWC)porta cada any a Barcelona els principals protagonistes de la telefonia mundial. Però a l’ombra dels dos grans focus del congrés, les novetats presentades pels grans fabricants de mòbils i les conferències estel·lars, també s’apleguen als estands i sales de reunió de Fira Barcelona milers d’actors molt més discrets, però igualment bàsics, del sector telefònic. Un d’aquests és el de les empreses encarregades d’estendre i de gestionar una infrastructura clau per a les telecomunicacions d’abast global: la xarxa de fibra òptica que, en gran part, transcorre pels fons oceànics i que sol passar inadvertida fins que es produeix un tall inesperat de servei i cau durant uns quants dies la velocitat d’internet en un país, regió i fins i tot continent.
Els principals actors d’aquest sector tenen també el seu propi MWC, la conferència Submarine Networks World, la divuitena edició de la qual es fa aquesta setmana a Singapur amb representants de totes les baules de la cadena de les telecomunicacions submarines. Amb quasi tres-cents cables de fibra òptica estesos pels fons marins de tot el planeta, aquesta extensa xarxa de connexió sota l’aigua és el pal de paller físic d’internet.
De desplegar cables de fibra als fons marins i mantenir-los, se n’encarreguen sobretot els vaixells cablers. Actualment n’hi ha una seixantena d’actius als mars i oceans de tot el món, preparats per a qualsevol encàrrec o emergència. L’últim que s’ha construït i posat en servei és el ‘Pierre de Fermat’, el sisè de la flota d’Orange Marine, la filial de l’operadora francesa especialitzat en aquesta mena de tasques. Batejat amb el nom del matemàtic i físic occità del segle XVII, aquest modern vaixell de cent metres de llargada i vint-i-un d’alçada construït entre Romania i Noruega es va estrenar el novembre passat amb una petició de British Telecom i Global Marine d’estendre quatre-cents quilòmetres de cable entre Escòcia i les illes de Harris, Skye i North Uist. Un encàrrec assumible per al ‘Pierre de Fermat’, a la bodega del qual pot arribar a emmagatzemar dos mil cinc-cents quilòmetres de cable.
Contràriament al que es podria pensar, no són gaire habituals, els casos de cables tallats o malmesos sota l’aigua, que lluny de deure’s a queixalades de tauró (tot un mite que circula per internet) són fruit, normalment, de les tècniques de pesca d’arrossegament, d’àncores llançades en el lloc menys adequat i, a l’Àsia, de tant en tant per l’acció de terratrèmols.
Una vegada localitzada l’avaria amb l’ajuda del GPS, els cablers com ‘Pierre de Fermat’ es desplacen a la coordenada en el mapa per començar l’operació de reparació. En el cas del mar d’Irlanda, per mitjà d’un vehicle controlat remotament, l’Hector 7: de la mida d’una camioneta grossa, aquest robot submarí pot baixar fins a profunditats de dos mil metres, localitzar els fins cables de fibra òptica danyats i reparar-los.
Els vaixells d’instal·lació i de reparació de cables no són cap subsector sumat a darrera hora en l’ecosistema de les telecomunicacions. Al contrari: són de fet un dels més veterans, perquè el primer transatlàntic dedicat a estendre línia de telègraf entre Europa i Amèrica data de mitjan segle XIX.
