05.08.2021 - 13:29
|
Actualització: 05.08.2021 - 13:38
La Xarxa Europea d’Acció Climàtica (CAN Europe) avisa que els conflictes locals per les renovables estan sobrevalorats. Preguntat per les reticències d’alguns territoris de Catalunya, com l’Empordà, l’expert en polítiques de transició energètica de CAN Europe, Jöerg Mühlenhoff, explica a l’ACN que “una reserva natural o la línia de la costa potser no és la millor opció”, però creu que se sobreestima el rebuig que poden generar les renovables. “Al nord d’Alemanya també hi havia preocupació pel turisme, però es va veure que la gent identificava els molins de vent amb el progrés”, remarca.
“Si es vol protegir la natura, s’haurà d’utilitzar més renovables”, defensa Mühlenhoff, posant com a exemple de l’escalfament global del planeta les recents inundacions a Alemanya i Bèlgica. Brussel·les reclama que el 40% del consum final d’energia sigui d’energies renovables el 2030. Actualment, només representen el 19,7%, segons les últimes dades de l’oficina estadística de la UE, l’Eurostat. A Catalunya representen menys del 10%.
Segons Mühlenhoff, l’obstacle principal pel desplegament de les renovables és la burocràcia i afirma que falta seguretat jurídica per a les inversions. Posa com a exemple el cas de l’estat espanyol durant el govern de Mariano Rajoy: “El marc era molt negatiu, els impostos desincentivaven la gent a utilitzar les renovables”.
La Comissió Europea assegura que la reforma de la directiva europea sobre renovables que ha posat sobre la taula donarà més certesa als inversors. Tanmateix, Mühlenhoff creu que quedarà en mans dels estats i actors locals facilitar els projectes. “Hi hauria d’haver un sistema simple i estandarditzat per decidir sobre els projectes d’una manera pragmàtica”, apunta.
Debat a Catalunya sobre la moratòria
El novembre del 2019, a Catalunya es va aprovar un decret per facilitar la tramitació de nous projectes d’energies netes, despertant l’interès de promotors que han presentat desenes de projectes per fer plantes fotovoltaiques i parcs eòlics. Ara està paralitzat per la moratòria pactada entre ERC i la CUP, mentre que el PSC, els Comuns i Ciutadans apressen el Govern per impulsar ja les renovables, tal com demana la Comissió Europea
Aquesta situació ha fet créixer el debat sobre els criteris per decidir quines plantes solars o fotovoltaiques es construeixen i a on. En principi, el Govern ho està revisant i s’espera que en els pròxims mesos aclareixi quines condicions hi haurà.
Pep Puig, vicepresident d’Eurosolar i exdiputat de JxCat Pep Puig i un dels més veterans impulsors de l’energia renovable d’Europa creu que la situació crítica que té el país fa necessaris projectes de tota mena: ‘ No estem en situació de dir aquests si i els altres no. Tenim una feina enorme a fer, sembla que el govern actual no en sigui conscient”. Puig s’oposa a un vet general als grans projectes per la situació d’emergència i aposta per obrir un diàleg constructiu amb els promotors i posar condicions per fer els projectes socialment acceptables. En aquest sentit, creu que s’ha de discutir qui es beneficia d’aquests projectes per evitar que la riquesa es concentri en mans de pocs. Puig ha posat en diferents ocasions l’exemple de comunitats que gestionen els recursos renovables i ell mateix és impulsor del primer molí eòlic comunitari del país.
Sergi Saladié, professor associat al Departament de Geografia de la URV i exdiputat de la CUP, critica que fins ara s’han presentat majoritàriament projectes grans: “No és una moratòria a les renovables, sinó als projectes grans”. Considera que Catalunya hauria d’optar per un model basat en comunitats locals, amb projectes petits repartits pel territori i fent servir prioritàriament espais ja degradats. Opina que fins ara s’han presentat pocs projectes petits perquè no tenen un marc favorable i que, aquest, depèn en part del govern espanyol. De totes maneres, Saladié creu que la Generalitat té marge per fomentar iniciatives locals en renovables, per exemple posant oficines d’acompanyament tècnic arreu del territori.
Saladié i Puig coincideixen en que la societat estarà més implicada en les renovables si se’ls fa partícips dels beneficis que generen els projectes. Saladié també creu que ara la gent és més conscient que cal una transició energètica perquè l’encariment del rebut de la llum ho ha convertit en una qüestió de supervivència.
