La Xarxa Europea contra el Racisme alerta que a Espanya cada vegada hi ha més gent ‘sense vergonya de portar banderes franquistes’

La Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR, en les seves sigles en anglès) ha detectat que a Espanya cada vegada són més els qui no tenen vergonya de portar banderes franquistes. ‘Veiem que el franquisme ressorgeix una altra vegada’, assegura el director, Michael Privot, en una entrevista a l’ACN. L’endemà de la manifestació de la ultradreta pels carrers de Barcelona, l’organització també alerta que, si VOX aconsegueix d’unir forces amb més formacions, l’extrema dreta espanyola podria representar ‘vora un 25% de la població’, com ja passa en alguns altres països europeus. Segons Privot, ‘no és que no existís, sinó que estava tan fragmentada que no podia sobrepassar el llindar electoral i tenir una sola veu’. Malgrat tot, ara la cosa podria canviar.

‘Era ben estrany que no hi hagués cap partit o dirigent’, afirma. És per això que el director de l’ENAR diu que està segur que, si VOX té els recursos i les habilitats per a aglutinar’ la ultradreta espanyola, hi haurà un 10, 15 o fins i tot un 25% de la població representada en aquest espectre polític.

De fet, afirma que, fins ara, la feblesa de l’extrema dreta a l’estat espanyol havia fet semblar que el franquisme havia estat superat amb èxit, però no és el cas. Privot constata que aquesta feblesa no ha estat pas un èxit dels qui han fet les polítiques de la transició, sinó de la fragmentació i la invisibilitat d’aquests grups.

D’una altra banda, Privot avisa que la manca d’acció política per a frenar l’ascens de l’extrema dreta és preocupant, perquè, si algú és capaç d’aglutinar forces, llavors s’acosta al poder molt de pressa.

12 d’octubre
Sobre la celebració del 12 d’octubre, que commemora el passat colonial, Privot defensa que no és possible de ‘continuar celebrant les massacres i dominacions europees com si no hagués passat res’.

‘Vist d’una altra perspectiva, no va ser pas cap història d’èxit, sinó de violència’, recorda. Per això creu que ara és un bon moment perquè els països europeus revaluïn la seva història de manera més inclusiva. ‘És bo que aquest debat comenci a l’estat espanyol’, afirma.

Ressorgiment de la ultradreta a Europa
El director d’ENAR considera que la crisi econòmica i financera del 2008 va donar ‘un impuls’ a l’extrema dreta a Europa i avisa que els efectes encara duren. ‘La gent encara nota la recessió que va seguir la crisi, especialment la classe mitjana-baixa’.

A parer seu és precisament en aquest estrat social on hi ha ‘el gruix de votants dels partits populistes de dreta’. És a dir, un sector de la població que veu com els seus fills amb estudis superiors no poden realitzar les seves expectatives. Per tant, creu que aquesta frustració de la classe mitjana europea és la que ‘nodreix’ la narrativa dels grups d’ultradreta.

Els drets, en perill
‘A la classe mitjana, no li importa la democràcia ni els drets fonamentals perquè ja els té’, critica Privot. Per això alerta del risc per als drets i llibertats que implica el creixement de partits ultradretans. Per això lamenta que, per exemple, quan a Polònia o Hongria hi ha ‘violacions de drets’, la resta d’europeus callin.

Aliances a la UE
En aquestes circumstàncies, Privot alerta que tots aquests partits estan en contacte dins la Unió Europea i assenyala que intercanvien estratègies i lemes. ‘Això no capta l’atenció del radar mediàtic, però passa realment’, avisa.

L’ENAR considera que Brussel·les no fa gran cosa per a aturar l’avanç de l’extrema dreta. El director considera que la narrativa xenòfoba d’aquests grups té un gran impacte en les institucions europees i en la seva voluntat a l’hora de plantar-se davant seu.