La vista al TJUE sobre les pre-judicials de Llarena contra els exiliats serà el 5 d’abril

Ja hi ha data per a la vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les qüestions pre-judicials del jutge Pablo Llarena sobre els exiliats catalans: serà el 5 d’abril vinent en una sessió que començarà a les 9.00 a la Gran Sala, presidida pel president del tribunal, Koen Lenaerts, i que comptarà també amb catorze jutges més. Segons que ha pogut saber VilaWeb, el ponent designat és el danès Lars Bay Larsen i l’advocat general, el francès Jean Richard de la Tour. En aquesta causa hi ha personats tots els exiliats, els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, a més de Lluís Puig, Anna Gabriel i Marta Rovira. 

En aquesta causa hi ha personat l’estat espanyol, amb la particularitat que tot el cas el va dur l’ex-advocada en cap davant del TJUE Sonsoles Centeno fins que va plegar la tardor passada, després d’haver estat desautoritzada pel Tribunal Suprem espanyol. I ara serà la seva substituta, Andrea Gavela, qui l’assumirà.

I també hi ha personats tres estats: Bèlgica, que s’ha manifestat en contra de la posició espanyola, i Romania i Polònia, que fan costat a Llarena. Aquests dos països han desafiat recentment la UE quan han qüestionat la preeminència del dret europeu.

En aquesta vista del 5 d’abril hi haurà un temps d’intervenció limitat per a cadascuna de les parts, posteriorment, en un termini que pot ser d’un parell de mesos, l’advocat general publicarà un informe les conclusions del qual habitualment són seguides, al cap de poques setmanes, per la sala que ha de dictar la sentència. De manera que és probable que la resposta de la justícia europea en la principal causa dels exiliats contra Llarena arribi aquest estiu.

El mes de març de l’any passat, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig, Llarena va presentar un seguit de qüestions pre-judicials per a saber quin era l’abast de les euroordres que afectaven els eurodiputats que havien perdut la immunitat i escatir els límits judicials per a continuar-los perseguint.