La violència masclista es dispara durant el confinament i els experts alerten de noves situacions de risc d’ara endavant

Com ja van alertar els experts al començament de l’estat d’alarma, la violència masclista ha crescut exponencialment durant el període de confinament i tot indica que continuarà creixent durant els pròxims mesos. Al Principat, les trucades per violència masclista van augmentar un 88% entre el 16 de març i el 30 d’abril en relació amb els mesos previs a l’estat d’alarma. Al País Valencià, fins al 8 de maig les trucades als telèfons d’atenció van augmentar un 16% respecte dels mesos previs a l’estat d’alarma. A les Illes, entre el 13 de març i el 13 de maig, l’augment d’aquestes telefonades va ser del 9,84% respecte del mateix període de l’any anterior. El govern d’Andorra no disposa de dades exactes sobre la xifra de trucades rebudes per a atendre específicament la violència masclista, però sí que ha registrat un augment del 194% dels casos de dones que han demanat ajuda als serveis assistencials. Enguany, del 13 de març al 13 de maig, s’ha atès cinquanta noves víctimes de violència masclista, mentre que en el mateix període de l’any passat en van ser disset. No hi ha dades disgregades de Catalunya Nord.

Quant a les denúncies, tant la policia com les conselleries del país informen d’una tendència a la baixa durant el confinament –com ha passat amb la resta de delictes– i un repunt a mesura que avança la retirada progressiva de les mesures. Consideren que la situació que han viscut moltes dones aquests darrers mesos les ha impedides de denunciar. Pel que fa al nombre de víctimes mortals, les dades oficials han registrat un feminicidi des que va començar el confinament, a Almassora.

L’aïllament, una estratègia dels maltractadors reforçada amb el confinament

Durant el confinament, les dones que conviuen amb els seus maltractadors s’han vist forçades a passar-hi gairebé les vint-i-quatre hores del dia. Això ha empitjorat la seva situació, no tan sols pel fet de passar més temps amb els agressors, sinó també per la manca d’elements que normalment actuen com a moduladors de les tensions –el fet d’anar a la feina, per exemple– i perquè la situació ha reforçat una de les principals estratègies dels agressors: l’aïllament de la víctima de tot el seu entorn. Ho explica la psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme: ‘Les víctimes s’han trobat que la violència que patien s’ha fet molt més difícil de sostenir perquè els maltractadors s’han sentit molt més apoderats per una situació d’aïllament que ha tret del mig tots els elements externs de control social o que podien ajudar la dona. Per exemple, les preguntes de gent de l’entorn, com ara, “com és que avui no has vingut a la feina?”, o “et veig nerviosa,et preocupa res?”‘

Aquest distanciament físic, en què les víctimes tenen molts menys recursos per a demanar ajuda i sentir el suport dels altres, les ha deixades en una situació encara més vulnerable i ha fet créixer el poder dels agressors. Explica Alfageme: ‘Els agressors ho han pogut utilitzar com un reforç de la situació de violència i de control, fent entendre a les víctimes que no tenien la possibilitat de sortir-se’n perquè ells controlaven la situació. Durant aquest temps, les dones han fet resistència i supervivència.’

Tenint en compte aquest context, són més fàcils d’interpretar les dades que assenyalen que han crescut les trucades per a demanar ajuda però que, en canvi, han baixat les denúncies. ‘Durant aquest temps, presentar denúncies era molt complicat de sostenir, emocionalment, i allò que es podia fer era sobreviure o resistir psicològicament’, afegeix la psicòloga. ‘En una situació de confinament, amb una incertesa tan gran, prendre determinades decisions és molt difícil.’

Desconfinament: cap a un repunt de les denúncies i noves situacions de risc

Tant la policia com les conselleries i els experts assenyalen que durant el desconfinament i el temps posterior, molt probablement, augmentaran les denúncies per violència masclista de dones que no han pogut denunciar fins ara, una tendència que ja es comença a notar en aquestes primeres fases del desconfinament: ‘És un patró molt estacional. Ens passa també després de l’estiu i de les vacances de Nadal. Després d’un període de convivència continuat en què no hi ha moments de destensió de la relació, les dones moltes vegades fan el pas de denunciar’, explica Alfageme.

La psicòloga també alerta que, a mesura que es vagi avançant cap a la normalitat, poden aparèixer noves situacions de risc que tenien menys probabilitats d’aparèixer durant el confinament. ‘Normalment, els agressors es mostren violents quan senten que perden el control de la situació. És probable que durant el confinament hi hagi hagut molta més pressió psicològica i control, però que l’home hagi sentit que controlava la situació, perquè no hi havia interacció amb l’exterior, i no hagi utilitzat la violència física’, explica. ‘Ara s’introdueixen elements externs: la dona comença a sortir, a parlar amb persones de fora… Aquí és on l’agressor pot sentir que perd el control i mostri més violència.’

Alfageme assenyala les violències en línia o digitals com un instrument més que els maltractadors han fet servir durant el confinament i poden continuar emprant ara: ‘Els agressors que no conviuen amb les víctimes les poden haver intentat controlar per les xarxes, forçant-les a estar hiperconnectades amb ells. També els qui viuen amb elles: sabem de casos de dones que havien de sortir a comprar sense el telèfon mòbil, per exemple. Pot ser que ara, amb el desconfinament, el control de les xarxes s’utilitzi com a forma de pressió constant i contínua.’

La necessitat d’una resposta ràpida de les administracions

Aquesta pèrdua de la sensació de control de l’agressor, afegida a altres elements com el desgast del confinament, la cronificació de la violència i l’impacte emocional, porten a una situació d’urgència que exigeix una detecció precoç d’aquests casos, intensificar el suport psicològic i una resposta ràpida d’administracions, entitats i serveis. ‘Són moments molt difícils i ve una situació econòmica que serà força devastadora, amb un impacte molt més gran per a les dones. Si demanen ajuda i no hi ha una resposta ràpida, és probable que en una situació de crisi això sigui un fre per a sortir del procés de violència’, explica Alfageme. De fet, la independència econòmica és un factor de gran importància perquè les dones surtin de l’espiral de violència i comencin de seguida una nova vida. ‘És clau que arribin els ajuts econòmics i que hi hagi recursos d’habitatge ràpids que donin resposta a les seves necessitats si tenen fills. Que siguin recursos de llarg recorregut, no a curt termini. Que sentin que poden començar a construir un projecte de vida.’

Entitats de suport a les víctimes com Tamaia denuncien que sempre hi ha hagut un dèficit estructural en l’atenció a les dones que es pot agreujar a partir d’ara. ‘Cada vegada augmenten més els serveis, però les dones encara han d’esperar un temps per a ser ateses, llevat de les situacions d’extrema urgència’, explica Beatriu Masià, terapeuta i cofundadora de l’entitat. ‘Abans de la crisi de la Covid-19, l’habitatge ja era un problema estructural molt gran. Ens trobem casos de dones que no deixen la convivència perquè no tenen on anar. En general, fins que no arriben a una situació de desnonament, no els busquen un recurs d’habitatge.’

Les entitats de suport defensen que solucionar amb rapidesa el problema de l’habitatge i el col·lapse de les cases d’acollida en molts punts del país –també influït per les desigualtats territorials– serà especialment important a partir d’ara. Al Principat, per exemple, ja s’han hagut d’habilitar allotjaments d’urgència perquè la situació actual és especialment delicada. Tot i això, moltes dones es troben en situacions molt complexes. ‘Portem el cas d’una dona que ha patit violència i ha decidit de separar-se. Viu en una casa de propietat de la seva parella. El jutge de família ha dit que ella ha de marxar del domicili, malgrat tenir una criatura molt petita i un fill més gran’, explica Masià. ‘Els ha donat tres mesos per a anar-se’n. Quan la dona es posa en contacte amb serveis socials, normalment la resposta és que no li buscaran una alternativa fins que no arribi el dia que ha de marxar. En aquest cas, es va articular una mesura perquè l’home no sigui a casa mentre ella encara hi és, però si això no s’articula, la dona s’ha de quedar convivint amb l’agressor.’

Una altra prioritat que assenyalen les entitats és el reforç general dels recursos públics perquè totes les víctimes que ho demanin puguin accedir a la renda garantida de ciutadania, per exemple, cosa que en molts casos no passa, segons que explica Masià.

L’escola, un oasi per als fills de les víctimes

Els fills de les dones maltractades també són víctimes de la violència masclista i poden patir conseqüències psicològiques molt greus si no reben ajuda. Per a aquests infants l’escola pot significar un espai de protecció i una via d’escapament, però els centres educatius encara són tancats a gairebé tot el país i això també presenta moltes dificultats, tant per a ells com per a les seves mares. ‘L’escola és un petit oasi on es troben amb els amics, on tenen referents que els ajuden a sentir-se segurs i on es troben amb adults que n’estan pendents i els faciliten espais per a expressar-se emocionalment’, assenyala Alfageme. ‘Quan no tenen la possibilitat d’anar-hi és molt més difícil de sostenir la situació, també per a les mares, les quals, a part de sostenir-se a si mateixes han de fer un treball d’acompanyament de les criatures.’

A més, Alfageme alerta que si la gestió de la situació emocional d’aquests nens no es resol ràpidament, hi ha risc de cronificació o de rebre un impacte emocional molt més fort. Per això és important que aquests infants tornin a l’escola: ‘La infància no és un bloc monolític i hi ha determinades condicions que haurien de ser prioritàries per a empènyer la reactivació d’alguns recursos. No cal que s’activin mecanismes d’adquisició de coneixements, però sí d’acompanyament emocional i social. També és una manera que les dones puguin començar a mirar-se a si mateixes i prendre decisions que són més difícils de prendre en la situació actual’.

La importància de la coresponsabilitat social

Des que va començar el confinament, administracions i entitats han posat èmfasi en la importància de la corresponsabilitat social per a detectar i alertar de situacions de violència, oimés tenint en compte que és un delicte en què les persones de l’entorn poden denunciar-lo, en cas de situacions de violència en l’àmbit de la parella o ex-parella. Els Mossos d’Esquadra van fer una crida als veïns i l’entorn de les víctimes perquè estiguessin més atents als possibles casos de violència i n’alertessin, tot avisant la policia, el telèfon d’atenció o el servei d’emergències, perquè el fet de passar tantes hores a casa podia facilitar-ne la detecció.

Si ens fixem en les dades del Principat, les alertes de l’entorn van creixent: el 72,4% de les telefonades per violència masclista les ha fetes la víctima mateixa; en el 5,6%, un professional; i en el 20,2%, les han fetes familiars o persones properes a la víctima. Alfageme considera que és una dada positiva perquè apunta a un augment del sentiment de coresponsabilitat, d’entendre la violència masclista com una xacra social que ens afecta a tots: ‘És important ser proactius. Si veiem que una dona pot trobar-se en situació de violència, no hem d’esperar que ens demani ajuda, sinó fer-nos visibles. Dir-li que, si cal, podem parlar-hi cada dia, que si necessita ajuda ens pot enviar un missatge o tenir un codi secret perquè ens alerti si viu una situació complicada. Hem de fer-ho des del respecte cap a la dona, ser al seu costat i entendre que la seva realitat és diferent de la nostra.’

Els serveis a disposició de les víctimes i el seu entorn

En cas de ser víctima de violència masclista o si se sospita o se sap que una dona o els seus fills pateixen violència, a més de seguir les recomanacions de les administracions, es disposa dels següents recursos, gratuïts, confidencials i permanentment disponibles:

• Principat: es pot trucar al 900.900.120 o enviar un missatge a la línia de WhatsApp 671.778.540 i al correu electrònic 900900120@gencat.cat. També és disponible el telèfon 016 i les línies de WhatsApp 682.916.163 i 682.508.507. Les dones que tinguin dubtes sobre si la situació que pateixen és violència masclista o necessitin assessorament també poden escriure a mossos.atenciovictimes@gencat.cat
• País Valencià: es pot trucar al 900.580.888 o enviar un missatge a sinmaltrato@gva.es o institutdelesdones@gva.es. També és disponible el telèfon 016 i les línies de WhatsApp 682.916.163 i 682.508.507.
• Illes: es pot trucar al 971.178.989 o enviar un missatge a antencionS24h.ibdona@atenzia.com. També és disponible el telèfon 016 i les línies de WhatsApp 682.916.163 i 682.508.507.
• Andorra: es pot trucar al 181 o enviar un missatge a la línia de WhatsApp 606181 o al correu electrònic igualtat@govern.ad
• Catalunya Nord: es pot trucar al 3919, enviar un missatge al 114 o contactar per correu electrònic amb les associacions de suport a les víctimes.

En cas que s’estigui cometent una agressió masclista en aquell mateix moment, cal trucar al 112. En una situació de perill en què les víctimes no puguin trucar per telèfon, els Mossos d’Esquadra recomanen de fer servir la missatgeria instantània per a comunicar-se amb familiars o amics que puguin alertar la policia. O, si és possible, cridar per demanar ajuda i sortir de casa. Cal recordar que no s’exigeix pas a les víctimes d’haver presentat cap denúncia per accedir als ajuts, els serveis i els recursos d’habitatge.

Des que va començar l’estat d’alarma també s’ha activat un protocol anomenat ‘Mascareta-19’ que segueixen algunes farmàcies del país. La dona pot adreçar-se al dependent i demanar ‘una mascareta-19’ i el personal de la farmàcia entendrà que necessita ajuda perquè és víctima de violència masclista. Al Principat, a més, s’ha posat en marxa la campanya ‘Establiment segur contra la violència masclista‘, que és el missatge que tenen molts comerços en un lloc visible. Les dones poden adreçar-se als dependents d’aquests establiments i explicar-los la seva situació perquè siguin ells que truquin al telèfon d’atenció, perquè a vegades les circumstàncies els impedeixen de fer-ho a elles.