Esclata la violència a la Martinica i França desferma la repressió per provar de frenar-la

  • El moviment de protesta contra l'alt cost de la vida en aquest territori d'ultramar ha originat enfrontaments amb les tropes franceses instal·lades a l'illa

VilaWeb
Redacció
11.10.2024 - 02:28
Actualització: 11.10.2024 - 13:40

La tensió ha pujat al departament francès d’ultramar de la Martinica amb una sèrie de nits caòtiques aquesta setmana marcades per saquejos, incendis i violències que han provocat 26 ferits entre els policies i gendarmes francesos, cosa que ha dut el prefecte de l’illa a decretar un toc de queda i la prohibició de les manifestacions.

Un home, a més, ha estat mort per trets en circumstàncies encara indeterminades: va ser trobat ferit pels gendarmes que intervenien contra el saqueig d’un centre comercial i va morir a l’hospital, segons la prefectura de Martinica.

Des del setembre, aquesta illa de les Antilles ha estat sacsada per un moviment contra l’alt cost de la vida, una temàtica recurrent als territoris d’ultramar de França, que ha degenerat en violències urbanes. La situació s’havia calmat aquestes últimes setmanes, però des de dilluns hi ha incidents entre els CRS i activistes que realitzaven una acció de bloqueig contra l’alt cost de la vida a Lamentin, prop de Fort-de-France. Des de llavors, les violències urbanes tornen a registrar-se cada nit.

Els manifestants també han ocupat les instal·lacions de l’aeroport de l’illa, inclosa la pista i deixant-lo inoperatiu.

Dotze gendarmes van ser ferits la nit de dimecres a dijous, “un d’ells per trets”, segons que va indicar aquesta font prefectural. Una altra font policial assenyala que 14 policies de la CRS8 van patir ferides lleus i es van efectuar sis detencions.

La decisió del govern francès d’enviar una companyia de CRS (antidisturbis) ha estat molt mal rebuda. En la memòria dels martiniquesos hi ha la crueltat que els CRS van desencadenar el nadal de 1959. Des d’aleshores aquest grup policial francès no havia tornar a l’illa.

També fa dues setmanes els tribunals francesos van tombar la decisió de les autoritats locals de fer oficial el crioll parlat en l’illa.

Dels quatre diputats que es trien a la Martinica per l’Assemblea Nacional dos són del moviment independentista Péyi-A.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor