La violència esclata a la Martinica i França desencadena la repressió per intentar frenar-la

  • El moviment de protesta contra l'alt cost de la vida en aquest territori d'ultramar ha portat a enfrontament amb les tropes franceses instal·lades en l'illa.

VilaWeb
Redacció
11.10.2024 - 02:28

La tensió ha pujat al departament francès d’ultramar de la Martinica amb una sèrie de nits caòtiques aquesta setmana marcades per saquejos, incendis i violències que han provocat 26 ferits entre els policies i gendarmes francesos, cosa que ha dut el prefecte de l’illa a decretar un toc de queda i la prohibició de les manifestacions.

Un home, a més, ha estat mort per trets en circumstàncies encara indeterminades: va ser trobat ferit pels gendarmes que intervenien contra el saqueig d’un centre comercial i va morir a l’hospital, segons la prefectura de Martinica.

Des del setembre, aquesta illa de les Antilles ha estat sacsada per un moviment contra l’alt cost de la vida, una temàtica recurrent als territoris d’ultramar de França, que ha degenerat en violències urbanes. La situació s’havia calmat aquestes últimes setmanes, però des de dilluns hi ha incidents entre els CRS i activistes que realitzaven una acció de bloqueig contra l’alt cost de la vida a Lamentin, prop de Fort-de-France. Des de llavors, les violències urbanes tornen a registrar-se cada nit.

Els manifestants també han ocupat les instal·lacions de l’aeroport de l’illa, inclosa la pista i deixant-lo inoperatiu.

Dotze gendarmes van ser ferits la nit de dimecres a dijous, “un d’ells per trets”, segons que va indicar aquesta font prefectural. Una altra font policial assenyala que 14 policies de la CRS8 van patir ferides lleus i es van efectuar sis detencions.

La decisió del govern francès d’enviar una companyia de CRS (antidisturbis) ha estat molt mal rebuda. En la memòria dels martiniquesos hi ha la crueltat que els CRS van desencadenar el nadal de 1959. Des d’aleshores aquest grup policial francès no havia tornar a l’illa.

També fa dues setmanes els tribunals francesos van tombar la decisió de les autoritats locals de fer oficial el crioll parlat en l’illa.

Dels quatre diputats que es trien a la Martinica per l’Assemblea Nacional dos són del moviment independentista Péyi-A.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor