25.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 25.06.2021 - 21:52
Un multimilionari nord-americà, conegut a tot el món per un antivirus, demana de passar unes hores sol a la seva cel·la, a la presó de Brians II. És mitja tarda. Li han comunicat que l’extradiran als Estats Units per un delicte fiscal. No va presentar la declaració de la renda entre el 2014 i el 2018. Ara té setanta-cinc anys. Duu una barba de masclet que amb el temps li ha passat del ros al blanc, i el cabell se li ha enfosquit. El vespre passa, la revetlla de Sant Joan es va encenent. I els vigilants de la presó l’acaben trobant mort. Els serveis mèdics miren de reanimar-lo, però és massa tard. És el final de la història de John McAfee. Una història extravagant i única, entre la clandestinitat i la fama. McAfee és mort. El Departament de Justícia diu que sembla un suïcidi, però hi ha qui en dubta.
McAfee havia insistit tant que no se suïcidaria mai que fins i tot s’ho va tatuar al braç: “Liquidat”, s’hi va fer escriure. Va explicar-ho en un piulet, el novembre del 2019. “Rebo missatges subtils de funcionaris dels Estats Units que em diuen: ‘Et vindrem a cercar, McAfee, et matarem!’. M’ho he tatuat només per si de cas. Si m’he suïcidat, no he estat jo. M’han liquidat. Comproveu-ho al meu braç dret.” Rússia suggereix ara que ell no es va matar. Recorden un altre piulet seu de l’octubre del 2020: “Si em moro penjat com Jeffrey Epstein, no serà per culpa meva.” A les xarxes socials de la companyia informàtica que va fundar, McAfee, centenars de persones comenten les publicacions amb la frase “John McAfee no es va suïcidar”. El Síndic de Greuges ha decidit d’investigar-ne la mort. Però, per què hi ha tants dubtes? Quina vida va viure, McAfee, fins a arribar a la cel·la?
L’ombra de la guerra, de l’alcohol i del pare
La història és tortuosa des del començament. McAfee va néixer el 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, prop del bosc de Dean, al comtat anglès de Gloucestershire. L’exèrcit nord-americà hi havia assentat una base. El seu pare hi feia de soldat, va conèixer una jove anglesa, s’hi va casar, i van tenir-lo a ell. Tan bon punt la base va ser desmantellada, McAfee pare va endur-se la família a casa seva, travessant l’Atlàntic, a la vila de Salem, a l’estat de Virgínia. Van mirar de deixondir la seva vida de les cicatrius de la guerra, però no se’n van sortir. El pare, un alcohòlic malcarat i maltractador, es va acabar llevant la vida d’un tret quan McAfee fill tenia quinze anys.
I l’ombra del pare el va marcar. El 2012, en una entrevista a la revista Wired il·lustrada amb una foto en què McAfee premia una pistola contra la zona temporal del seu crani, cobert d’una cabellera daurada, amb la mirada d’un ull verd penetrant, McAfee es planyia. “En cada relació que tinc, ell és amb mi. És el negociador de cada desconfiança, m’ha ben fotut la vida”, deia. Mentre mirava de refer-se i despuntava en la carrera acadèmica, McAfee es va endinsar en el món de l’alcohol i les drogues. Així començava alhora dos senders paral·lels que va seguir fins al final: el de l’èxit i el de la foscor, el que el convertiria en una estrella i el que el baixaria al fons del pou, molts anys més tard.
De la fama a la selva de Belize
El 1968 ja ensenyava matemàtiques a la Universitat de Louisiana Monroe mentre mirava de treure’s el doctorat, però al cap de pocs mesos el van enxampar embolicant-se amb una becària i l’en van expulsar. La seva vida acadèmica es va acabar precipitadament, llavors, però l’èxit tot just començava. Aquell mateix any, l’Institut d’Estudis Espacials de la NASA a Nova York el va contractar com a programador informàtic per al programa Apollo, que l’any següent va fer que l’home trepitgés la lluna per primera vegada a la història. Des d’allà, McAfee va ser al moll de l’os del naixement de l’era digital. De la NASA va passar a Univac, una de les primeres línies d’ordinadors electrònics, i d’allà a Xerovac, el proveïdor més gran del món de fotocopiadores, com a arquitecte de sistemes operatius. Quan treballava a la companyia aeroespacial Lockheed li van fer arribar una còpia del primer virus d’ordinadors del món, anomenat Brain, de “cervell”, i li van encomanar de desenvolupar maneres de combatre’l.
Mentre l’addicció a les drogues enfonsava el seu matrimoni, aquesta darrera experiència va ser el propulsor que el duria a la fama. Amb l’aprenentatge que havia acumulat, el 1987 va fundar McAfee Associates, que va posar en circulació el primer software d’antivirus de la història. Amb el nom del seu creador, McAfee, que el va fer conegut a tot arreu. McAfee va deixar llavors les seves addiccions, segons que sempre va assegurar. El 1994 va desvincular-se completament de la companyia, amb milions de dòlars a la butxaca, i aquí va començar el periple que va dur-lo fins a la presó de Brians II. Quan va esclatar la crisi financera del 2007, McAfee tot just havia construït desenes de mansions per tots els Estats Units que no es van poder vendre. Els múltiples negocis que havia anat aixecant van fer gairebé tots fallida, i la seva fortuna personal va caure en picat. De cent milions a quatre, segons The New York Times.
Per recuperar-se’n, McAfee es va instal·lar a Belize l’any 2009. Es va apropiar d’un tros de selva i va prometre de fabricar i distribuir uns antibiòtics fets amb plantes d’aquella zona, que el magnat descrivia com “una mena d’Edèn”, per a la percepció de quòrum. Però a la policia nord-americana la cosa no li feia gaire bona espina, i un dia se’ls va acabar la paciència. Van enviar un equip d’elit amb quaranta-dos policies i soldats a fer una batuda al cau selvàtic de McAfee, cercant-hi armes il·legals i narcòtics. L’home va sortir de la seva habitació amb una menor de disset anys. Li van destrossar la casa, li van matar el gos i el van detenir, però va semblar que s’equivocaven. Una volta fetes les comprovacions, va resultar que les armes eren totes legals i que allà no es feia cap narcòtic. La història dels antibiòtics naturals anava de debò. La policia, incrèdula, va deixar-lo anar unes hores més tard.
Entre una fuga a Guatemala i una carrera a la Casa Blanca
Però l’aventura de McAfee a Belize no s’havia acabat. El 10 de novembre de 2012, a un quart de vuit del matí, la senyora de fer feines de Gregory Viant Faull se’l va trobar estès a terra, mort d’un tret al cap. Era el veí de McAfee, amb qui la relació havia empitjorat els darrers mesos, segons els informes policíacs. Les forces de seguretat de Belize van dictar una ordre de crida i cerca contra McAfee, que va fugir del país disfressat. Va reaparèixer el 5 de desembre, quan la policia de Guatemala el va detenir per haver entrat il·legalment al país. Les mateixes autoritats guatemalenques van enviar-lo als Estats Units, on va fer un gir de 180 graus.
El 8 de setembre de 2015 va anunciar que es presentava per ser president dels Estats Units amb un partit nou, el Cyber Party, però més endavant va rectificar i va concórrer a les primàries del Partit Llibertari. Amb un programa en què proposava despenalitzar la marihuana, posar fi a la guerra contra les drogues, eliminar l’intervencionisme exterior i una economia de lliure mercat sense cap redistribució, McAfee va quedar segon, rere Gary Johnson, que es va acabar enfrontant a Hillary Clinton i Donald Trump, qui finalment va guanyar les eleccions.
Una altra detenció i una vida clandestina a Catalunya
Durant aquella època, McAfee creava una empresa informàtica rere l’altra, cap de les quals no prosperava, i el nomenaven en càrrecs directius d’empreses de segona i de tercera on durava quatre dies. I va arribar a declarar unes quantes vegades que la gent no havia de tenir telèfons mòbils, sobretot amb programari d’Android, perquè considerava que eren eines per a l’espionatge. A principi del 2019, el magnat va declarar que es tornaria a presentar amb el Partit Llibertari, però l’administració nord-americana ja el perseguia llavors per no haver declarat imposts entre el 2014 i el 2018, i va dir en una sèrie de piulets que faria la campanya des de l’exili, en aigües internacionals. Primer va anunciar que la seu de la seva campanya seria Veneçuela i després, Cuba, però el 24 de juliol van detenir-lo a la República Dominicana perquè li havien trobat armes il·legals al iot on viatjava.
El 3 d’octubre de 2020, la policia espanyola va detenir McAfee a l’aeroport de Barcelona, quan era a punt d’agafar un vol cap a Istambul amb dues persones més. El jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència espanyola, mitjançant el jutjat de guàrdia del Prat de Llobregat, el va enviar a la presó de Brians II. Segons que es va desprendre de les investigacions, McAfee podria haver estat instal·lat clandestinament a l’edifici d’un petit hotel de Cambrils fabricant criptomonedes. Per això, paral·lelament, té oberta una altra causa als Estats Units per haver-se lucrat a partir de criptomonedes sense declarar-ne els guanys. Havia defensat aquest sistema de monetització amb insistència a les xarxes. El juliol del 2014 va arribar a apostar-se que, si tres anys més tard, cada bitcoin no valia 500.000 dòlars, es menjaria el seu penis en directe per televisió. McAfee, que es va deixar veure sovint per municipis com Salou, no va revelar mai què hi feia, a Catalunya, i assegurava que hi tenia molts amics.
McAfee va declarar davant l’Audiència espanyola que el volien extradir per raons polítiques, però el tribunal ho va refusar. Aquesta setmana, finalment, havia aprovat que fos retornat als Estats Units. Tot i els seus múltiples missatges negant que pogués suïcidar-se mai, el perfil del magnat a Twitter desprenia un ànim capcot i baix aquestes setmanes, amb missatges molt pessimistes sobre la vida a la presó. “Hi ha molt de dolor, a la presó. El dolor es veu del tot en la majoria de cares enfadades. Jo sóc vell i em conformo amb el menjar i el llit, però per als joves la presó és un horror, un reflex de les ments dels qui les van concebre”, deia en un piulet del 10 de juny.
