‘La vida lliure’, el nou film de Marc Recha amb Sergi López que aquests dies es roda a Menorca

La vida lliure és un film d’aventures. Serà blau i verd. La mar i el bosc, i la mirada tendra de dos nens disposats a deixar-se endur per allò que és desconegut. I tindrà aquest toc intimista i personal amb què Marc Recha dota les obres perquè semblin manufacturades i petites. Però en realitat són gruixudes i profundes i capaces de crear atmosferes i ecosistemes propis i particulars que quan es projecten a la pantalla esdevenen universals. Per aconseguir-ho, el cineasta de l’Hospitalet treballa amb un equip reduït, sense fer gaire soroll, intentant no deixar cap petja sobre el territori que trepitja.

El rodatge ja ha començat al lloc i a les platges d’Algaiarens, des Bot i des Tancats, a Ciutadella, on ja agafa forma el relat que Recha fa mesos que madura. Volia fer un film d’homenatge a l’illa, al lloc d’Algaiarens i al paisatge natural, agrest i encara una mica salvatge que coneix tan bé. És una història amb tresors amagats, descobertes, pèrdues d’innocència, personatges estrafolaris, contrabandistes… I un món molt menut que es fa immens com la mar gran quan els protagonistes viuen només per poder complir els seus somnis. Aquest món era el paradís que esdevé presó. Era l’illa plana i calma que es converteix en focus de malaltia i misèria.

Amb aires de Camus, de Pla, de Faulkner, de Stevenson
El film és ambientat a Menorca a final de la guerra del 1914, quan la fam i la misèria i l’epidèmia de grip del 1918 van obligar molts illencs a emigrar. Com Albert Camus escriu a El primer home, Alger va ser la destinació habitual d’aquestes famílies que s’embarcaven sense mirar gaire enrere per cercar el futur. I és això que explica La vida lliure. La història de la Tina i en Biel, dos germans de dotze anys i set que resten al càrrec d’un conco vidu que fa de pagès al lloc d’Algaiarens quan sa mare ha d’emigrar.

‘El final de la Gran Guerra deixà un pòsit d’històries i vivències considerables a l’illa de Menorca. Els vaixells de mercaderies torpedinats i enfonsats per submarins alemanys. Els supervivents d’aquells derelictes. El contraban lucratiu. El món dels pescadors abocats, molts dels quals en un medi hostil que sovint acaba en tragèdia…’, explica Recha quan parla del context de la història que ha volgut contar amb els ulls d’uns nens i d’uns personatges singulars que ajuden a construir el relat. ‘El desig de llibertat i els somnis propis de la infantesa empenyen la Tina i el seu germà a fer el pas de gegant per viure una vida lliure. En Rom és el misteri, la rialla, l’amic poca-solta.’ I encara hi ha el conco, que representa la vida dels pagesos que tenen cura del paisatge i resisteixen els temporals. I el contrabandista mallorquí que arriba amb un llaüt que queda fondejat a la platja. Ve amb una dona estrangera que sedueix la Tina, que la fa somniar. I la Tina es deleix per ser com ella. La nena vol marxar, viatjar, ser una dona estrangera, anar a trobar la mare… I sembla que ho aconseguirà perquè en Biel troba un tresor al bosc. Però a Menorca hi bufa la tramuntana, aquest vent que tot ho trastoca.

El film té aquell perfum d’un món extingit, dels menorquins que van participar en la guerra del 1914, dels qui van emigrar. A banda Camus, Marc Recha reconeix més referents literaris, com el Josep Pla d’Aigua de mar i la literatura de viatges que té el màxim exponent en Robert Louis Stevenson i la seva Illa del tresor. ‘Tot aquest conglomerat ens explica el món de la Tina on, a través de la seva mirada, descobrim una plèiade de personatges singulars, molts dels quals potser ens transporten a l’univers inoblidable dels llibres de William Faulkner’, explica Recha.

Sergi López i un càsting local
Després de l’èxit d’Un dia perfecte per  volar, Marc Recha ha volgut tornar a treballar amb Sergi López. I López ha volgut repetir quan ha conegut Rom, el personatge que Recha ha escrit a la seva mida. Rom és l’homenot estrafolari que viu a la platja, que connecta ràpidament amb els infants i que enlluerna la Tina i en Biel amb les històries que els conta, amb la seva manera de viure sense haver de retre comptes a ningú. Els conta viatges impossibles i facècies ben reals però inventades que ells es creuen.

Els dos actors que donen vida als fillets són Mariona Gomila i Macià Arguimbau, elegits amb càstings fets a Menorca la primavera passada. El film és rodat en català i Recha volia que els accents dels protagonistes s’aproximessin tan com fos possible a la llengua que es parla a l’illa. El mallorquí Miquel Gelabert és el conco que acull els nens i que ‘representa la vida dels pagesos, jardiners eterns del paisatge, que resideixen els embats de la bèstia colossal del pas del temps’, diu Recha.

Tres setmanes de rodatge a Menorca
La vida lliure és el retorn de Marc Recha després dels èxits i reconeixements internacionals aconseguits pel seu film anterior, l’intimista Un dia perfecte per volar, en què reflexionava sobre la paternitat. En aquest cas també és l’autor del guió i productor executiu, juntament amb Turkana Films de Barcelona i La Perifèria de Palma, amb la participació de Televisió de Catalunya i IB3, Televisió de les Illes Balears.

El rodatge a Menorca durarà tres setmanes. La postproducció és previst que en duri catorze i es farà als estudis d’Antaviana Films. El film compta amb la col·laboració institucional del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca, l’Agència de Turisme de les Illes Balears i l’Illes Balears Film Comission.