14.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 15.12.2023 - 09:44
Molts de vosaltres deveu recordar el film La vida dels altres. Retrata l’espionatge de què són víctimes a la RDA, a les mans de la Stasi, una parella opositora al règim, formada per un conegut escriptor i una actriu de teatre. Tots dos són sotmesos a una vigilància extrema, paranoica, per tots els mitjans imaginables, amb la intenció de descobrir qualsevol indici d’activitat subversiva.
El film m’ha vingut al cap unes quantes vegades aquestes darreres hores, mentre llegia la documentació oficial que ha servit de base per a aquesta notícia exclusiva que hem publicat a VilaWeb fa poques hores, que destapa l’espionatge ordenat per l’Audiència espanyola contra David Fernàndez –a qui faig arribar la meua solidaritat incondicional.
La intromissió en la seua vida privada –com en la de qualsevol altre espiat per aquests mètodes– és repugnant. Oimés si fins i tot la Guàrdia Civil explica al jutge repetidament que no troba res d’allò que volia i esperava trobar. Però el cas és que això no li impedeix d’espiar i reproduir converses privades de tota mena, aquella classe de converses que tots tenim en el nostre dia a dia amb els familiars i els amics de més a prop.
Val a dir que és ben interessant la desesperació dels espies espanyols quan veuen que no aconsegueixen d’infiltrar-se en el mòbil de David amb Pegasus. I quan s’adonen –i comenten– que pren mesures de seguretat i no parla d’allò de què ells voldrien que parlàs pels canals que ells voldrien –insinuant que en parla per mitjans a què ells no arriben. I dic que és interessant perquè això indica que les seues capacitats no són tan bones com pensem, però també que David, com fa molta més gent en aquest país, sap protegir-se contra aquesta intromissió, i ho fa bé.
Però que l’espiat sàpiga defensar-se dels espies no lleva ni un gram de gravetat a aquesta actuació dels jutges espanyols, a aquest espionatge salvatge, descontrolat i indecent de què tanta gent al nostre país ha estat objecte per les institucions espanyoles. Perquè quan hi ha un espionatge en massa, prospectiu, com el que l’estat espanyol ha desencadenat contra l’independentisme català, es trenquen i es violenten massa regles bàsiques de convivència.
Car tenim davant una agressió fortíssima als drets inherents a cada persona, quant a la seua privadesa i dignitat. Però també perquè és un abús de poder de les autoritats i l’estat, que condueix perillosament a una societat totalitària en què els ciutadans ens podem trobar sotmesos a un control constant de la nostra vida. I perquè trenca, o si més no escapça enormement, la confiança entre les persones i les institucions, amb totes les conseqüències que té això, inevitablement, per a la cohesió social.
PS1. Ahir era dijous i hi hagué una Tertúlia proscrita molt especial. Perquè Albano-Dante Fachin també ha estat espiat en la mateixa operació, de la mateixa manera, i en parlà. En parlaren. La podeu veure en aquesta pàgina.
PS2. Le Point ha publicat un sondatge molt interessant sobre com conceben la identitat i la relació amb l’estat els ciutadans de l’estat francès –catalans inclosos. Els resultats confirmen que creix un fenomen que ja sabíem: el jacobinisme ha entrat en crisi. Alexandre Solano ha fet la dissecció de les dades i les explica en aquest article.
PS3. A VilaWeb us necessitem. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar i, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.
