Trapero o la victòria pòstuma de Tejero

TEMA DEL DIA
23-F. La jutge de l’Audiència espanyola Carmen Lamela va tenir la pensada de citar el major Josep Lluís Trapero un 23 de febrer, no se sap si intencionadament o no. Trenta-set anys després de l’intent de cop d’estat, Antonio Tejero és un alegre jubilat que viu de la seva pensió, complementada generosament per la venda dels quadres que pinta, molt cotitzats entre la parròquia de l’extrema dreta, que arriba a pagar fins a 2.400 euros pels seus paisatges i retrats de gust dubtós però d’indubtable inspiració patriòtica.

Tot i que no es prodiga massa públicament, no es va perdre el funeral de Carmen Franco, perquè el seu pare va donar a Espanya ‘quaranta anys de felicitat’, segons que va explicar ell mateix. Abans de l’1-O també va fer una altra compareixença mediàtica, demanant que els responsables del referèndum fossin jutjats pels mateixos delictes pels quals el van jutjar a ell, que són els de sedició i rebel·lió, i pels quals va passar catorze anys a la presó.

Trapero no ha protagonitzat cap intent de cop d’estat ni ha entrat amb tricorni i metralleta en cap seu parlamentària, però avui ha hagut de declarar acusat de sedició per no haver impedit el referèndum. La jutge l’ha deixat en llibertat, a l’espera de judici. Gairebé a la mateixa hora, els Mossos d’Esquadra desallotjaven desenes d’independentistes que s’havien encadenat a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya convocats pels Comitès de Defensa de la República (CDR). Mentre els agents s’enduien arrossegant els manifestants, aquests cridaven a favor de Trapero, en una escena insòlita. El resultat, catorze detinguts, una xifra molt elevada tenint en compte que no hi ha hagut cap acte de violència per part dels manifestants.

Després de l’aplicació de l’article 155, els Mossos estan dirigits des del Ministeri de l’Interior espanyol i, concretament, pel tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos. Un senyor que ara fa trenta-set no amagava les seves simpaties per Tejero i que, segons algunes fonts, es va oferir fins i tot de voluntari per a ajudar a fer triomfar el cop d’estat. El mateix senyor que va dir en la seva compareixença al Tribunal Suprem el passat 1 de febrer que ‘la llei està per damunt de la convivència’ i que ahir, davant el mateix tribunal, deia que l’1 d’octubre ‘no hi va haver càrregues policíaques’ sinó actuacions ‘proporcionades’. Però Pérez de los Cobos no durarà gaire en el càrrec, no pas perquè hagi de ser cessat, sinó perquè aviat serà ascendit a general, en agraïment als serveis prestats.

El relat oficial diu que el cop d’estat de Tejero va fracassar, però cada dia és més evident que el substrat ideològic que l’alimentava continua present en determinats sectors polítics, judicials i mediàtics de l’estat espanyol. Amb l’excusa de frenar l’independentisme a Catalunya, hi ha una retallada de llibertats que ja afecta artistes, cantants i escriptors que van més enllà del procés català, com s’ha vist aquesta setmana amb la censura a ARCO, la ratificació de la presó per a Valtònyc o la retirada d’un llibre que vinculava el narcotràfic amb alguns càrrecs locals del PP gallec. Un retrocés de llibertats que ens retorna no pas al 1981, sinó molt abans.

MÉS QÜESTIONS
Tercera causa contra Camps. L’ex-president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va acumulant causes que el vinculen amb presumptes casos de corrupció. Avui li han obert un nou front judicial: ara és investigat també per presumptes contractes irregulars de la fundació que va organitzar la visita del papa a València el 2006. A més de Camps, hi ha investigades nou persones, entre elles, l’ex-president de les Corts Juan Cotino i el bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero. Tot i que va quedar absolt del cas Gürtel, té dues causes més obertes relacionades amb el cirucuit de Fórmula 1 de València.

Els ex-batlles d’Alacant, també. La corrupció del PP valencià no afecta només el seu ex-president i ex-alts càrrecs del partit, sinó també alguns dels antics batlles. El jutjat d’instrucció número 5 d’Alacant, que instrueix el ‘cas Brugal’, ha obert judici oral contra els ex-batlles de la ciutat Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo (tots dos del PP) per presumptes irregularitats en adjudicacions vinculades al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, juntament amb Díaz Alperi i Castedo també seran jutjats l’empresari Enrique Ortíz i sis persones més per suborn, tràfic d’influències, revelació i aprofitament d’informació privilegiada i corrupció d’autoritats i funcionaris públics. El jutge considera que hi ha indicis suficients que els acusats van planificar el desenvolupament urbanístic d’Alacant en benefici de l’empresari.

Ampliació de la denúncia de crims contra la humanitat. El govern balear ha acordat avui d’incorporar l’assassinat de tres veïns de Maria de la Salut a la denúncia per crims contra la humanitat que ja va presentar per la mort de quaranta-nou represaliats del franquisme trobats en la fossa de Porreres. Els cossos dels tres veïns van ser exhumats en una fossa de Sant Joan el 2014 i es calcula que van ser assassinats per activistes franquistes entre l’agost del 1936 i el març del 1937. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha explicat que havien instat els serveis jurídics del govern a incorporar aquests tres casos a la denúncia presentada a la Fiscalia per l’assassinat de republicans al començament de la guerra del 36-39. Aquesta iniciativa, pionera en polítiques de memòria, es va adoptar en compliment de la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la guerra del 36 i el franquisme, coneguda com a llei de fosses, que es va aprovar el 2016 al parlament balear.

LA XIFRA
Un 30% de residents fiscals espanyols a Andorra encara no han regularitzat la seva situació. Aquestes dades, fetes públiques durant unes jornades al Col·legi d’Advocats, contrasten amb la dels residents fiscals francesos, que han regularitzat tots la situació.

PEL FORAT DEL PANY
Indignació amb la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè ha ‘renyat’ en públic el president del parlament, Roger Torrent, després del contundent discurs que ha pronunciat avui davant el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, en defensa dels presos polítics. Maria Eugènia Gay li ha retret: ‘No era la idea, president, l’has feta bona’, mentre abandonaven la sala el president del TSJC, José María Barrientos, i diversos advocats i fiscals. La degana va provar de fer de mediadora entre el govern espanyol i català després del referèndum de l’1-O, però les seves gestions van resultar estèrils. La seva intenció era que el president Puigdemont convoqués eleccions anticipades i renunciés a proclamar la independència.

TAL DIA COM AVUI
Un 23 de febrer de 1965 moria l’actor còmic nord-americà Stan Laurel, que es va fer famós per la parella cinematogràfica coneguda com ‘El gras i el prim’. Laurel era el prim.