10.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 11.11.2021 - 10:11
Supose que heu seguit el cas. El professor Jordi Juanico, a final de la setmana passada, va rebre un correu de la direcció del màster que imparteix, juntament amb més professors, a la Universitat Autònoma de Barcelona, en què li feien saber que s’havia acabat això de fer les classes en català. Que les havia de fer en espanyol i punt. Ell va replicar-hi per correu i la direcció no es va dignar ni a respondre-li. Finalment va fer una piulada, aquesta.
Obro fil. Acabo d'abandonar la docència d'un màster de la @UABBarcelona perquè obligaven a fer-la en castellà i prohibien el material en català.Malauradament, cada vegada s'està menystenint més la nostra llengua amb les excuses de la internacionalitat, etc. @educaciocat
— Jordi Juanico Sabaté (@jordijuanico) November 4, 2021
I aleshores es va obrir el cel. Tot de sobte el seu cas va catalitzar moltes indignacions i internet arrancà a bullir com la cassola en forn. Dissabte el Departament d’Universitats es va oferir a fer de mitjancer i la universitat, segons que sembla atabalada per la mala imatge que se’n creava, va reaccionar reconeixent que les formes no havien estat adequades i rectificant l’ordre: si volia, podia fer la classe en català. Que és com ara, aquesta setmana, l’escolten els seus alumnes. Car el professor Juanico ha tornat a l’activitat docent.
Ahir Andreu Barnils va parlar amb ell per a fer-li aquesta entrevista. Juanico hi afirma que no és cap victòria, és a dir, que sols li ho han dit a ell, i no a tot el col·lectiu. Però ho és. La tendència s’ha rectificat. I afirma que en realitat, si fos una victòria, seria de la gent que s’ha mobilitzat. Sí i no.
És evident que si la seua piulada no hagués tingut ressò, aquesta victòria, que en realitat pot significar un canvi de tendència, no s’hauria aconseguit. Però perquè passàs això que ha passat per damunt de tot ha calgut la seua coherència personal. Fa nou anys, diu, que fa aquest màster i que el fa en català. I no ha tingut mai problemes amb els alumnes per això. L’ordre, per tant, era completament injustificada. Però molts professors haurien callat –han callat i callen en circumstàncies semblants a la seua. I Jordi Juanico no. Ni ha callat ni ha combregat amb rodes de molí. I la victòria potser és de la mobilització de la gent, però tan sols ell l’ha feta possible.
Acabe de dir que això pot significar un canvi de tendència. Ja ho veurem. Veurem si hi ha més reaccions en casos semblants, si més professors o alumnes denuncien les extralimitacions en aquest problema que tots sabem que hi ha. I si això s’estén i esclata un moviment de resposta a les agressions lingüístiques que rebem. Personalment, crec que sí que pot passar, perquè observe que es mou el volcà sota les pedres. Hi ha molta gent, moltíssima, seriosament preocupada i molt enfadada per la salut de la llengua catalana i aquesta gent ha trobat en el cas del professor Juanico un ariet amb el qual enfrontar-se a un estat de coses que sap que és intolerable. Que fa anys que és intolerable però que ara encara és pitjor i reclama accions urgents i accions de tothom.
Hi ha qui pensa que hem tocat fons amb el català, que no es pot caure més avall. És cert que s’han comès molts errors i molt greus a tots els nivells i que, efectivament, la situació és molt més que preocupant. Les dades recents, que indiquen que la majoria dels mestres actuen de manera il·legal a les classes quant a l’ús de la llengua; o la constatació estatística que de cada deu ciutadans catalanoparlants del Principat vuit parlen d’entrada en espanyol amb un desconegut sembla que han fet despertar, finalment, molta gent. Que ja no pot empassar-se res més. Fins i tot hem vist aquests dies que feien crits d’alarma polítics que els darrers anys havien menystingut el paper del català en la nostra societat. Tot això és bo. O serà bo. Però a condició que no parem. Que això no siga un gest aïllat.
El català no està acabat de cap manera. Ni de bon tros. En cap indret del nostre territori. El català simplement ha estat arraconat, enfosquit, en la vida pública per un seguit de circumstàncies que són fàcils de capgirar. Tan fàcils, de fet, que tan sols reclamen més Jordis Juanicos. Molts Jordis Juanicos. Més coratge personal. Que nosaltres entenguem que els drets no poden ser objecte de debat ni estar sotmesos a cap amenaça perquè això ens fa indignes. I que, per tant, cada vegada que algú intente trepitjar-te has de defensar-te. Especialment, alerta amb això, quan resulta que els qui actuen fora de la llei, emetent ordres il·legals, són ells, els que sempre corren a introduir com siga l’espanyol. Que aquesta és l’altra part de la història: si corren a resoldre les coses no és tan sols per la protesta de la gent. També és perquè saben que ells les fan malament i no tenen raó.
La meua enhorabona, professor. I sobretot el meu agraïment.
Només a VilaWeb
Permeteu-me que avui us recomane aquest article d’Esperança Camps que posa el focus en un acte previst aquesta setmana a València: ““Altres polítiques”, la trobada de Mónica Oltra amb “amigues” que inquieta Compromís“. Dissabte Mónica Oltra, vice-presidenta de la Generalitat, que va concórrer a les eleccions com a cap de llista de la Coalició Compromís; Yolanda Díaz, vice-presidenta segona del govern espanyol i membre d’Unides Podem; Ada Colau, batllessa de Barcelona i dirigent de Barcelona en Comú; Mónica García, dirigent de Mas Madrid; i Fatima Hamed Hossain, dirigent del partit Moviment per la Dignitat i la Ciutadania i diputada al parlament de Ceuta, parlaran en un acte que ha cridat molt l’atenció perquè clarament forma part d’aquesta especulació sobre l’enèsima renovació de l’esquerra espanyola, que voldria, una altra vegada, intentar d’absorbir les esquerres nacionals –començant en aquest cas per Compromís. Alerta, doncs, amb això.
La fotografia
Un grup de dones es preparen per a la posta de sol durant la celebració del Chhath Puja, a Bombai, a l’Índia. El Chhath Puja és un ritual relacionat amb l’eixida i la posta de sol, durant el qual les dones recorren estanys i rius per banyar-s’hi finalment. La fotografia és de Divyakant Solanki.
