La vice-presidenta del grup socialista europeu demana l’alliberament dels presos polítics

La vice-presidenta del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu, l’eslovena Tanja Fajon, ha reclamat l’alliberament dels presos polítics catalans i ha lamentat l’actitud del govern de Mariano Rajoy. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, ha dit: ‘No és propi de l’Europa d’avui empresonar polítics.’ Creu que Catalunya sí que és un afer europeu: ‘Es tracta del respecte pels drets humans i els drets fonamentals’, ha remarcat. Segons Fajon, si s’ha de culpar ningú de la crisi catalana és el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui retreu la manca de diàleg d’aquests darrers anys.

‘Molts passos han dut a la decisió dels catalans avui. La repressió i els arrestos polítics no són de cap manera una actitud democràtica’, afegeix. Fajon segueix amb gran preocupació la situació de Catalunya.

‘A Eslovènia sempre hem partit de la idea que tota nació té el dret d’autodeterminació, un dret que no pot negar ningú’, explica. Sense qüestionar la legalitat de la constitució espanyola, insisteix a dir que tota nació ha de tenir el dret de decidir el seu futur.

‘Espero que totes dues parts s’impliquin en un diàleg i també que les institucions europees hi donin suport amb una mediació o algun altre tipus d’acció’, insisteix. Fajon diu que no vol pas veure una Espanya desestabilitzada.

Sobre el paper del PSOE i el suport a l’aplicació del 155, diu que dóna suport a les accions que fan a Espanya, però encoratja alhora els polítics espanyols, de tots els partits, a actuar d’una manera ‘més apropiada’. ‘Tinc molta simpatia pels catalans, però també comprenc molt bé els socialistes espanyols’, afegeix, tot recordant que és una situació molt sensible.

‘No qüestiono que el referèndum no fos legal, però a Eslovènia, durant anys, hi va haver un cert desenvolupament que va portar-nos al punt en què es necessitava una decisió política: calia preguntar a la gent si volia la independència o no’, diu. I afegeix: ‘Va ser una decisió molt difícil i coratjosa i és aquí on veig alguns paral·lelismes amb la decisió del govern català de fer el referèndum.’

Per ella, l’opció d’un referèndum pactat és la millor opció. És prudent a l’hora d’aclarir si Eslovènia podria ser un dels primers països a reconèixer la independència de Catalunya. ‘Crec que és prematur’, diu. I acaba així: ‘No sé què passarà, però no m’agradaria veure que a Europa, on intentem buscar integració, posem en qüestió el respecte dels drets humans perquè, al final, aquests drets són per damunt de la constitució.’