La Via Lliure 2015: què passarà abans de les 17.14 i després

Falta poc més de dues setmanes per a l’Onze de Setembre i de mica en mica es van sabent els detalls de la Via Lliure, la mobilització independentista que preveu d’omplir la Meridiana de dalt a baix. L’organització —ANC i Òmnium— no solament vol aplegar-hi el màxim nombre de persones, sinó que també proposa de fer, entre tots els assistents, una onada amb fletxes de colors, un dibuix que es construirà a partir de les 17.14. Hem parlat amb Josep Sabaté, coordinador de mobilitzacions de l’ANC, sobre com anirà aquest moment culminant de la Diada. En aquesta entrevista explica detalls concrets sobre aquests minuts i sobre l’acte que hi haurà immediatament després, que inclourà parlaments i una cançó que encara és una incògnita, a més dels Segadors. Amb Sabaté també hem parlat de més elements fonamentals per al succés de la concentració: la mobilitat i el ritme d’inscripcions, que enguany és lleugerament més baix que el de l’any passat. ‘Hi ha una part de la gent que sent que la feina ja és feta’, reconeix, i també assegura que ‘el convenciment que hi ha una necessitat de mobilitzar-se i el designi pel qual ens mobilitzem continua intacte’.

—Què passarà abans de les 17.14 a cada tram?
—Hi haurà molta activitat de les 16.00 a les 17.14. Grups de cultura popular, castellers, geganters i més han anunciat que volien acompanyar la gent del seu territori durant la mobilització.

—Què passarà a les 17.14?
—A les 16.30 es començarà a muntar el passadís central de la Meridiana per on avançarà la fletxa gegant, que anirà a sobre d’un vehicle. A les 17.14 començarà a avançar la fletxa, del carrer de Rosselló-Pòrcel al parc de la Ciutadella, per tota la Meridiana. Serà l’element que ens ajudarà a fer aquesta onada enorme de colors que arribarà al parlament.

—Com es formarà l’onada?
—Quan passi la fletxa gegant s’originarà l’onada. Indicarà als participants que han d’aixecar la fletxa de color. A més, hem demanat a uns cinc mil timbalers que seran de cap a cap de la Meridiana que ens han ajudin a fer avançar la fletxa, amb una onada de so. Així tothom sabrà quan l’ha d’aixecar.

—Què passarà després de les 17.14?
—Quan la fletxa arribi a l’altura de la cantonada entre el carrer de Wellington i el de Pujades, al parc de la Ciutadella, començarà l’acte final. Preparem un escenari on un dels elements importants seran les butlletes del 9-N. El 9-N va representar un gran acte de sobirania i desobediència i aquella data la vinculem al 27-S, l’alternativa que hi ha per a desblocar aquella situació. Encara acabem de tancar els concerts i els parlaments que hi haurà en aquest acte final.

—Es cantaran els Segadors?
—Sí. Al final. Quan acabi de passar la fletxa gegant, la gent abaixarà les fletxes i la Meridiana tornarà a ser blanca. Aleshores hi haurà un acte breu a l’escenari, carregat de contingut polític i de simbolisme. Es cantarà una cançó que ja explicarem quina és, per què es canta i qui la canta. En aquell moment els assistents tornaran a aixecar la fletxa per formar un mosaic ben gran de cap a cap de la Meridiana. Un cop fet això, per acabar, cantarem els Segadors.

—Quant durarà?
—De les 17.14 al final de tot de l’acte comptem que passarà una hora i mitja. Deixarem molt clara l’escaleta de l’acte perquè la gent sàpiga quan s’ha acabat. També treballem molt amb el territori perquè a cadascun dels trams hi hagi un equip de so. Se sintonitzarà amb les emissores de ràdio que cobriran l’acte en directe i així tothom podrà seguir què passa.

—Quin és el funcionament de les fletxes de colors?
—La samarreta d’enguany és de color blanc. Entre tots farem un gran full en blanc per a escriure el nostre futur. Originarem l’onada de colors fins arribar al parc de la Ciutadella. Els colors són d’acord amb el tram en què cadascú s’ha inscrit. I en el moment de fer la inscripció cadascú pot veure quin color li pertoca. Als packs, que inclouen la samarreta, la fletxa que hi ha és blanca perquè així cadascú la pot pintar del color del tram on serà de la Meridiana. També hi ha l’opció de retallar una cartolina del color que toqui amb la forma de fletxa. A més, allà se’n repartiran centenars de milers de cada color al tram que toca.

—I la tonalitat de color?
—És important aproximar-se al color del tram, però tampoc no cal coincidir absolutament amb el ‘Pantone’. La cosa important és l’onada gegant que sorgirà.

—Hi ha persones que s’han inscrit en un tram d’un color, però el correu que han rebut els indica un color diferent. Què ha passat?
—Ha estat un error informàtic. El color correcte és el que indica el plànol de la web d’Ara és l’hora per a cada tram.

—Quines consells de mobilitat doneu?
—Recomanem que tothom es desplaci a la Meridiana amb autocar o en transport públic. Barcelona no pot assumir el vehicle privat de tothom, sobretot pensant en l’aparcament. De fet, l’aparcament dels autocars ja és tot un repte. Val més arribar tranquil·lament a Barcelona al matí i dinar a prop del tram. Aconsellem això per evitar aglomeracions al transport públic o presses de darrera hora. L’any passat va ser així i va funcionar.

—I el moviment entre trams, un cop a la Meridiana, com ha de ser?
—És millor anar pels carrers laterals de la Meridiana i per arribar al tram aconsellem de fer-ho pel carrer superior. Igualment, ara preparem totes les recomanacions de mobilitat. Per exemple, indicarem les estacions de metro adaptades per a persones amb mobilitat reduïda o els parcs i jardins on la gent pot descansar abans i després.

—Com pot alterar la mobilitat la vaga de Renfe convocada?
—Esperem que tingui uns efectes mínims, però hi treballem. Caldrà veure quines alternatives hi ha una vegada se’n sàpiguen els detalls i si finalment es duu a terme. Cal tenir en compte que la vaga no seria per a tot el transport públic, sinó que a una part concreta i prou.

—Alguns mitjans i partits unionistes han criticat que hi havia trams específics per a col·lectius concrets. Què hi diríeu?
—No és cap novetat que a les mobilitzacions de l’assemblea hi hagi col·lectius específics que aprofitin per reivindicar de manera coherent les lluites o necessitats. A mobilitzacions tan transversals i que parlen de construir un país nou, és normal que molts col·lectius hi vulguin posar el seu accent, com va passar el 2013 i el 2014. Hem pensat que això és una riquesa important i que hi volem donar visibilitat. Hem fet una crida a entitats i col·lectius per a convocar-se a trams específics. Aquests trams no en seran exclusius perquè l’estructura de la Meridiana és territorial. És més una qüestió de visibilitat que no pas de separació.

—A més de com s’esdevindrà la Via Lliure aquell dia, també us volem demanar pel ritme d’inscripcions. De moment n’hi unes quants més de 200.000, no tantes com l’any passat a les mateixes dates. Us amoïna?
—Tot això que hem fet fins ara tindrà sentit si omplim la Via Lliure i si el 27 de setembre és un èxit. No tinc cap dubte que la gent anirà a votar i que és conscient del moment històric, però sí que noto que hi ha una part de la gent que sent que la feina ja és feta. Cal tenir molt present la importància del moment històric i que no és un camí curt. Hem avançat molt en aquests quatre anys, però no és moment de pensar que la feina ja és feta. És moment d’acabar-la.

—Enguany el ritme d’inscripcions va començar més alt que l’any passat però ha disminuït.
—Les inscripcions es van obrir una setmana després que es concretessin les llistes independentistes. En aquell moment hi va haver una onada d’inscripcions i vam començar amb molta força. Ara seguim més o menys al mateix nivell que l’any passat. No hi ha hagut una davallada. Sí que és cert que ara caldria una acceleració per a arribar amb força a la Diada. Penso que hem de reforçar molt el propòsit polític d’aquesta Diada: tots els catalans, com a poble, hem de defensar amb fermesa el caràcter plebiscitari de les eleccions.

—Hi ha un cert esgotament de mobilitzacions en massa?
—El convenciment que hi ha una necessitat de mobilitzar-se i del designi pel qual ens mobilitzem continua intacte. Sí que pot ser que l’actitud respecte de la mobilització ha canviat, perquè s’ha convertit en una cosa normal. Logísticament hi ha coses que són molt fàcils i, en canvi, potser no es viu d’una manera tan apassionada com fa tres anys. Potser per això la gent no fa la inscripció tan aviat.

—L’any passat hi va haver mig milió d’inscrits aproximadament. Aquesta és la fita per a aquest any també?
—Sí. No és el moment de dir que no cal anar a la Meridiana perquè ja hem anat a la V del 2014, a la Via Catalana del 2013 o al passeig de Gràcia el 2012. Justament és a l’inrevés. El 9-N vam tenir-ho a tocar i el 27-S ho hem de fer realitat. És moment de mobilitzar-se més que mai. Gràcies a les mobilitzacions hem arribat on som.