La Via Làctia va patir una gran sacsejada fa més de 300 milions d’anys possiblement per l’apropament d’una altra galàxia

La Via Làctia va patir una gran sacsejada fa almenys 300 milions d’anys possiblement causada per l’apropament de la galàxia Sagitari. És la hipòtesi que ha formulat un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) en un article publicat a la revista ‘Nature’.

La sacsejada, que es podria haver produït fa entre 300 i 900 milions d’anys, té conseqüències encara avui, que són les que ha detectat el grup de científics analitzant les dades del satèl·lit Gaia.Teresa Antoja, investigadora de l’ICCUB, ha explicat que tot i no saber-se del cert la causa de la sacsejada, la hipòtesi que defensen l’han formulat després d’estudiar la trajectòria de la galàxia Sagitari. Una galàxia que es va ‘apropar bastant’ a la Via Làctia segons aquesta hipòtesi. ‘No va arribar a ser un xoc entre dues galàxies però sí un apropament’, ha afirmat Antoja.

A partir de les dades recollides pel satèl·lit Gaia, l’equip liderat per investigadores de l’ICCUB i de la Universitat de Groningen ha descobert subestructures en les òrbites de més de sis milions d’estels de la Via Làctia que no s’havien vist mai fins ara.Aquestes subestructures haurien variat per l’impacte gravitacional causat per l’apropament de la galàxia Sagitari, en el que representa un dels primers grans descobriments d’arqueologia galàctica que han de permetre esbrinar l’origen i l’evolució de la Via Làctia.