01.09.2020 - 20:00
|
Actualització: 01.09.2020 - 20:21
TEMA DEL DIA
Pactes. En una situació política normal, un pacte municipal entre Junts per Catalunya i ERC no hauria de ser notícia. O, en tot cas, hauria de ser un pacte més dins una geografia d’acords entre les dues formacions independentistes que ja governen la Generalitat de fa dues legislatures. Però el pacte que han segellat la batllessa de Girona, Marta Madrenas, i el republicà Quim Ayats arriba en un moment de màxima tensió interna dins l’independentisme, quan a la batalla per l’hegemonia entre Junts i ERC, s’hi ha afegit la ruptura entre el partit de Puigdemont i el PDECat.
L’acord de Girona té una dimensió estrictament local, tot i que en aquest moment agafa una gran transcendència en l’àmbit de país. A les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, Junts per Catalunya va guanyar a la ciutat, però sense majoria absoluta. Hi hagué un intent de fer un tripartit entre ERC, el PSC i Guanyem Girona (plataforma impulsada per la CUP), però Quim Ayats el va frenar, malgrat l’onada de pactes que els republicans havien impulsat amb els socialistes i que els van permetre d’obtenir batllies com la de Figueres i la de Sant Cugat del Vallès. Una onada de pactes que va tenir una rèplica en el del PDECat a la Diputació de Barcelona amb el PSC, rebutjat per bona part dels independents de Junts per Catalunya. En canvi, a la Diputació de Girona governen Junts i ERC.
La geografia política de l’independentisme té a la demarcació de Girona una excepció, producte de la seva hegemonia, que fa que sigui difícil d’exportar, però també influeix en el clima polític de tot Catalunya. De Girona, n’han sortit lideratges de país com el de Quim Nadal, icona d’un PSC catalanista que ja no existeix, i el president Carles Puigdemont, que va aconseguir de trencar una hegemonia socialista a la ciutat que semblava inamovible. L’acord de Girona es pot convertir en un exemple per a capgirar la dinàmica caïnita que enfronta Junts per Catalunya i ERC de fa dos anys i que té episodis públics continus, tant al parlament com dins el govern. Uns enfrontaments que van molt més enllà de les legítimes diferències ideològiques que puguin tenir totes dues formacions i que no únicament paralitzen el govern en temps de pandèmia sinó que també mantenen congelat el procés independentista d’ençà de l’octubre del 2017. L’absència d’un full de ruta compartit s’ha convertit en paràlisi del procés independentista i els intents de refer-lo no han fructificat fins ara. Amb vista a les futures eleccions catalanes, hi ha un nou intent de pactar un acord que garanteixi un govern independentista la legislatura vinent, amb un full de ruta clar, però de moment les direccions dels partits afectats no l’han subscrit. De moment, ni tan sols hi ha acord sobre la data dels comicis.
El pacte de Girona supera les discrepàncies ideològiques per posar com a prioritat el govern de la ciutat en temps de crisi sanitària i econòmica. Demostra que es pot fer un govern fort, tot i que es queda a un escó de la majoria absoluta i projecta Marta Madrenas i Quim Ayats com a noms a tenir en compte quan l’independentisme arribi a l’hora de sumar. Aquesta hora serà forçosament després de les eleccions catalanes, quan s’haurà de demostrar si la via gironina és un mirall o haurà estat només un miratge més en la llarga travessa del desert.
MÉS QÜESTIONS
La justícia espanyola i el PP collen Puig per a la gestió de la pandèmia. No és una pinça, però ho sembla. La justícia espanyola i el PP sembla que s’hagin posat d’acord per a posar entrebancs a la gestió del govern del Botànic. D’una banda, el jutjat contenciós-administratiu 3 de València ha anul·lat el decret de confinament de Benigànim (Vall d’Albaida) aprovat per Ximo Puig arran de la preocupant situació epidemiològica del municipi. El confinament havia entrat en vigor avui i les primeres hores havien estat marcades per la normalitat, amb el control d’accessos per part de la Guàrdia Civil i de l’interior del municipi per la policia local, a més d’agents de la Policia de la Generalitat vigilant el tancament d’establiments. Després de saber la decisió judicial, la Conselleria de Sanitat ha anunciat que faria canvis al decret per poder mantenir el confinament. Precisament, aquesta conselleria és l’objectiu ara del PP, que ha presentat una petició al registre de les conselleries de Sanitat i Educació perquè es facin proves PCR a tota la comunitat educativa. El PP critica que hi ha ajuntaments que han anunciat que farien les proves als docents, però la Conselleria de Sanitat no els ho permet. La dirigent del PP, Isabel Bonig, considera que aquesta és l’única manera de tenir un mapa de l’epidèmia i evitar un descontrol generalitzat de la pandèmia. De fet, alguns municipis governats pel PP, com ara Torrevella o Oriola, ja ha anunciat que el mateix ajuntament serà qui les faci si la Generalitat no se’n fa càrrec. El partit ha explicat que estudia la possibilitat d’emprendre accions legals contra Sanitat i Educació, perquè, segons la llei de riscos laborals, tot ocupador té l’obligació de subministrar el material necessari i posar els mitjans per a evitar els contagis dels treballadors.
March demana consens polític per garantir el començament del curs escolar. El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha comparegut avui al parlament per explicar els detalls del començament del curs 2020-2021. El conseller ha destacat la feina dels centres, que ha qualificat d’excel·lent, especialment dels equips directius, perquè han fet un esforç increïble tot i la incertesa per preparar els centres per a l’arrencada. I ha explicat el paper central que tenen els alumnes per a la conselleria a l’hora de fer la planificació. Per demostrar que el govern ha reaccionat, ha anunciat que havia contractat 560 nous docents destinats a reforçar els centres per la pandèmia, no per fer substitucions. Uns docents que, segons el conseller, ja són als centres. També ha assegurat que el nombre d’alumnes per grup a infantil i primària baixaria i no arribaria a 20; a secundària, batxillerat i FP serà d’uns 15 perquè s’hi farà ensenyament semipresencial en dies alterns. També ha parlat del fons covid, de 50 milions, que arribarà a les Illes per dedicar a Educació i ha recordat, a més, les inversions fetes en neteja, material de protecció, dispositius informàtics i personal. Segon el conseller, s’ha fet molta planificació durant l’estiu per poder estar preparats per a totes les situacions possibles.
Bèlgica prohibeix els viatges a Andorra pel coronavirus. El govern belga ha anunciat que passa a situar Andorra a la llista de països de categoria vermella per l’augment important del nombre de casos de coronavirus d’aquests darrers dies. Això vol dir que els belgues tenen prohibit de venir al principat, i aquells viatgers que hagin d’anar a Bèlgica des d’Andorra hauran de passar quarantena, tot i que no s’ha especificat de quants dies exactament. A més, s’hauran de sotmetre a una prova de covid-19. L’anunci s’ha publicat a la web dels serveis públics federals d’Afers Estrangers belgues, que avui ha actualitzat la llista de categories de cada país segons els contagis. D’aquesta manera, Bèlgica s’afegeix a la desena de països que ja han imposat restriccions als viatgers d’Andorra, entre els quals hi ha Alemanya, Suïssa, el Regne Unit, Irlanda, Noruega, els Països Baixos i Finlàndia.
LA XIFRA
77.000 joves nord-catalans han començat avui el curs escolar, dels quals prop de 39.000 són de primària i 38.000 de secundària.
TAL DIA COM AVUI
El 1r de setembre de 1939 les tropes alemanyes entraven a Polònia, un fet que va marcar, l’endemà passat, el començament de la Segona Guerra Mundial. En només quatre setmanes, l’exèrcit polonès ja havia perdut una guerra llampec orquestrada per la Wehrmacht alemanya.
