La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia

Una vegada queda dit, demostrat, no cal allargar massa la seva infàmia. Quan tinguem la república, ja s’apuntaran al carro guanyador.
Ah ? però és que constituir la república catalana és carro guanyador, ara, al desembre de 2018, després de la tardor de 2017 en la qual vam guanyar dues vegades?
Jo prioritzaria l’arreplegament estratègic de les nostres forces, enlloc de focalitzar l’atenció en les seves mentides. Les seves mentides no ens donaran més vots, i no crec que ens en treguin gaires. La nostra transversalitat, s-i-n-c-e-r-a, c-o-m-p-r-o-m-e-s-a, i-n-t-e-l-l-i-g-e-n-t, sí.
O la CUP, ERC i el PdCat entenen que posar entrebancs a la Crida per la República, al lideratge de Puigdemont és un tret al peu, o ens conformem a una generació més de lamentar que els espanyols són tan dolents -i tan efectius quan els convé-, tot recordant la nostra victòria moral.
Podríem començar per actuar de manera disruptiva, creativa, europea, intel·ligent. Oferir el nostre europeisme a l’eix París-Berlin. O lliguem el nostre futur a la perfectible UE, o gaudirem d’un perfectible aïllament, amb temptacions d’aliances contra natura.

Els eslovens van guanyar la guerra contra Sèrbia perquè prèviament havien robat les armes que les milícies de defensa popular tenien a les casernes de l’exèrcit federal. No de bades, la major part dels mort van ser soldats de l’exèrcit invasor. Les milicies els van poder fer front. En qualsevol cas, els va caldre lluitar, per arribar a la independència. No va arribar sola. Pel què fa a la Vanguardia, o a la resta de mitjans de propaganda dels altres, fan la seua feina. Ajuden els seus. No de bades, el comte de Godó és grande de España.

Tot i estar evidentment d’acord amb l’editorial respecte el titular de LV, crec, Vicent, que no aprofitar, avui, per introduir en la reflexió les paraules de Toni Comín de dissabte “el tram final per la independència serà dramàtic…” és una llàstima, perquè la combinació del titular del diari i les paraules del conseller permetrien d’una vegada per totes afrontar una de les qüestions clau que expliquen la nostra posició de debilitat actual. Perdre o guanyar sobirania és i ha estat sempre i arreu una cosa molt seriosa pel qual s’ha d’estar disposat a assumir riscos greus, com ho va estar Eslovènia i com ho van estar tota la resta d’Estats que s’han pogut independitzar d’un altre de forma no acordada, que és just el nostre cas. Els que teniu una veu que s’escolta i també experiència d’altres processos opino que hauríeu d’afrontar més de cara aquestes qüestions sobre els riscos d’haver de fer front a la violència física espanyola, perquè ells ho tenen molt clar (Margallo dixit, etc) però per nosaltres crec que és un tema tabú que no es vol tocar ni tan sols a nivell de reflexió, i em sembla un greu error. Des d’aquest punt de vista, el titular de LV és trampós però almenys té la virtut que ens podria permetre agafar, ni que sigui tard, el toro per les banyes.

És escandalosa la campanya dels mitjans de comunicació espanyols (inclosos molts nostres) contra Catalunya. Aquesta caampanya es basa en una multitud de mentides impressionant. I anem acostumant-nos a tanta mentida, de tan excesiva que és. Per això, fora bo que certs mitjans catalans dedicaren cada dia un programa que desmentira les falsedats que llancen contra el poble català.

En el mateix sentitt, si els espanyols tingueren una mica de vergonya ajudarien a aclarir temes com la unitat de la llengua catalana, que ells, de mala fe, intentaren liquidar-la, cosa que no pot ser més bèstia.

Estic del tot d’acord amb l’editorial llevat d’un petit punt. Si ara aquesta gentola pot fer aquest discurs és perquè el govern del President Puigdemont (i tots els que n’han repetit el discurs) ho va legitimar: posant com a excusa per a no fer la independència que els espanyolots ens atacarien, va acceptar que la violència que puguem arribar a patir serà en part responsabilitat nostra, per no haver fet cas dels amos que ens “advertien”. Ara paguem les conseqüències que els “nostres” polítics ideessin tot de discursos indignes per a fer-nos xantatge emocional.

Molt per reflexionar en les respostes que han escrit Guillem Bosch i Francesc Gispert:

Essent una evidència que l’estat espanyol farà servir la força per intentar d’evitar la nostra sortida, cal saber si la gent que ens sentim independentistes estem decidides a mobilitzar-nos pagant el preu de la violència espanyola.

Des de la renúncia que va fer el president Puigdemont per evitar-nos la part més extrema de la violència unionista, hem constatat que no tenim davant polítics disposats a sortir, dir i fer que “Si no volem seguir essent súbdits de l’estat espanyol. Si és vera que volem fer la República Independent de Catalunya, hem de dar el pas de mantenir-nos permanentment, en massa i gran nombre al carrer, exercint la desobediència civil no violenta, per enfrontar tota la violència que ells siguin capaços d’inferir-nos.

PD. Hi ha algún lloc on s’hagin recollit, i es puguin consultar els 775 exemplars de LV?

Ja fa molt de temps que vaig deixar de comprar La Vanguardia. Ho sento per els que hi tenen el despatx i la jubilació. Dit això, no crec que ser periodista d’aquest diari sigui cap tarja de presentació.
Ras i curt el “Compte Godó” es part del borbó i la monarquia i ara part de l’instrument propagandístic del règim.
No paga la pena comprar.la.
Ho sento per els Puigverts, Foix(jubilat), Enric’s, i tants etc. Es el que es. Que fotin el camp com el brillant Barbeta.
El Poble farà la República. Fa ja més d’un any que ho dic. Ho farà PDF, Pacific (fins ara) democràtic i FERM.
Ah, no. Els presoners no han de sortir de Catalunya. El Professor Anwar te raó i el President Puigdemont també quan va dir al començament que els farian servir com hostatge.
Finalment. El programa 8tv.del grup Godó, te els dies comptats. És massa de casa i independent; soon kiss goodbye.
Bon dia i bona sort
Enric Vilar

M’agradaria saber si “la vanguardia” està o no està subvencionada per la Generalitat. No ho crec, però si fos així, hauríem d’exigir que deixin de fer-ho immediatament, a veure si la tanquen d’una vegada. Agrair Vicent el teu article esclaridor com sempre, i felicitar-te per la frase: “inclosa l’Ada Colau que no perd mai l’ocasió de perdre l’ocasió” perquè és altament definitòria del que és i fa aquesta dona.
Nosaltres no tenim armes de foc, però sí que en tenim d’econòmiques, i potser ja fora hora d’utilitzar-les per començar a amenaçar nosaltres. Ahir mateix es tancaven autopistes, cosa que si es fes els dies de cada dia, podria significar un càstig immens a les economies de determinades autonomies que exporten hortalisses a falta de poder exportar ciència i tecnologies, i això pot començar a fer tremolar l’economia de tot el país. També es pot dipositar els diners del robatori a mà armada de cada mes a un banc a l’estranger en comptes d’entregar-lo al lladre com a xaiets. En fi, són moltes les coses que es poden fer, i de ràpid efecte per a un”estat (que mai ha estat un estat, però si el campió de la corrupció mundial), que ara ja està en plena bancarrota i que a partir de l’u de gener possiblement ja no tindrà crèdit enlloc. Només li quedaran els enormes deutes que no podrà pagar i que nosaltres sí que podrem pagar. Espero que quan això passi, els nostres polítics deixin el lliri a casa, i no cedeixin ni el més mínim al botxí que ens ha martiritzat sense treva durant 300 anys.

PER POC QUE RAONEM, DESMUNTEM LA MANIPULACIÓ

Bons arguments Vicent. Dues observacions.

1/ Si una obvietat com que la independència d’Eslovènia va tenir un cost de vides en 62 i un tram (que la Vanguardia calla) de la trampa de la transició espanyola, 591, l’argument manipulador queda desmuntat. Cau pel mateix pes, i en canvi pocs mitjans catalans en fan esment i deixen els morts eslovens com un mal exemple de les paraules de Torra. Encara tenim l’ànima colonitzada i pensem massa en clau espanyola (l’ADN de la Colau és l’encarnació per excel·lència d’aquesta afirmació). Hi ha molt “pacifisme” per por, no pas per l’eficàcia de la lluita.

¿Per què necessitem un màster de Vilaweb per manipulacions de coses tant obvies?

2/. Un altra obvietat. Les dades del procés eslovè: una participació del 93% i un suport del 88%.Tot i aquesta aclaparadora majoria no els va estalviar d’haver d’enfrontar-se a l’exèrcit serbi. Un missatge pels que pensen –en clau partidista o de bona fé– que eixamplant la base del sobiranisme ens estalviarien molts sacrificis. L’evidència eslovena ho desmenteix.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Completament d’acord amb tu Vicent. I és una llàstima. Aquesta Vanguardia ens ha decebut ja fa molts anys. Recordo que els meus avis el llegien i era un referent per a molta gent. Tothom deia com axioma de veracitat ” ho ha dit La Vanguardia”.
Ara els nostres fills ni la tenen present, i això significa un futur més que incert, pel que podia haver estat el diari de referència de la nova república.
Màrius heu perdut una gran ocasió, em sap molt de greu. Acabareu pubicant una autoesquela dons? Sou a temps de reaccionar encara.

Ja fa anys que no els llegeixo, ni tant sols entro a la pàgina per res. Com que m´agrada llegir premsa espanyola d´ámbit estatal, llegeixo Publico o diario.es. Res de franquistes sense codi dentològic del periodisme. Em sap greu per alguns que escriuen allà articles d´opinió, però no penso participar activament en mantenir-los. El Compte de Godó ja li pot donar les gràcies a RAC 1 que mantén tota l´altre estructura (8tv, la vanguardia…), que si no ja hagués passat a millor vida el seu entremat mediàtic.

Molt bon artícle amb bona informació.
Ja fa estona que no llegeixo La Vanguardia, com fa anys que ja no faig servir cap servei de La Caixa i d’altres.
Ells ho han deixat clar, i si s’escau faran de serbis, inclús crec que en tenen ganes, la testosterona els ho demana, la tenen desfermada, és part del seu taranar, del seu ADN, del seu modus vivendi.

Per lo tan ja sabem a què ens enfrontem, quí tenim devant, és una avantatge saber-ho, i ara, tirem endavant o ens acollonim sense fer rès?

Totalment d’acord amb la denúncia de la miserable manipulació de La Vanguardia. Feta a consciència amb els interessos de sempre, posicionar-se a favor del poder que toqui. Sempre forts amb els febles i cagats amb els poderosos.
Dit Això, la via eslovena a Catalunya és impossible i no podem enganyar-nos. Eslovènia tenia exèrcit i un 88% de la població a favor de la independència. Nosaltres això no ho tenim, per tant la nostra via i les nostres estratègies hauran de ser diferents per força i adaptar-se a la nostra realitat.

#ElsMatinsTV3: Na Lídia Heredia demana: “La independència val un mort?”. Aquesta sola pregunta, despulla subliminalment la seva ideologia. Algú li hauria d’explicar els milions que han mort al món per assolir la seva llibertat i independència. Algú li hauria d’explicar els morts per la llibertat de Catalunya que hi ha hagut només des del 1714. I algú li hauria de dir que sí, que segur que trobaria molta gent que estaria disposada a arriscar la seva vida per assolir la llibertat del seu país com molts dels seus avantpassats ho van fer. Aquesta és la misèria editorial de la nostra TV3 d’avui en dia.

Fantàstic Partal. Moltes gràcies per desenmascarar aquestes actuacions no de traidors, sinó de gent que són simplement ignorants o simplement són llagoters.
El que em crida l’atenció és que La Vanguardia s’atreveixdi a fet aquests relats sobre els que molts de nosaltres ja hem llegit la història de la seva independència. Per què ho fa?
Potser el seu director hauria de donar explicacions i demanar disculpes.
Val a dir que no me’n havia assabentat, fa molts anys que ja no compro La Vanguàrdia.

La relació de fets és demolidora. No hi ha dubte.

Però això només fa que confirmar la meva indignació, moltíssima, quan he sentit a TV3 i a Catradio com donaven pas a les paraules d’odi de la Arrimadas i de la Levy, i les penoses de la Colau, però a continuació no he sentit A CAP NI UN dels nostres polítics fer una exposició tan clara i raonada com ha fet Vilaweb, despullant les mentides estadístiques de la dreta espanyola i LV.

ON SÓN els nostres polítics per sortir al pas i aportar la seva visió en els comentaris de la notícia a Eslovènia.?
– Resposta possible, i a més creïble tal com tracta darrerament les notícies la CCMA, que expressament TV3 i Catradio no els han entrevistat per comentar la notícia.
– O altre resposta, que els nostres polítics no estan per la labor ni tan sols en coses elementals com desmentir fàcilment a la dreta naZionalista espanyola.
– O altre resposta seria que no estan informats, que no tenen ni idea de com va anar el cas eslovè.

Possiblement la explicació és una barreja de les tres, però amb pes especial de la primera, ja que darrerament, d’uns mesos ençà, TV3 està essent relativament escorada cap a l’espanyolisme, donant més veu del necessari a gent que odia Catalunya i els catalans. Només cal recordar les entrevistes a Arrimadas o Rivera, donant-los-hi un temps dins de l’auditori independentista quan tenen tot el que volen a les TVs espanyoles.

Espero que aquest article del Vicens el llegeixi algú de ERC o Junts per Catalunya, o de la CUP, i el tregui fil per randa, amb les seves dades demolidores a TV3 i CatRadio.

Pel que fa a la via eslovena estic amb el que ha dit un subscriptor, o més d’un, cal començar per accions contundents en el món econòmic, l’altra malauradament pot venir quan fem el següent pas, i haurem d’estar preparats (Eslovènia n’és un exemple de lo bé que li ha anat ser independent).

La independència d’un estat dictatorial no s’aconsegueix amb bones paraules si no amb fermesa i accions, no violentes a ser possible, però determinades, com Eslovènia.

Ara estem pitjor que el 3-O o el 10-O de l’any passat, doncs la dreta s’ha crescut davant la manca de fermesa dels nostres polítics, o, perquè no dir-ho també, davant del col·laboracionisme amagat d’alguns que es diuen independentistes.

Ens cal que aquells que paguem per representar-nos comencin a liderar accions ja amb valentia.

Totalment d´acord amb el Director. Fastigueja aquesta simplificació, gairebé tant com fastigueja el falsejament constant que hem de soportar dia rere dia.

S´ensuma a l´aire un desenllaç tràgic, i es pot sentir a la pell com va prenent forma el pitjor escenari. Faig una repasada als diaris, blogs, foros i telegrams i em queda clar que ambdós bàndols ja tenen gairebé interioritzada la imminent violència i es preocupen només de qui serà percebut com a culpable per part del seus.

Val a dir que esteu accelerant fortament i decidida per aquest camí de la violència: tot el que s´escolta als vostres foros aquestes últimes setmanes és soroll de sabres. Els més moderats
entre vosaltres aneu callant mica en mica per por de mostrar la més mínima comprensió amb l´enemic, i aneu deixant tot l´espai als més radicals.
Ja només se´ls escolta a ells: us heu radicalitzat tots o els moderats ja no us atreviu a expressar la vostre opinió?

En relació a la UE, hi han milers de dades per poder establir qué farà, o molt més important: què no farà. Jo us donaré una única dada que penso que és cabdal i que pot anticipar quina serà la reacció futura de la UE en cas que el conflicte intern d´España vagi més enllà de la política. És una dada freda, us adverteixo, no té res a veure amb l´amor, ni amb els drets humans, és una dada que sembla només una dada més. Penso que aquesta dada defineix el que és la UE. És aquesta:
a data novembre 2018 el BCE té acumulades compres de deute soberà espanyol per valor de 259mil milions d´euros (dels quals 2500 milions i escaig han estat adquirits al mateix novembre).
Ho possaré en números per una major claretat: 259.000.000.000´00 € invertits en bons espanyols. Més que tot el PIB anyal català. Això no és només confiança en el futur de l´economia espanyola: això és lligar destins.
Conclusió: la UE farà costat a la UE.

Una altre dada:
deute català amb España: +-77mil milions.
ATENCIÓ: 54mil milions son deute amb l´estat espanyol.
PENSEU QUE al 2012 el deute amb l´estat espanyol era de 8mil milions.
Han sextuplicat el deute amb España en 6 anys!!!
Això no és financiar-te, això és vendre la teva ànima.

És tot tant clar, tant previsible el que succeirà, que sincerament tinc la sensació que penseu en la política actual amb mentalitat del segle XIX i que és per això que desde fa uns anys que no encerteu ni una.

Voldría portar el meu comentari per la vessant periodística/ professional del tema, en forma de “preguntes al vent”.
És possible que els periodistes, no opinadors parcials, es possin d’acord per aplicar un codi deontològic, assenyalant a tot aquell que l’incompleixi (com l’editorial d’avui)?
És possible que les facultats on s’imparteixen classes de periodisme, denuncíin les males pràctiques com una part de la seva funció pedagògica?
Pot el nostre Parlament aprovar una llei d’obligat cumpliment que reguli (no censuri, compte!) l’honestedat i el rigor democràtic i sancioni l’apología de l’odi, la difamació i la mentida publicada?
Puc jo demanar al govern que no es subvencioni, amb els meus impostos, cap mitjà de caràcter privat, que ja em subscriuré o ja compraré el que millor em sembli?
Diré demà, al propietari del bar de sota casa (amb la confiança) que deixaré d’anar a fer el cafè durant un mes, mentre ofereixi aquesta premsa espanyolista als clients. Convidaré a altres a fer el mateix i el més que ve en parlem?

Molt oportú, l’article. Els mitjans catalans s’han de fer ressó d’aquestes manipulacions i dels fets violents de la transició.
El comentari de Guillem Bosch toca punts clau. El moment de la desobediència civil i els embats no violents a l’estat espanyol és ara, amb el govern dèbil de Sánchez, aprofitant la visita imposada el 21 i l’inici dels judicis contra els presos. Si hi ha eleccions i guanya la dreta, la violència està servida.
Mentrestant, sumem-nos al Consell de la República. Només serà efectiu si som molts.

Impressionant! L’he llegit tres vegades, i quan estava a la tercera, m’han compartit el missatge, del desmarcatge d’ERC, a les paraules de Torra.
La nostra via és l’escocesa diuen, que és una mica donar la raó a al articles repulsius com els de la Vanguardia, ja que com magistralment explica Pertal, no va ser el poble eslovè qui va provocar la violència sino qui la rebre, i l’estat ñol no es comprta precisament com el Regne Unit amb escòcia, més aviat com Sèrbia, amb el poble eslovè, per tant no sé pq s’han de desmarcar d’unes paraules no reflexen un desig sinó una realitat.
Felicitats de nou per unes lletres tan ben lligades, tan plenes i entenedores

Gracias, una vez más, Sr. Partal por los datos que aporta usted. Un placer leer a un editorialista tan informado y con la capacidad de exponer ideas a través de ellos.

Sin embargo, la cosa es más complicada de lo que parece.

La Vanguardia defiende su ideología, como lo hace El Periódico, La Razón, El Español, OK Diario, El Independiente, El Confidencial, el ABC, El País, Publico, eldiario.es, Vozpopuli, El Plural, La Marea, Diario16 o como lo hace el Ara (por cierto, últimamente como que le ha dado la calentura de hablarnos más de Trump y de Ferran Adrià que de lo que ocurre en nuestro país, como si quisiera ubicarse por encima del un bien y del mal que le incomoda).

Yo me los leo todos porque al enemigo (político) hay que leerle y así tener una idea más certera de por donde pueden ir los tiros (políticos).

Digo que la cosa es más complicada porque, por ejemplo, RAC1 también es del Grupo Godó; Pilar Rahola escribe en La Vanguardia y Beatriz Talegón escribe en OK Diario.

Y también, porque al hilo del Esloveniagate y del Buchgate …

El Periódico dice hoy que:

Torrent, a los CDR: “La república no se construye con la cara tapada” (yo añadiría que tampoco con caretas como la suya pero bueno, es tan sólo una opinión, como la suya).

Torra rectifica y descarta una purga en los Mossos. BUCH PIDE PERDÓN A LOS MANDOS.

La Vanguardia hoy

Torrent se desmarca de la vía eslovena de Torra y reivindica “la vía escocesa”.

Buch se disculpa ante los Mossos y confirma que no habrá ceses por las cargas.

Comín rechaza la violencia de Eslovenia: “Ni queremos que pase, ni pasará nunca”
El exconseller rebaja el tono y habla de “movilización permanente” y “pacífica”

cuando hace apenas dos días decía:

El Nacional.cat

Comín adverteix que el tram final per la independència serà “dramàtic” amb un preu “alt i injust”.

Sí Sr. Partal La Vanguardia no hace periodismo “equidistante” ni tan siquiera honesto en lo que se refiere al “Caso Catalán” porque La Vanguardia defiende sus posiciones pero el problema, la verdad, Sr. Partal, en este “momentum” del “caso catalán” no está tanto en lo malos que son los de la Corte del Reino (mantra que ciertos catalanes independentistas repiten hasta la saciedad como si eso les fuera a liberar del propio mantra), el “momentum” está en que nuestros políticos independentistas se parecen más a una jaula de grillos que a unos políticos que “supuestamente” nos quieren llevar a la implementación de la república de Catalunya.

¿Y si pasáramos de los grillos o, cuando menos, los denunciáramos?

El día que vea la AP7 cortada para exigir a los políticos independentistas que cumplan con su programa refrendado el 1-0 y el 21-D, ese día empezaré a creer que cabe algo de esperanza.

Mientras tanto como decía la Fania All Stars “Quítate tú para ponerme yo”

https://www.youtube.com/watch?v=uFJZonahuK0

Slovenia no te res a veure amb Catalunya crec, son 2 milions de persones i amb una participació del 94,8% (dels 2 milions entenc, no de tota la ex-Iugoslàvia) el 88,5% van votar “sí” a la pregunta del seu referèndum 23/Dec/1990, i sembla que ja eren república… Després van tenir la “ten-day war”…

“Should the Republic of Slovenia become an independent and sovereign state?” (Slovene: Ali naj Republika Slovenija postane samostojna in neodvisna država?).

88,5% del gairebé 100% del cens.. Aquesta es la gran diferència amb Catalunya… Per tant, quan van ser atacats la comunitat internacional els va ajudar, i van entrar a la UN, NATO i EU… La comunitat internacional sap qui va de farol i qui no…

88,5%… Aqui no hem superat mai 47,8%…

Aqui ha de plegar tothom, CUP i ERC els primers seguits de la avariciosa dreta catalana, no en tenen ni idea de política internacional, ens han fet fer el ridícul i fet quedar de mala manera… I la ANC i Omnium que s’ho fagin mirar, sembla mentida que ningú tingués dos dits de cervell… 40 anys de lluita independentista a les escombraries si no es rectifica aviat, quina vergonya…

Bravo Sr. Partal! Sempre és bo posar els punts damunt les is…Però, via eslovena? via escocesa? Les dues les veigs utòpiques. La primera perquè no tenim armes ni en volem, i la segona perquè España no és el UK. I per cert, Yugoslàvia tampoc era España: no deixava de ser un país federal, i per exemple, a Eslovènia es va poder fer un referèndum d’autodeterminació com cal. A España, no; España encara va darrera de l’antiga Yugoslàvia, al menys en això!.
Per altre part la nostra via comença a ser dir PROU! Prou de atrocitats com les que hem hagut de passar els darrers anys siguent part d’España. Un govern central format per una colla de bergants robant a cor què vols, una cúpula judicial al servei dels dits bergants , un Tribunal Constitucional que ha sigut el primer de incomplir i saltar-se maliciosament la Constitució, i la Llei de formació i funcionament del qual està recorreguda per membres del mateix TC (??!!!). Una oposició que en res difereix ni critica seriosament la màfia de bergants que són la èlit dirigent del país. Un PsoE que no té res ni de socialista ni d’obrer i és junt al Psc una agència de col·locació, amb els seus dirigents històrics als consells d’administració de les grans emprfeses amb sous estratosfèrics per no fer res. Tot plegat ha provocat i provoca situacions esotèriques i decisions inpresentables que en molts casos farien riure, si no fos perquè perjudiquen greument als ciutadans. España no és un país homologable en cap sentit: ni judicialment, ni democràticament, ni econòmicament, ni socialment.
El desgavell és epopèic ! I a la part més activa socialment de l’estat que pretén ser España la gent comença a actuar com les “armilles grogues” de França perquè n’estem tips! El president francès s’ha reunit amb sindicats i patronats i segoins sembla anunciarà una sèrie de mesures per millorar la situació. Aquí el gobierno no es reuneix amb ningú ni fa res de res. Només sap mentir i manipular, ajudat per uns mitjans de comunicació impresentables, mentre se li cala foc a la sala de màquines. I l’oposició només sap exigir tornar al passat més repugnant i sanguinari de repressió i mort del franquisme pur i dur.
La via catalana és i serà diferent a totes: pacífica i democràtica. Però també decidida, enèrgica i eficaç. I això vol dir actuar sense complexos ni absurds sentiments de culpabilitat que a poc a poc ens van infiltrant. I si cal, que caldrà, parar i aturar el país uns dies, ho haurem de fer. I no valen les excuses de que som pocs perquè no ho sabem, de moment. Actuem i ja ho veurem!

Ningú en vol cap de mort, i menys encara dels propis. Els morts només són responsabilitat de qui practica la violència. I tots veiem qui està disposat a fer el paper dels serbis en aquest cas. Aquest matí feia vergonya aliena el llenguatge que emprava la SER, inclosa gent normalment centrada com la Pepa Bueno o I’Iñaki Gabilondo. Ja no dic la COPE, la Levi o l’Arrimadas. Aprofiten tota ocasió per desqualificar l’altre sense cap empatia. Es veu que, des de Murat, ningú els ha tractat com ells ho fan als catalans -dels països. El supremacisme castaÑol no sembla tenir cura.

Via Catalana: Amb la vaga de fam de Jordi Sánchez, reconegut independentista i pacifista de tota la vida, amb resolucions favorables de comités de la ONU, Amnistia Internacional …., sense responsabilitat política el 27 O, quan ja estava presoner per manifestar-se pacíficament com a líder de l’ANC el 20S, a què esperen TOTS (absolutament tots) els parlamentaris independentistes a exigir i procedir sense dilacions a la investidura de Jordi Sánchez com a legítim President de la Generalitat sorgit de les eleccions del 21D (en absència perfectament justificada de Puigdemont!). El Parlament, i no dos mitjos-governs de partit amb un president “de circumstàqncies”, és l’expressió de la sobirania del poble. I si per sectarisme partidista , un cop més, no sou capaços de representar-la amb dignitat, noves eleccions que ens permetin enviar-vos a casa. A veure quin polític o assessor té els nassos de respondre argumentant que Jordi Sànchez és de dretes, de Convergència (o del PDCAT)!